La diversitat és imprescindible per construir la República
Catalunya ha estat sempre terra de pas i d’acollida. És necessari recordar-ho –fer pedagogia– i fer memòria de com el nostre poble també ha migrat en moments complicats. El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant i ara, amb la pujada de l’extrema dreta, cobra més sentit combatre totes les fake news que pretenen criminalitzar col·lectius vulnerables.
Confondre (barrejar) migració i delinqüència és feixisme –no n’hi ha de baixa intensitat–. Culpabilitzar la migració de les misèries de la societat capitalista és un altre greu error. No podem girar el cap, culpar al veí, i no afrontar la realitat. La migració existeix i ens enriqueix com a poble –perquè tots conformem la societat diversa i plural en la que vivim–. El Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, va dir l’any passat en aquest data que “la migració és un poderós motor del creixement econòmic, del dinamisme i la comprensió. Permet que milions de persones busquin noves oportunitats, el que beneficia per igual a les comunitats d’origen i de destí”.
Hem d’actuar des de la sensibilitat individual, i també des dels municipis, amb accions de conscienciació i que fomentin la interacció. Els nostres pobles, el nostre país, compta amb una riquesa humana que no pot ser menystinguda. A nivell de llengua, a part del català i del castellà, tenim milers de catalans que dominen de forma nativa molts altres idiomes que són una riquesa pel nostre país. Hem d’aprofitar els seus coneixements idiomàtics com a valor afegit i treballar plegats perquè les llengües pròpies siguin d’ús comú. Aquest és el clar exemple de l’enriquiment d’una societat acollidora.
La integració és molt important, però, en l’actualitat hem de fer un pas més: interactuar i pensar que l’intercanvi és bidireccional. Si volem compartir cultura –idioma– també hem de fer un esforç compartit per descobrir tot allò que aporta la nova ciutadania.
Què sabem dels nostres veïns migrats? Tots compartim el mateix espai i sovint no sabem gaire del que pensen, senten, pateixen o com perceben la societat d’acollida. Novament l’esforç ha de ser recíproc. Comprendre els costums, creences i sentiments del conjunt de la societat. Sovint es dona per fet que els migrats arriben amb els coneixements suficients del lloc d’acollida, però el procés és força més complicat i més encara si la persona migrada té dificultats econòmiques, familiars o de regularització administrativa. Pensem per uns minuts com ens sentiríem lluny de casa, sense drets, sense feina, sense diners, lluny de la família, sense entendre l’idioma, sense conèixer els costums… Els migrats, a manca de més alternatives, es veuen obligats a escollir aquesta opció. I cal tenir-ho en compte, de migrats ho podem ser tots. Recordem que la guerra, la pobresa i l’opressió també ens ha obligat a migrar –els meus avis paterns van haver de marxar cap a Suïssa durant la dictadura de Franco–.
Un altre clar exemple d’estigmatització que ha acabat calant a la nostra societat afecta els infants i joves migrats. Els mal anomenats MENAS estan sent la diana de l’odi del qual s’alimenta l’extrema dreta. No ens oblidem que són, sobretot, nens migrats no acompanyats. El racisme comença amb la deshumanització de les persones i és el punt fort dels que s’aprofiten de la feblesa d’aquesta situació per construir discursos d’odi.
No serem plenament lliures fins que la societat sigui veritablement igualitària i tothom se senti respectat i representat. És per això que totes les persones han de tenir els mateixos drets i deures. És impensable que en ple segle XXI hi hagi persones que no puguin votar per haver nascut en un altre país. Qui és bo per tributar també ho ha de ser per escollir i ser escollit. La ciutadania universal és irrenunciable i, si volem un nou país, aquesta ha de ser una mesura prioritària. Així, entre tots, farem possible que Catalunya esdevingui un país millor: una república que vetlli per tota la seva població –independentment del seu origen, color de pell, orientació sexual o creences-.
Carles Esteve
Membre de MES, Moviment d’Esquerres