El divorci preelectoral europeu no és una suma: ens perdem en les sigles

Vaig anar a dormir plena de decepció: els Obama i H.Clinton “catalans” no s’entenen (recordeu el meu article publicat el passat 1 de novembre-: Mas com a Obama, Junqueras com a H.Clinton, http://www.naciodigital.cat/opinio/6978/ mas/ obama/ junqueras/hillary/clinton).  Hores d’ara els esdeveniments s’acceleren, les declaracions són continuades, l’ANC pressiona i la resta de la societat civil no entén l’hermetisme partidista.

No discutiré la terminologia que s’utilitza, el que interessa són els continguts, no només les continents. Si ens parem, ens perdem, en la sintaxi no arribarem mai a entendre el concepte.

I el concepte clau rau en entendre que la suma no ens debilitarà com a nació, si no que ens farà més forts. Ara bé, la suma debilitarà les formacions polítiques “per se” concebudes com fins ara, això segur, però els esdeveniments ja s’estan encarregant de debilitar-les per si mateixes: els fraccionaments s’acceleren i són inevitables, anem cap a una concepció de la política activa que va molt més enllà de la que hem viscut, on la generositat, a  la què faig referència contínuament,  serà necessitat indispensable per sobreviure.

Tal com no es pot ser nacionalista a mitges tintes, no es pot ser polític sense representar la ciutadania. L’exercici de la política no pot ser creïble sense regeneració democràtica, una regeneració que passa per la feminització de la política per tal d’arribar a la resolució de conflictes de manera més hàbil. Massa conceptes, en sóc conscient, per una societat que no està del tot preparada, però el moviment continu genera una força centrífuga que ens porta, de manera inevitable, per aquest camí.

Les enquestes són favorables a ERC, però em de tenir en compte que aquestes enquestes no valoren la revolta social que s’està portant a terme. Donant per suposat que el vot es divideix entre nacionalistes catalans i no nacionalistes catalans, quan el que està vivint i reclama la societat catalana és una revolta que va més enllà de la independència, una revolta que pretén desembocar en un canvi social i del model polític i de partits actual.

Es per això  que, més que un pacte a dos entre el nostre Obama i la nostre H.Clinton, entre d’altres, penso que el que ens cal és un govern de concentració nacional, que hauria d’estar per sobre de les sigles i al costat de la gent del país, sumant d’una banda l’experiència d’uns, i per altre banda la inexperiència i la il·lusió d’uns altres per donar solidesa al projecte que tenim entre mans. I per aconseguir-ho no en tindrem prou amb generositat, caldrà l’entrega a un poble que vol canviar el curs de la seva història.

Gemma Rubio