"La democràcia captiva" de Pau Miserachs al Punt Avui
Article de Pau Miserachs, President del Grup d’Estudis Polítics, al Punt Avui
El President del govern en funcions Sr. Rajoy es va rentar les mans en el cas de les estelades quan la Delegada del Govern del PP a Madrid, la Sra. Dancausa, va decidir no deixar-les entrar a l’Estadi Vicente Calderon. L’argument de relacionar estelades i violència fou un pel estrambòtic per una afició que anava a l’Estadi en plan festiu. Amb arguments coercitius sense cap decisió escrita, la Senyora Delegada va provocar una situació conflictiva prevenint la nova xiulada al rei que tothom esperava el dia del partit.
No va veure que ordenar la persecució policial del que no es pot prohibir era generar violència d’Estat i crear més desafectes de l’Espanya que viu en el passat i que ara trobem a les enquestes. Després de l’error de prohibir la llibertat d’expressió, la Delegada del Govern espanyol a Madrid, antiga diputada del PP, ni fou destituïda ni va dimitir del seu càrrec.
La confiança política i la fidelitat piramidal tenen premi amb càrrecs, com el nou de l’ex Ministra Ana Pastor ara Presidenta del Congreso de los Diputados que ens va deixar penjat el corredor mediterrani primant AVEs sense passatgers a altres parts d’Espanya.
Voler humiliar els catalans amb la frase “Catalunya mai serà independent” és una de les activitats preferides del President del Govern en funcions Sr.Rajoy. Ho recorda de manera constant. El President vol fer de Catalunya, amb l’ajut del Ministre d’Hisenda Sr. Montoro, una societat sotmesa amb dirigents mediocres disposats a esborrar la historia, fer veure que els radicals no són l’extrema dreta i els nuclis durs del partit conservador al Poder d’Espanya. Saben que som desafectes i que no ens agraden els règims autoritaris. Han fet, però, del català l’home emprenyat que no vol les formacions polítiques que no aporten res a la causa nacional catalana.
Els nous catalans, les noves generacions no volen ser càndids ni ingenus. Han decidit que l’acció democràtica vol dir democràcia participativa, no com és ara democràcia captiva dels interessos dels dirigents dels partits neoconservadors espanyols. Davant aquesta realitat els ciutadans no volen romandre indiferents i no accepten cap mena d’absolutisme.
La democràcia post franquista s’ha demostrat que encara és captiva de la violència del passat, la corrupció a tort i a dret. La defensa dels valors democràtics passa sens dubte per un dels moments més baixos a la nostra història moderna. Les televisions de parla espanyola es preocupaven a l’estiu de presentar les avantatges de les vacances, el sol i les platges plenes, les festes de masses pel jovent, passant per alt commemoracions com la del 125 aniversari de l’Encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII que va crear el pensament social de l’església que ara posa al dia el Papa Jorge.
Poca transcendència mediàtica i social ha tingut que alguns bancs hagin decidit tancar sucursals i acomiadar alguns milers de treballadors. El que no convé en temps de vacances és dir la veritat del que passa. Massa gent junta, massa converses i comentaris que farien pensar massa a la gent.
La societat actual viu sota una democràcia captiva dels enganys, les mentides i les manipulacions. A més amb una falsa cultura del vot, les darreres eleccions generals que han reproduït el que ja teníem en política espanyola, amb un sol esplèndid, molta gent es va abstenir o va arribar tard als col·legis electorals. L’abúlia ha arribat a l’electorat. Un 30% van deixar de votar.
Els ciutadans no són cecs ni sords, però no volen més jocs ni tripijocs irresponsables i confusionaris. Hi ha massa lleis i Reglaments, normatives que ja han acabat el seu cicle de vida útil. Canviar de règim, alliberar-se d’una democràcia feble, tornar la dignitat a les lleis i l’honestedat a les institucions, és la noble nostàlgia d’un futur més democràtic.