Ernest Maragall valora la legislatura europea al Parlament Europeu de Barcelona

Ernest Maragall acaba la seva mitja legislatura al Parlament Europeu com a diputat dels grup dels Verds-Ale, i avui, a l’oficina del Parlament Europeu a BCN, ha compartit una estona amb la periodista Carme Colomina, per parlar de la seva activitat durant aquests dos anys i mig i sobre la seva visió de l’estat actual de la UE.

Bona part del debat s’ha centrat en la sobirania d’aquesta Unió, cada vegada més minvada. Segons Maragall “els estats impedeixen que Europa existeixi. Durant uns anys vam viure un projecte engrescador i creixent. Però hi ha un punt d’inflexió, des de l’entrada de l’euro, que passa per la no acceptació dels tractats europeus a França o Alemanya i la crisi econòmica. Un fet que fa que el projecte europeu es quedi a mig camí”, ha explicat Maragall.

“Els estats han caigut a la trampa de la renacionalització. Ha guanyat la por i els estats són els abanderats d’aquesta por”, ha dit l’Eurodiputat, que considera que Europa encara no es considera a si mateixa com a subjecte.

Preguntat per la capacitat d’incidència que pot tenir un eurodiputat, Maragall ha aclarit que no és molta, sobretot perquè el grup dels verds està a l’oposició, tot i que ha remarcat que contínuament intenta posar sobre la taula propostes i alternatives. Reconeix que el paper té una repercussió limitada, tot i que hi ha casos en què es veu algun resultat, sobretot per una qüestió de tenacitat i de solvència, ja que al Parlament Europeu hi ha una gran qualitat en tots els debats i intervencions un fet que implica estar aprenent i informant-se contínuament.

Sobre el cas Inditex que Maragall va destapar recentment, ha comentat que “és la confirmació d’una línia de treball del grup dels Verds-Ale, per demostrar que la enginyeria fiscal està a tot arreu i marca la realitat de moltes empreses a Europa. Cada país intenta situar-se en aquesta batalla, però el perjudici principal és pels 500M de ciutadans”.

Carme Colomina ha preguntat sobre l’auge de l’extrema dreta i el rebuig als refugiats de molts països. Segons Maragall, l’única manera de combatre-ho és el “lideratge polític i la consciència europea”. Considera que les situacions de xenofòbia i rebuig a l’arribada de nous ciutadans es dona sobretot als països amb més desigualtats. La situació a Alemanya ha passat, segons ell, d’una actitud molt positiva en un inici que cal aplaudir, però quan es va constatar que la resta d’estats es negaven a assumir la seva responsabilitat, es va transformar. Això està darrere de l’ascens polític de l’extrema dreta alemanya.

Maragall s’ha queixat pel fet que el Parlament no ha pogut ni discutir l’acord entre la UE i Turquia. “Aquesta qüestió és la gran vergonya de la UE. Si féssim un recompte de totes les persones, organitzacions, etc. Que han dit que volen acollir, veuríem que són majoria però es transmet que la gent no vol, i això és a causa de la manca de lideratge. Europa segueix confiant cínicament en què això vagi passant, que el temps ho resolgui. I l’únic amb què s’ha posat d’acord és amb seguretat, per exemple amb la creació de “Frontex”, el director de la qual l’altre dia va dir que els morts del mar de Líbia quedaven molt lluny de la UE”.

Pel que fa a Catalunya, Maragall ha acceptat que està en el mapa de qüestions pendents de la UE. “El fet que l’estat ho hagi portat a l’extrem judicialitzant el procés, també ha fet saltar les alarmes en certs diputats, que comencen a prestar atenció positiva a la qüestió catalana”.

Considera que “a Catalunya volem la sobirania per poder-la cedir a Europa, i aquesta és l’esperança de la UE, ja que el risc són els nacionalismes dels vells estats”. Per això considera que cal un projecte federal europeu però tenint en compte que els ciutadans demanen sobirania pròpia, capacitat de decisió i això vol dir ciutat, regió i nació. “La millor estratègia per Europa és la que és capaç d’acceptar aquesta doble visió”, ha conclòs Maragall.

A l’acte també ha intervingut Maria Badia, membre de MES, ex eurodiputada i actual secretaria d’afers exteriors de la generalitat de Catalunya. Badia creu que “si realment volem canviar alguna cosa, necessitem una coalició i una mobilització de la ciutadania que reclami una altra Europa”. Sobre la qüestió dels refugiats, Badia ha dit que cal replantejar la política que fem amb els altres països i la política exterior.