Investidura i Retorn: dues cares de la mateixa moneda
El dijous 8 d’agost passarà a la història de la política catalana per dos fets que podríem dir que són les dues cares d’una mateixa moneda: la del procés independentista. La investidura del President Illa i l’aparició del President Puigdemont al centre de Barcelona són la mostra de la contradicció creixent en la qual fa massa temps que vivim.
Hi ha qui intenta imposar el relat que el Procés ja està enterrat. Que la presa de possessió de Salvador Illa i la formació del primer govern no sobiranista d’ençà del 2010 així ho certifica. I que cal, ara sí, governar amb el focus posat en les necessitats de la ciutadania. Oblidant que el que volem els independentistes és precisament això: disposar dels recursos necessaris i la sobirania imprescindible per fer polítiques que garanteixin al màxim el benestar de les persones.
Mentre el President Illa representa l’opció continuista de la subordinació a un Estat opressor que ens vol menors d’edat, el President Puigdemont simbolitza la flama que no s’apaga, la voluntat de ser d’un poble madur i responsable, segur de sí mateix. Els dos models conviuen en la nostra societat complexa i, un cop més, ara s’han trobat cara a cara.
Moviment d’Esquerres de Catalunya considerem que el gest de Carles Puigdemont va servir de molt: En primer lloc, per posar en evidència les contradiccions d’aquest règim ―i dels seus còmplices― que prefereix organitzar una operació antiterrorista per detenir un diputat del Parlament al qual un jutge patriòtic i venjatiu s’entesta a no aplicar la llei d’amnistia aprovada pel poder legislatiu, al·legant que va cometre un delicte de malversació. Un règim que deté i criminalitza els policies que romanen fidels a un President deposat pel 155. L’acció absolutament desproporcionada del bloqueig de l’Operació Gàbia, que només s’activa quan hi ha atemptats, ha costat molts diners i ha ocasionat molts perjudicis. Com va ser absolutament desproporcionat l’ús de gas pebre per dissoldre els manifestants. Per tot això, exigim responsabilitats polítiques fins abastar els màxims responsables de l’operatiu.
En segon lloc, per confrontar l’Estat. Aquest exercici de desobediència civil, no exempt de riscos, ha servit per plantar cara, per corroborar que la lluita pacífica es pot desplegar de moltes maneres. Que només cal determinació i preparació per posar l’Estat en escac.
En tercer lloc, per complir una promesa. Puigdemont va dir que vindria a Catalunya el dia del Ple d’investidura. Tot i que no va poder arribar a entrar al Parlament en plena llibertat, l’haurien detingut, va deixar el seu missatge alt i clar. Sota l’Arc de Triomf, davant de milers de persones, va proclamar que encara hi som.
En quart lloc, l’acte de Puigdemont també va treure protagonisme al nou President. L’interès dels mitjans de comunicació internacionals va evidenciar que el polític català és un actor reconegut a nivell mundial; a hores d’ara, el que té més lideratge.
En cinquè lloc, per aixecar els ànims. Amb la seva visita a Barcelona, el 130è President va poder adreçar-se en directe als catalans per primera vegada en 7 anys. Va repartir dosis de seguretat i il·lusió. I va demostrar el seu compromís a arribar fins al final, assumint els riscos que calgui.
No, el procés no s’ha acabat; ha començat una nova etapa. Moviment d’Esquerres de Catalunya defensem que aquesta nova fase ha de portar a bastir un front independentista transversal, robust i decidit que torni a esperançar, que recuperi la confiança de tots els independentistes, que treballi per convèncer els indecisos i que detecti, denunciï i esberli les contradiccions demofòbiques de l’Estat.
Moviment d’Esquerres de Catalunya ens comprometem a treballar incansablement per assolir aquest objectiu.
Visca Catalunya Lliure.
Moviment d’Esquerres de Catalunya
10 d’agost de 2024