La pedagoga Marta Mata, quan era regidora de l’ajuntament de Barcelona, va idear el concepte de Ciutat Educadora, i l’alcalde Pasqual Maragall la va... La Ciutat Educadora

La pedagoga Marta Mata, quan era regidora de l’ajuntament de Barcelona, va idear el concepte de Ciutat Educadora, i l’alcalde Pasqual Maragall la va acollir, de manera que, des del consistori, l’any 1990 es va convocar ciutats dels cinc continents per celebrar el Primer Congrés de Ciutats Educadores a Barcelona,  amb l’objectiu de debatre i aprovar la Carta de Ciutats Educadores, document pel qual es guien les ciutats que en formen part. Hi van participar seixanta ciutats i la carta, amb alguns retocs, va ser aprovada. Posteriorment, l’any 2004, es va actualitzar. La Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció sobre els Drets de la Infància (1989), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

Des del Primer Congrés de Ciutats Educadores, s’ha fet un congrés cada 2 anys en ciutats diferents. L’any 1994, al 3r. congrés celebrat a Bolonya, es va crear l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, que actualment compta amb cinc-centes ciutats dels cinc continents.

La Carta de Ciutats Educadores conté un preàmbul i 20 articles classificats en tres apartats:

 

El dret a la ciutat educadora

Aquest dret és una extensió del dret fonamental a l’educació, però no només dels infants, també les persones adultes, siguin qui siguin i vinguin d’on vinguin, com a garantia d’igualtat, de justícia social i d’equilibri territorial.

 

El compromís de la ciutat

El govern de la ciutat s’ha de comprometre a desenvolupar tot allò que pot educar, de manera que la política sigui fidel als principis de la Ciutat Educadora.

La ciutat educa o deseduca segons com estigui organitzada, segons com compti amb la seva ciutadania de totes les edats, nacionalitats i condicions. Quan hi compta, la ciutadania respon.

 

Al servei integral de les persones.

La idea principal és que l’ajuntament ha de posar les bases perquè la ciutadania es faci seva la ciutat, en conegui la història i la geografia, a través d’explicacions i itineraris, els carrers i el perquè dels seus noms, els principals monuments i equipaments, els parcs i els jardins, els edificis emblemàtics… Tothom té el dret de conèixer-la i gaudir-ne. Només s’estima i es respecta allò que es coneix.

***

Cada ciutat té la seva personalitat, però totes tenen en comú, en paraules de Marta Mata[2]:

Veïnatge i sociabilitat; espais comuns i comunicacions; treball, producció i distribució de béns; recursos de sanitat i salut; serveis socials de compensació, de solidaritat i de seguretat; diàleg associatiu; participació, en major o menor grau, en el seu govern; equilibri ecològic, econòmic i polític respecte del territori on està situada i de la seva comunitat nacional; un model concret de vida en societat.

Tot plegat, una veu en el concert de la convivència mundial.

La ciutat no pot viure sola; necessita diàleg de pau amb les altres per arribar a ser ella mateixa, amb el seu entramat de fibres comunes i disseny propi.

Marta Mata. ‘L’Associació Internacional de Ciutats Educadores’
Ajuntament de Barcelona, revista Barcelona Educació, núm. 1, maig del 1995

L’Associació ho fa possible.

La ciutat educadora ha de començar, sens dubte, per l’educació dels seus òrgans de govern, que cal que es coordinin estretament, que tinguin en compte totes les necessitats dels seus habitants i, davant d’un projecte o realització, es preguntin si cap sota el paraigua de la Ciutat Educadora.

La ciutat educadora ha de demanar sempre la participació de les persones que l’habiten en els projectes i realitzacions: persones adultes, joves i infants, a través de consells municipals oberts, de reunions convocades per informar i, sobretot, per consultar qualsevol projecte.

La diversitat de cultures de què gaudeixen la immensa majoria de ciutats és una riquesa que cal aprofitar, acollint les persones d’aquestes cultures i ajudant-les a integrar-se de manera que, al costat dels habitants de sempre, vagin conquerint la ciutat i obrint, entre tots, nous horitzons i nous coneixements.

Les entitats i associacions en tots els camps – culturals, populars, esportives, de persones arribades d’altres llocs- són un important patrimoni ciutadà, i el govern les ha d’escoltar i demanar-los col·laboració.

Resumint, una Ciutat Educadora és la que té cura de totes les persones i col·lectius i, amb la seva manera de funcionar, fa que s’eduquin individualment i les unes a les altres, de totes les edats i en tots els espais.

Maria Josep Udina
Membre de MES, Moviment d’Esquerres

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook