Els drets dels infants
Article d’opinió de Teresa Garcia Recasens.
El 20 de novembre, en commemoració de l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen de l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant del 1989, se celebra el Dia Universal del Nen. Data que massa sovint passa desapercebuda i, el que és més greu, els drets de la infància que posseeixen els nens i nenes i adolescents per la simple raó de néixer, en el període que vivim, sembla que s’hagin esfumat.
“La celebració del 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant arriba en un moment en què al món hi ha més països en lluites internes o internacionals que en qualsevol altre moment en la història dels últims 30 anys. Els conflictes armats, els desastres naturals i les epidèmies posen en risc els drets i els avenços conquerits i exigeixen a les societats i els governs que reforcin la protecció als més vulnerables”, llegíem no fa gaire en un conegut mitjà informatiu; i no els falta la raó.
Al món 15.000 infants moren cada dia abans dels cinc anys per causes que es poden prevenir amb mesures molt senzilles com vacunes, aigua potable o una alimentació adequada. Constatem que 58 milions de nens i nenes no poden anar a l’escola. Que més de 28 milions s’han vist obligats a fugir a causa de la violència. I que 73 milions treballen diàriament en les condicions més extremes.
A Catalunya, no ens lliurem gens ni mica d’aquesta problemàtica: L’IDESCAT informa que, al nostre país, prop del 30% dels nens i nenes menors de 16 anys es troba en situació de pobresa relativa. Hi ha moltes famílies que sobreviuen sota el llindar de la misèria, amb fills malnodrits i vivint al límit de la dignitat.
Segueixen arribant menors immigrants, no acompanyats, desemparats, maltractats i amb els seus drets vulnerats. No tenim del tot resolt el principi de no-discriminació, particularment sobre els infants amb discapacitat, els recursos per fer-ne possible la inclusió escolar en centres ordinaris són minsos.
El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha alertat del retrocés que estan patint les polítiques d’atenció als infants, tot exigint a les administracions que compleixin amb les recomanacions socials i educatives.
En les actuals circumstàncies polítiques i judicials que vivim, els principis d’aquesta Convenció tampoc no s’han tingut en compte. Sentíem el Conseller Rull manifestar davant el jutge en el vergonyós judici: “Tengo dos hijos de tres y ocho años, sólo usted tiene el poder de decidir si los veo crecer”.
A la família de la Carme Forcadell, de la Dolors Bassa, d’en Jordi Cuixart, d’en Jordi Sànchez, d’en Jordi Turull, d’en Josep Rull, d’en Quim Forn, d’en Raül Romeva i de l’Oriol Junqueras. Als fills i a les filles de tots ells, i al seu entorn, se’ls ha privat de manera sorprenent de veure el seu pare, la seva mare, l’àvia. Se’ls ha vedat que el pare o la mare estigui amb ells regularment, els llegeixi un conte abans d’anar a dormir, els porti a l’escola, els escolti tot jugant, que els abraci o els faci un petó, que els renyi si fan una malifeta, … Se’ls ha apartat del seu referent. Una vulneració flagrant dels seus drets com a infants i que els pot afectar en canvis de comportament, tristesa, indignació, enuig, ràbia, impotència, sentiment de pèrdua…
Eglantyne Jebb, reformadora social britànica que va fundar l’organització “Save the Children” al final de la primera Guerra Mundial per alleujar els afectes de la fam a Àustria i Alemanya, va redactar el document que més tard es convertiria en la Declaració dels Drets de l’Infant i al seu torn es redactaria la posterior “Convenció dels Drets de l’Infant” aprovada i ratificada per tots els països de l’ONU, excepte els Estats Units que al·leguen motius de sobirania. Els 54 articles de la Convenció els podem resumir en aquests punts :
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l’educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.
Des de MES, Moviment d’Esquerres estem compromesos a vetllar per la defensa, el coneixement i la divulgació de la Convenció sobre els Drets dels Infants i Joves, que és “jurídicament vinculant”, és a dir de compliment obligat pels Estats. Lluitem per un dels seus principis bàsics, el dret de tots els nens i les nenes a expressar la seva opinió en els afers del seu interès i que aquesta opinió sigui tinguda en compte pels adults. I treballem, com a partit municipalista que som, per a fer realitat l’execució d’aquests drets de la infància a les poblacions on estem governant.
“Cada generació de nens i nenes ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món, de la seva ruïna”, manifestava Eglantyne Jebb. Tal com diuen els seus DRETS, tinguem-los en compte, reivindiquem-los arreu, reclamem a les administracions i a la societat que es preocupin pel seu benestar, que els escoltin, que els deixin participar de la vida política i social i potser així aconseguirem una infància més lliure i feliç i un MÓN MÉS JUST.
Teresa Garcia Recasens
Membre de MES, Moviment d’Esquerres – Santa Coloma de Farners