Hereus de Pallach

Avui fa 40 de la mort de Josep Pallach. Fa 40 anys que vam dir adéu a una de les figures més destacades del país, i que va ser clau per a forjar les bases del socialisme actual. Des de Moviment d’Esquerres ens sentim clarament hereus de la figura i el pensament de Pallach i tenim el seu llegat sempre ben present.

Va ser un símbol de la convulsa situació que va viure Catalunya durant la transició, i la seva mort va significar el final d’una vida marcada per l’exili, la presó, però sobretot, per la defensa del socialisme democràtic.

Josep Pallach era mestre i pedagog, no només des del punt de vista educatiu, sinó també polític. Ho demostrava la seva actitud serena i raonada, basada en els arguments i la documentació, que defugia la immediatesa i el conflicte per buscar diàleg i consens.

Gran defensor dels principis i dels valors republicans, entenia la política com una eina per lluitar contra les desigualtats i l’educació com un dels pilars fonamentals per construir una societat més justa.

El seu llegat ideològic és notable i es plasma en moltes de les reivindicacions que fan avui en dia projectes com el nostre, entre les quals hi ha l’europeisme, les llibertats nacionals de Catalunya, o el municipalisme com a pilar fonamental de la vida política.

El pensament de Pallach és ben viu en Moviment d’Esquerres. Algunes de les seves declaracions, són encara avui ben vigents:

“El problema de la revolució democràtica avui a Espanya és el problema de democratitzar realment els centres de poder, si volem transformar estructures sobrepassades o inoperants.” (La democràcia, per fer què, 1975)

“Inversament, la llibertat de Catalunya només serà efectiva en un règim que deslliuri els catalans de l’opressió econòmica” (“Els homes sense nom”, 1953)

“El socialisme és exigència de justícia social ordenant la creixença econòmica” (La democràcia, per fer què?, 1975)

“El combat socialista: Europa és la llibertat, la igualtat, la fraternitat, o més ben dit és la recerca apassionada d’aquesta trilogia que no ha de quedar escrita en la façana de les cases sinó en la vida dels homes. Si la llibertat sense la igualtat és l’egoisme, la llibertat amb el combat socialista per aconseguir la igualtat serà la fraternitat. I la fraternitat no únicament per als homes del nostre continent sinó per a tots els homes del món…” (Terceres vies a Europa, 1975)