Els reptes que tenim al davant
Hem començat un nou curs escolar tot just fa un mes i escaig i ja estem immersos un altre cop dins de la crisi sanitària de la pandèmia que no ens deixa.
Com a país, ens enfrontem a una situació complexa en diferents àmbits:
A tres anys de l’1 d’Octubre i de la posterior declaració d’independència, la repressió engegada per l’Estat espanyol no té aturador. L’últim embat, d’aquesta mateixa setmana, és la macro operació de la Guàrdia Civil que ha provocat escorcolls i detencions de 21 persones vinculades amb l’independentisme.
Els nostres presos i preses continuen a la presó després que la fiscalia vagi recórrer el tercer grau autoritzat pel Departament de Justícia.
El president Torra, inhabilitat un any i mig per part del Tribunal Suprem pel seu gest de reclamar la llibertat d’aquests mateixos presos. La pancarta que es va penjar al Palau de la Generalitat es feia ressò de la resolució del 2019 del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la ONU demanant-ne també l’alliberament immediat.
Aquestes injustes condemnes del Tribunal Suprem a tots els presos i preses es posen encara més cruament de relleu en comparar-les amb les darreres sentències. La primera de l’Audiència Nacional, absolent el Major Trapero i la cúpula d’Interior i la segona del TSJC, absolent Mireia Boya i inhabilitant per desobediència a quatre membres més de la mesa del Parlament durant vint mesos.
En total, més de 2850 represaliats i represaliades pel sol fet de ser independentistes, segons ha explicat Marcel Mauri aquest 11 de Setembre passat.
Després de més de mig any de pandèmia, les estadístiques publicades recentment ens posen davant, no només de la crisi sanitària que és evident, sinó també de la greu crisi econòmica i social que comporta.
La taxa d’atur a Catalunya al final del tercer trimestre ha pujat al 13,2% amb 96.849 persones menys afiliades a la Seguretat Social que fa un any. Tot això sense comptar les persones que a hores d’ara continuen en ERTO (146.559) i de les quals encara no en sabem el final.
Una caiguda del PIB d’entre el 10% i el 12% aquest any pressuposa que s’ha de prendre mesures radicals de suport a l’activitat econòmica. A hores d’ara l’Estat espanyol només ha dedicat el 3,6% del PIB a ajuts directes contra la crisi. Itàlia hi ha dedicat el 5,1%, França el 6,2%, el Regne Unit el 9,2% i Alemanya el 14,4%.
L’Estat té capacitat per endeutar-se a diferència del Govern de Catalunya, però no ho fa, malgrat que els tipus d’interès són enormement baixos i els missatges keynesians d’Europa en aquesta crisi són diferents de l’anterior. Sembla que Nadia Calviño i l’equip econòmic del Govern espanyol són presoners de la lògica neoliberal de l’anterior crisi i de les dures condicions imposades a Espanya pels crèdits concedits.
El rescat bancari va costar a l’Estat 60.718 M€ segons un informe del Tribunal de Comptes espanyol del 2017. És clarament insuficient anunciar un segon estat d’alarma sense acompanyar-lo d’un pla de xoc econòmic que sostingui treballadors i empreses injectant urgentment ajudes directes.
Els 40 M € mobilitzats per la Generalitat per sostenir l’activitat dels restauradors ja es veu que són del tot insuficients. Però ja sabem que no disposem de tots els recursos que generem.
La pressió fiscal de Catalunya és més elevada que la de la mitjana de l’Estat per tal de poder fer front a més polítiques socials. Madrid, en canvi, la té més baixa ja que es veu afavorit per l’efecte capitalitat que li proporciona una base fiscal més àmplia. Qui té l’eina per augmentar la pressió fiscal de tot l’Estat, que és 6.3 punts inferior respecte la zona euro, és també el Govern espanyol. I després cal que en faci la transferència corresponent a Catalunya.
Aquestes són unes pinzellades dels reptes del moment en el que estem.
Caldrà que des de Moviment d’Esquerres contribuïm a fer que l’Amnistia i l’Autodeterminació siguin al centre del debat polític com element de resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
I caldrà que contribuïm a avançar fermament cap a la consecució de la independència per tal d’assolir els dos objectius que tenim com a partit: la plena llibertat del país i la justícia social.
Josep Serra
Coordinador General de Moviment d’Esquerres