El pare d'en Pere Navarro i el fill de la Marina Geli, l'Apunt Setmanal signat per Dolors Collell

[spacer]

Els esdeveniments polítics que van succeir al Parlament amb la votació sobre la transferència de competència per celebrar un referèndum a Catalunya han comportat múltiples reflexions, articles d’opinió, tensions internes als partits, debats, interaccions a la xarxa… Al marge de les consideracions sobre el paper que hi ha jugat un o altre partit i de la recomposició de l’espai polític que es va produint, el que és més apassionant de tot plegat, almenys per a mi, és la sensació que estem construint alguna cosa plegats. I en aquesta construcció tothom opta per jugar-hi un paper, no hi ha massa lloc per als observadors neutrals. Al marge de les discrepàncies lògiques en tot procés col·lectiu, el més engrescador és la capacitat de generar un corrent d’energia entre persones de diferent condició, professió, procedència… que hem de ser capaços de canalitzar en positiu. I això és vàlid per a totes les opinions i posicionaments.

Per això em ve tant de gust parlar de la gent de Nova Esquerra Catalana amb qui he compartit un darrer any d’intens treball, il·lusió, encerts i errors, lluites constants… La política també és emoció i si no és emoció compartida i col·lectiva no és res. Aconseguir una connexió afectiva amb un grup humà que fa política pot semblar en el context actual pura ciència ficció, però és tan real i possible com imprevisibles són les relacions humanes.

NECat és un petit embrió que batega amb tanta força, persistència i tossuderia que és impossible no intentar protegir-lo i fer-lo arribar a bon port. Es fa inevitable estimar el projecte perquè la criatura és indefensa però també és molt exigent. Tampoc admet mitges tintes i sí que demana molt compromís. Pels qui vam viure la transició en plena adolescència i joventut ens sembla reproduir un sentiment d’eclosió col·lectiva però que ara es tenyeix de més responsabilitat (potser per l’edat ?) i incertesa. Viure això en grup és tan estimulant com compromès.

El que em sembla més urgent i important és que tinguem la capacitat de generar dinàmiques integradores i no excloents, que trobem en els que han optat per posicions allunyades de les nostres l’estímul per concretar raons més sòlides i propostes en benefici de tots. Que no caiguem en la desqualificació fàcil o la ridiculització de qui no pensa com nosaltres. I al mateix temps que sapiguem superar la denúncia i la irritació per convertir-los en energia propositiva i acció decisiva pel canvi. I això admet molts nivells de participació. El que es cou a l’olla comuna agafa els millors sabors amb els ingredients que tots hi anem afegint.

El que no deixa de sorprendre’m cada dia és com aquesta dinàmica col·lectiva impregna la vida diària de veïnatge perquè, mentre els nostres representants es debaten enmig d’un canvi profund, ciutadans anònims com el pare d’en Pere Navarro o el fill de la Marina Geli irrompen en la vida política sense trencar cap família, aportant naturalitat i diversitat al procés. El que em preocupa, això sí, és que aquesta crisi sagnant generi ruptura social entre els més forts i els més febles, que tornem a caure en mans dels desaprensius, la gent de mala fe, els intolerants i els pervertidors sense escrúpols. Que ens deixem arrossegar per l’odi i no sapiguem compartir l’amor d’aquella Antígona d’Espriu tan vigent encara avui.

Per això més que mai ens cal estar amatents per construir entre tots una nova Catalunya, un nou projecte que pugui arrossegar l’Espanya de pobles germans i l’Europa de justícia, progrés i llibertat. Canalitzar això en solitari no és possible. Sí que ho podem fer buscant la complicitat en moviments de base, a peu de pissarra dins les aules, a les files de l’atur, a les assemblees de barri. I això és fer política, la que cerca el bé comú, la que no es resigna a la mal gestió, la que aspira a treure el bo i millor de cadascun de nosaltres, la que ensenya i fa créixer les persones. Aquesta és la política que he après al costat de companys i companyes a NECat, homes i dones que repeteixen el mantra de la confluència, el consens i la unitat, de la construcció d’una alternativa a l’Europa dels populismes i la xenofòbia, de la construcció d’un nou Estat que sigui motor de canvi de model econòmic, que sàpiga inventar un nou espai de convivència i llibertat.

Com que aquests anhels són compartits per molta gent, l’esperança d’assolir-ho és motor comú. I sobretot ens cal gaudir del trajecte, viure el moment present sense pors i com l’oportunitat de començar de nou per construir un món millor.

Dolors Collell Surinyach

Membre del Consell de NECat