Els candidats al Parlament Europeu: Núria Cuxart
Núria Cuxart és membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres de Catalunya i, com a independent, és la primera suplent de la candidatura Lliures x Europa Junts +, per petició personal del cap de llista, Toni Comín.
1. Per què has acceptat formar part de la llista Lliures per Europa Junts+?
M’agraden les iniciatives que les conformen gent molt diversa, procedent de moltes tradicions polítiques, on hi ha voluntat d’entesa, que fan del diàleg un instrument imprescindible i on la transversalitat deixa de ser una paraula buida i s’omple de sentit i de responsabilitat individual i col·lectiva.
I perquè m’ho va proposar en Toni Comín, que encapçala la llista i n’és el primer responsable, amb qui he treballat en condicions molt complicades mentre era Conseller de Salut i sé tant de la seva capacitat d’afrontar amb confiança, fermesa i honestedat els reptes que es proposa com de la seva capacitat d’explorar tots els camins necessaris per fer-ho possible.
2. Què penses que aportes a la candidatura?
L’experiència d’una vida dedicada al tenir cura. Soc infermera i ha estat, és la meva raó de ser. Però no només per això, sinó perquè soc de les convençudes que “tenir cura” és una manera de veure el món que cal que considerem seriosament. Per això, tenir cura ha d’estar al centre de l’esfera política i fer-ho suposaria, sens dubte, un enfortiment del sistema democràtic. És un compromís social que, entre d’altres, la situació de pandèmia passada ens va evidenciar.
M’alegra enormement que el programa Lliures x Europa inclogui el desplegament de l’Estratègia Europea de les Cures i aposti per l’atenció centrada en la persona i l’atenció integrada social i de salut.
3. Quins temes consideres clau per abordar al Parlament Europeu durant el pròxim mandat?
Són tants i tan importants que fa basarda concretar-los. Molts d’ells tenen a veure amb la millora del dia a dia de la vida de les persones i urgeix fer-hi front. És a Europa on es decideixen moltes de les directives que ens acaben afectant.
He fet esment al dret de les persones a ser cuidades. Però és que quan parlem de drets i llibertats, parlem de la possibilitat de dissidència, protesta, llibertat d’expressió, reunió i de manifestació. Quan parlem de sostenibilitat diem que cal reduir els tràmits burocràtics innecessaris o de garantir que el preu dels productes agraris no estiguin per sota dels costos o combatre les pràctiques comercials deslleials i d’abús en la distribució alimentària. Quan volem que el català sigui una llengua oficial a Europa, en realitat estem parlant de poder morir en la llengua pròpia.
L’etcètera és immens.