La crisi política a Catalunya i Espanya

 

Aquest estiu ens trobem una sèrie de notícies que ens tornen a posar davant de la crua realitat del moment polític que vivim: la contínua repressió de l’Estat espanyol i el menyspreu als drets i llibertats de tots.

La relació que ve a continuació és només dels temes destacats de la darrera setmana:

La revocació per part del Tribunal Suprem dels permisos de sortida per aplicació del 100.2 a Carme Forcadell i la retirada del tercer grau a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn fa presagiar el mateix resultat per a la resta de preses i presos polítics. L’aixecament del sumari del jutjat d’instrucció de Figueres de la causa general sobre 197 persones pel tall pacífic de l’autopista a la Jonquera convocat pel Tsunami Democràtic amb les acusacions per delictes de desordres públics i danys. El rebuig pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la petició de nul·litat del judici dels membres de la mesa del Parlament on la defensa al·legava inviolabilitat parlamentària, i pels que la fiscalia en demana la inhabilitació per 20 mesos. Els casos de l’Ibrahim i el Charaf que s’han passat 9 mesos en presó preventiva per les protestes contra la sentència de l’octubre del 2019 i que finalment l’Audiència Nacional ha absolt. La petició de 15 anys per la Laura Borràs en base a uns informes realitzats per la guàrdia civil sol·licitats pel jutjat 9 de Barcelona després de rebre’n uns d’anteriors exculpadors per part dels mossos.

Tots recordem l’Advocacia de l’Estat, tot just fa un mes i mig, acusant la jutgessa de Madrid que investiga el cas de la manifestació del 8-M d’obrir una “causa general” contra el govern espanyol. També va presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Madrid contra les diligències obertes pel jutjat arran de l’informe de la Guàrdia Civil que va costar la destitució de Pérez de los Cobos, expressant sorpresa per la “celeritat inusitada” del procés que no es justifica per motius jurídics o processals. Quan el govern espanyol li encarrega, l’Advocacia de l’Estat també corre amb una celeritat inusitada.

I aquesta mateixa setmana (28 de juliol) quan la Fiscalia Provincial de Barcelona ha recorregut davant el jutge de vigilància penitenciària el tercer grau dels presos polítics, recordem les reflexions de Joan Queralt explicant que la Fiscalia de l’Estat és una estructura jerarquitzada com un exèrcit i que fins hi tot la nomenclatura la recorda: Fiscal General. I també ens ressona l’entrevista de Pedro Sánchez: “¿Y quién nombra al Fiscal General del Estado? El Gobierno. Pues eso”.

Cada cop se’ns fa més evident la realitat de la situació. Per afavorir el diàleg i la negociació, una de les parts ha renunciat, unilateralment, a tota mesura de pressió (el Tsunami Democràtic i el moviment de desobediència civil ha parat l’activitat). Mentrestant, l’altra part continua, unilateralment, exercint la repressió, fins i tot sobre els negociadors de l’altra banda de la taula de diàleg. Josep Maria Jové, i també Lluís Salvador, han hagut de fer efectiva una fiança d’1,6 M€ aquest mes de juny que els demanava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui alhora els té processats per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets pel referèndum de l’1 d’Octubre.

Haurem de reflexionar, sense apriorismes, si aquesta és la millor estratègia per obtenir cap resultat en qualsevol taula de negociació. Una taula que ha valgut d’entrada una presidència de govern mentre el PNB pactava la transferència de les funcions i serveis de la Seguretat Social: l’impossible trencament de la “Caja de Solidaridad de todos los españoles”! Una taula que el “Gobierno más progresista de la historia”, amb PSOE, Podemos i Comuns, dinamita per acció i omissió cada dia i que com que sembla que li ha sortit barata, encara demana que oblidem tots els elements de repressió que aplica continuadament i recolzem els pressupostos de l’estat.

Ens és imprescindible refer estratègies conjuntes entre tots els que volem superar aquesta etapa. I ens caldrà utilitzar aquells elements de pressió que ens permetin assolir una millor posició de negociació. No fer-ho ens allunya dels objectius d’Autodeterminació i Amnistia i del respecte i dignitat que ens mereixem tots.

En aquest nou impuls, Moviment d’Esquerres hi serà.

 

Moviment d’Esquerres
Juliol de 2020.