I ara, l'amnistia?
Per contrarestar les reivindicacions independentistes que s’han anat produint a Catalunya els darrers anys, la resposta de l’Estat Espanyol ha estat utilitzar una brutal repressió aplicant d’entrada l’article 155 de la Constitució en tota la seva dimensió i pressionant el Poder Judicial per obtenir encausaments i sentències, totalment desproporcionades, contra molts polítics i activistes del moviment independentista català.
Però els resultats produïts a les darreres eleccions al Congreso de los Diputados han provocat la necessitat d’establir unes negociacions entre el candidat a President del Govern Pedro Sánchez i els partits independentistes amb representació parlamentària.
Amb aquestes negociacions s’ha aconseguit tancar uns acords que requeriran un seguiment per mantenir el suport d’investidura que els partits independentistes van concedir al candidat Sánchez.
Una vegada aplicat l’indult durant la legislatura anterior als polítics condemnats en l’anomenat Judici del Procés, i fruit de les negociacions esmentades, actualment ens trobem davant la tramitació d’un dels acords a què es va arribar, entre el PSOE i els partits independentistes, aplicar una Llei d’amnistia a tothom que hagi estat encausat o represaliat per fets relacionats amb les reivindicacions, mobilitzacions i altres accions independentistes.
Però què significa Amnistia?
Amnistia és el mecanisme que pot fer servir el Poder Legislatiu d’un país per concedir l’extinció d’una responsabilitat a una sèrie d’individus que han estat declarats culpables d’un delicte penal.
Una vegada aplicada aquesta mesura jurídica, els individus passen a considerar-se innocents dels delictes pels que van ser encausats, o declarats culpables, ja que la figura delictiva desapareix.
El col·lectiu independentista ha basat les seves reivindicacions en actes i accions de caire pacífic i sense l’incompliment de cap llei vigent a l’actual Constitució Espanyola. Però això no ha estat acceptat així per bona part de la societat espanyola, ni per molts dels estaments que representen l’Estat.
L’Estat Espanyol ha basat les seves acusacions en arguments falsos i manipulats, interpretació de les lleis a l’ús, i aplicació d’una repressió pròpia d’Estats autoritaris.
Ara tenim una oportunitat de posar les coses al seu lloc i restablir, en part, el mal que s’ha fet a tantes i tantes persones.
Tot i que la mesura està dintre de l’àmbit del Poder Legislatiu, bona part del que forma l’Estat està utilitzant tota mena d’accions reaccionàries contra l’aplicació d’aquesta nova Llei d’Amnistia.
No parlem només de certs partits com el PP, o d’ultra-dreta com VOX, sinó també d’altres estaments com el Poder Judicial, les Forces de Seguretat de l’Estat, el CNI, certs mitjans de comunicació, etc.
Fins i tot, es pretén acusar de terroristes a persones que van participar en manifestacions reivindicatives, Com per exemple els polítics a que se’ls acusa de ser els responsables fomentar el terrorisme a través de perfils de xarxes socials com Tsunami Democràtic.
La “catalanofòbia” ha anat més enllà dels partits reaccionaris, o d’alguns estaments judicials, calant de forma molt important en bona part de la ciutadania espanyola, que sembla que no se n’adonin que la repressió emprada contra el col·lectiu independentista de Catalunya, principalment coarta els seus drets fonamentals i democràtics.
No és d’estranyar doncs, que bona part dels catalans continuïn reivindicant aquests drets, com el de l’autodeterminació, per poder decidir si volen continuar sent una regió autonòmica espanyola o esdevenir un nou Estat en forma de República Independent.
Joan Carles Robert
Secretari de MEScat