
El finançament del món local
És del tot imprescindible derogar d’una vegada per totes la llei LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals) imposada pel govern central.
Com a partit municipalista, Moviment d’Esquerres ha de demanar dotar els ens locals dels recursos econòmics necessaris i de la capacitat organitzativa imprescindible per poder gestionar sobre el terreny aquelles mesures de protecció i de recuperació que provinguin de l’Estat, la Generalitat i la Unió Europea, a banda de les pròpiament municipals.
“Els recursos públics municipals no són dels bancs ni de l’Estat, són de la ciutadania. I ara, més que mai, han d’anar destinats a polítiques socials i de reactivació” amb aquestes paraules va comparèixer Lluís Soler, president de l’ACM, el divendres 17/07, davant la Comissió d’estudi de la Reconstrucció i la Reactivació Socials i Econòmiques al Parlament de Catalunya per defensar que cal més recursos i mesures perquè els municipis puguin afrontar la reactivació socioeconòmica després de la pandèmia.
El Ministeri d’Hisenda espanyol ha fet arribar als municipis de tot l’Estat la proposta que permetria que es gastessin 5.000 milions dels 14.000 que tenen, entre aquest any i el que ve, i la resta, els aniria tornant en un termini de deu anys a partir del 2022. El plantejament del govern espanyol és de quedar-se part dels diners estalviats pels ajuntaments. El PSOE havia fet sempre bandera del municipalisme, però quan governa es demostra que la caixa única sempre s’acaba imposant. Pretén, amb l’estalvi dels municipis, salvar les arques de l’Estat en temps de crisi.
Aquest cop no pot tornar a passar que els ajuntaments es trobin de nou sols, que no es compti amb la seva capacitat de gestionar situacions de crisi, que les administracions supralocals –començant per l’Estat- no els tinguin des del minut zero dins de l’estratègia de recuperació social que es desencadenarà en tot aquest mandat municipal que culminarà el 2023.
Mai més no podrà ser una opció retallar o negar recursos a la nostra primera institució democràtica a l’hora de fer front a una crisi sistèmica. Per començar, és imprescindible aixecar ja les imposicions que han estat condicionant la capacitat de gestió als municipis: Els superàvits pressupostaris s’han de poder destinar a polítiques socials locals que ajudin a afrontar la greu situació causada per la pandèmia i a inversions municipals que s’han de flexibilitzar agilitzant els procediments de contractació pública.
Hem de reivindicar el següent plantejament sobre el finançament del món local:
- Reclamar un finançament més elevat per als ajuntaments i una flexibilització de la limitació de l’endeutament públic.
- Sol·licitar que els recursos addicionals provinents dels pactes a nivell d’Unió Europea arribin als ens locals d’acord amb les competències pròpies. Demanant que aquests nous Fons i Iniciatives Europees es reorientin i s’adaptin a la reconstrucció de les economies locals.
És des del territori concret, des dels municipis, allà on la gent viu i desenvolupa la seva quotidianitat, que les adversitats s’afronten i se superen.
Vocal de política municipal de la Coordinadora de Moviment d’Esquerres

