Emergència climàtica: Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?

Article d’opinió de Joan Carles Robert.

El 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius globals (ODS) per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible.

Cada objectiu té fites específiques que s’han d’assolir en els propers 15 anys (Agenda 2030).
Dintre d’aquests objectius estan inclosos els que contemplen les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Vists aquests acords, el Parlament Europeu va acordar establir l’anomenat “Pacte Verd de la UE”, amb els següents objectius:

• Reduir les emissions un 50%, i si pot ser un 55%, l’any 2030.
• Esdevenir el primer continent neutre en carboni el 2050.
• Reduir almenys el 40% de les emissions de GEH respecte 1990.
• Incrementar l’eficiència energètica +32,5%.
• Almenys el 32% del consum d’energia procedent d’energies renovables.

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, a Catalunya, en els últims anys la temperatura ha augmentat 1 grau cada 40 anys. Les precipitacions s’han vist disminuïdes un 1,4% per dècada, sent encara més accentuat durant els mesos d’estiu, en els quals s’ha notat una disminució del 5% durant el mateix període. Com a conseqüència d’aquest augment de temperatura, els casquets polars pateixen un desglaç que estem notant a les nostres costes, amb un augment del nivell del mar de 3,3 cm cada 10 anys.

Catalunya emet 45 milions de tones de CO2 equivalent, aproximadament, a l’1% de totes les emissions generades per Europa. Catalunya ha aconseguit reduir un 23% les seves emissions respecte el 2005, quan es van començar a prendre mesures de reducció d’emissions, però tot això no és suficient.

Tenint en compte aquestes dades que reflecteix el nostre país, per fer front a l’emergència climàtica el Govern de Catalunya ha acordat crear un punt de trobada per consensuar? (perquè acabem de llegir “acordat” una mica abans) un full de ruta, a curt i mig termini, que permeti afrontar les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, amb compromisos no només del Govern sinó també de tots els agents implicats. Aquest espai s’ha anomenat CIMERA CATALANA D’ACCIÓ CLIMÀTICA.

El 17 de gener passat es va celebrar la primera trobada d’aquesta CIMERA CATALANA D’ACCIÓ CLIMÀTICA sota el hastag #AccióClimàticaCat, i amb els objectius següents:

Crear una Nova Plataforma per desenvolupar accions, lleis, protocols, etc. per tal de millorar l’impacte de l’emergència climàtica.

En aquesta cimera es van establir diversos espais de debat, amb diversa representació de tots els actors possibles implicats en l’aportació de solucions per apaivagar aquesta emergència climàtica i les conseqüències que pot tenir si no es prenen mesures al respecte.

Destacada va ser la intervenció dels representants del col·lectiu de joves, on van evidenciar la necessitat d’establir un canvi de model basat en el consum ecològic i de proximitat, la racionalització de la mobilitat cap al transport públic, la utilització d’energies renovables i la creació d’escoles verdes amb plans de formació destinats a la sensibilitat de les persones que seran el nostre futur.
D’aquesta intervenció vaig fer meva la frase que encapçala aquest escrit: “Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?”

En les intervencions de les diferents administracions públiques, van destacar la intenció de realitzar una sèrie d’accions encaminades a contribuir en la millora del Medi Ambient, com la reducció de l’emissió de CO2 un 50%, facilitar el suport tècnic necessari per implantar energies renovables i plans de mobilitat sostenibles, la protecció dels conreus per afavorir l’absorció de CO2 i difondre les experiències externes socialitzant la informació per poder compartir les bones pràctiques per que es puguin aplicar.

També es va proposar la necessitat d’adaptar a tots els programes (textos) universitaris els nous criteris de manteniment mediambiental i els 17 objectius ODS, la necessitat d’establir alternatives als combustibles fòssils i la creació d’infraestructures per facilitar el canvi de vehicles, la reutilització de les aigües amb la seva regeneració, millorar les infraestructures, espais públics i edificacions per què siguin sostenibles i la necessitat d’incrementar la inversió en processos mediambientals facilitant que tothom pugui accedir al finançament per a la seva implantació.

Per últim, el món empresarial va aportar diferents accions concretes que poden afavorir la sostenibilitat i el medi ambient com treballar amb la pròpia energia que es produeix, reciclar els propis residus que es generen, centralitzar la distribució de productes i afavorir el repartiment a domicili mitjançant la compra online.

Totes aquestes propostes estan molt bé, però no sembla que s’estiguin implantant amb la convicció i celeritat amb la que se’ns vol fer creure; si fos així, des del 2015 ja hauríem notat els seus beneficis i no ens hauria calgut fer una declaració d’emergència climàtica.

Exemples com el darrer temporal “Glòria”, que aquests dies ha assolat el nostre país, ens demostren que no s’estan fent les coses bé; que amb bones paraules i actes de bona voluntat no n’hi ha prou, que s’ha d’actuar de veritat!

Passar decididament de l’actual model d’economia lineal del fabricar, utilitzar i llençar a un model d’economia circular, basada en la prevenció, reutilització, reparació i reciclatge sembla que és irrenunciable en aquests moments.
Quedar-nos amb la idea de “qui més contamina, més paga”, com alguns proposen no és cap solució.

Hem d’allargar la vida útil dels productes que consumim, dotar-los d’una segona vida, hem de millorar el cicle de vida dels productes utilitzats en la construcció, hem d’optimitzar els espais emprats en les infraestructures i construccions, hem de valorar i apostar per la reutilització de l’aigua i la seva regeneració, també hem d’equilibrar la fabricació dels vehicles amb el seu temps de durada i utilització.

Tal com deia Ellen MacArthur, impulsora d’aquest model, hem de mirar de transformar els residus en noves matèries primes.

Però ho hem de fer de debò!

Si reflexionem, des de criteris progressistes, sobre el futur que volem per al nostre planeta, les bones paraules i intencions no són suficients, hem de passar a l’acció decidida.

Hem de disminuir encara més l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, i frenar aquest augment de temperatura en el que estem immersos, hem de descarbonitzar el Medi Ambient, hem de reduir la utilització de residus fòssils, hem de lluitar per la centralització del tractament dels residus, hem d’aprofitar energèticament els residus que no es puguin reciclar. El nostre objectiu ha de ser el de “residus zero”.

En fi, no cal inventar gaire més coses, el que realment ens cal és apostar per les que ja estan inventades. Si ho fem amb racionalització, convicció, decisió i sense dubtes, aconseguirem revertir la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem i podrem deixar un món més sostenible i millor als nostres fills i filles; ells ens ho demanen.

Podeu consultar la documentació relativa a la Primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica i, especialment, els compromisos assumits.

Joan Carles Robert
Membre de la Direcció de Moviment d’Esquerres.
Calafell (Baix Penedès)