Immigració: cal un pacte de país sobre la immigració
Posicionament de Moviment d’Esquerres de Catalunya sobre la situació actual de la immigració.
La immigració no només afecta les vides individuals del col·lectiu migrant, sinó també les comunitats dels llocs d’acollida i la cohesió social. L’augment dels fluxos migratoris posa de manifest la necessitat urgent de millorar les polítiques migratòries amb l’objectiu de protegir els drets fonamentals de les persones migrants així com de promoure la seva integració i la seva contribució a la societat.
El 14 de maig de 2024 es va aprovar el Pacte de la UE sobre Migració i Asil. Entre els principals punts de l’acord cal destacar:
- El nou reglament sobre la gestió de l’asil i la migració amb la posada en marxa d’un mecanisme de solidaritat per garantir un repartiment més equitatiu i que compromet els països membres a respondre davant un soci que tingui una gran afluència de persones migrades reubicant-les al seu territori o pagant una compensació de 20.000€ per a cada persona migrant que decideixi no acollir.
- La simplificació del procés d’asil agilitzant les disposicions processals com la durada del procediment, els tràmits que porten a la deportació dels sol·licitants rebutjats, la creació de centres de detenció en les fronteres i l’establiment de normes que garanteixin els drets del sol·licitant d’asil com, per exemple, el fet de comptar amb un intèrpret o amb la representació d’un advocat.
A finals de 2023, Elma Saiz, ministra de Seguretat Social i Migracions, va anunciar que durant el primer semestre de 2024 es portaria a terme una reforma de la llei d’estrangeria amb l’objectiu de simplificar la documentació i els tràmits per aconseguir els permisos de residència i treball amb l’objectiu ulterior d’equiparar la legislació espanyola a l’europea. Actualment, encara s’està treballant en aquest esborrany.
A Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, a 1 de gener de 2024, la població estrangera representa el 17,24% del total, mentre que a Barcelona aquesta xifra supera el 23%. En el sector laboral, i segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, la taxa d’atur entre la comunitat estrangera és superior a la de la població autòctona. A més, s’estima que una gran majoria d’aquest col·lectiu ocupa posicions precàries en el mercat laboral i es concentra principalment en sectors com el treball de la llar, l’hostaleria, la construcció i l’agricultura.
En els darrers anys, l’increment dels partits d’extrema dreta i l’arribada d’alguns d’ells a les administracions públiques ha generat una profunda inquietud i preocupació social. Partits que, caracteritzats per un discurs xenòfob i autoritari, prometen solucions ràpides a qüestions tan complexes com la immigració. A Catalunya, el cas més recent el trobem a les últimes eleccions al Parlament, on Sílvia Orriols, líder del partit d’extrema dreta Aliança Catalana, va obtenir 2 escons.
A principis de 2024, fruit de l’acord de Junts amb el PSOE per facilitar la tramitació dels primers decrets impulsats pel Govern de l’Estat, es produeix l’anunci del traspàs de competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquesta delegació de competències s’articularà mitjançant la via de l’article 150.2 de la Constitució Espanyola, a través d’una Llei Orgànica específica per a Catalunya. A l’espera de la seva redacció, Junts ha establert com a prioritats:
- El control i la decisió sobre els fluxos migratoris (fixació de quotes).
- El reforç del català com a llengua d’acollida per a persones migrades.
- La capacitat de decisió sobre els casos de multireincidència per poder expulsar-ne els autors.
La situació actual de la immigració a Catalunya presenta reptes significatius que necessiten ser abordats amb polítiques efectives, amb mesures que fomentin la inclusió i amb accions que combatin la discriminació. Davant d’aquest escenari complex, Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat) proposem:
- Una reforma immediata de la Llei d’Estrangeria que, en molts casos, només perpetua la situació de vulnerabilitat en què es troben moltes persones nouvingudes. Cal replantejar la situació administrativa de la població migrada durant aquells procediments que els deixen en una situació de desprotecció. No es pot exigir com a requisit per a l’arrelament social haver viscut 3 anys al país sense possibilitat de disposar d’un permís de treball. Aquesta és una situació d’absoluta exclusió social que aboca moltes persones migrades a treballar de forma irregular, fent més precària la seva situació i generant una economia submergida que no permet gravar l’activitat econòmica.
- El traspàs integral, a la major brevetat possible, de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Tenim el convenciment que només podrem respondre convenientment a les necessitats de la població nouvinguda fent una gestió integral de la política migratòria.
- El reforç del coneixement de la llengua catalana entre la població nouvinguda. Els informes d’integració social no han d’exigir únicament la realització de cursos de llengua amb un nombre determinat d’hores. Hem de ser exigents però, alhora, facilitadors. Hem de permetre que aquest procés d’integració lingüística possibiliti la conciliació familiar i laboral. La llengua és, i ha de ser, un element clau en la cohesió social i el procés d’integració en la nostra societat.
- La creació d’espais de trobada entre catalans i persones nouvingudes com a tasca per fer front a la discriminació i els prejudicis que pateixen les persones migrades, així com per acompanyar-les en el procés d’integració. Cal promoure l’intercanvi d’experiències i testimonis sobre la vida a Catalunya i als seus països d’origen amb l’objectiu que aquest espai esdevingui una eina d’integració a la vida cultural, social i comunitària del país i que, alhora, permeti posar en valor les aportacions d’aquestes persones.
- La reivindicació del paper del món local en el procés d’acollida. La defensa del creixement en la diversitat dels pobles petits i mitjans de Catalunya esdevé cabdal a l’hora de combatre la guetització de les comunitats migrades així com el despoblament de les zones rurals de Catalunya. La immigració pot jugar un paper clau a l’hora de revertir les tendències de degradació i abandó a què s’han vist abocats bona part dels entorns rurals del nostre país al llarg de les darreres dècades.
- La condemna de discursos racistes i xenòfobs en les institucions del nostre país. La diversitat és riquesa i progrés. Fem una crida a establir un cordó sanitari a totes aquelles forces que practiquin aquest tipus de discursos discriminatoris.
- El reforç de tots els serveis que treballin directament o indirectament en l’acompanyament a les persones migrades en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social, per millorar la detecció de casos i la posterior intervenció.
- El tancament immediat del CIE de la Zona Franca, l’únic que hi ha a Catalunya, per no ser el model de centre de gestió d’estrangers que volem. És un centre que vulnera els drets humans i denigra la dignitat de les persones.
Hem de treballar conjuntament per assolir un consens polític i social que ens permeti dissenyar i implementar un pacte de país entorn a la immigració, alineat amb l’Agenda 2030, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS’s) i el Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular, que posi el focus en les persones migrades, en els seus drets i en les seves necessitats en totes les etapes del cicle migratori i que n’elimini totes les formes de discriminació i intolerància.
Cal, urgentment, adoptar polítiques inclusives per abordar la qüestió migratòria de manera equitativa i respectuosa amb els drets humans que ens permeti construir una societat justa i cohesionada per a totes les persones, independentment del seu origen.
Moviment d’Esquerres de Catalunya
11 de juliol de 2024