La "inelegibilitat sobrevinguda" de Pau Juvillà
La setmana passada l’activitat parlamentària es va centrar en la gestió d’aquest cas.
I ho féu d’una manera ben concreta: els grups sobiranistes van acordar suspendre qualsevol altra activitat mentre s’encomanava a la Comissió de l’Estatut del Diputat que es pronunciés en referència a aquest assumpte.
La Comissió de l’Estatut dels Diputats (i a l’endemà mateix el ple del Parlament) va dictaminar que no s’havia de procedir a retirar l’acta del diputat Pau Juvillà ja que la Sentència que contenia la inhabilitació no era ferma i es trobava pendent de recurs a la vegada que s’havien demanat mesures cautelars.
La resolució insistia també en què no corresponia a un ens no judicial sinó administratiu –la Junta Electoral Central– fer una ingerència de tal magnitud a una institució com el Parlament. La cosa no ha acabat bé, com ja sabeu. Però més enllà del cas concret, es va aprofundint en una pràctica que no portarà res de bo.
Aquesta ingerència es fa en virtut d’una figura inventada i que forma part de tot l’entramat de devaluació democràtica al servei de la repressió contra el moviment sobiranista català. Es tracta d’una cosa que es diu «inelegibilitat sobrevinguda».
La condició de ser o no elegible forma part certament de les funcions de l’administració electoral. Algú ho és o no (d’elegible) per ser candidat a unes eleccions o per accedir al càrrec després d’aquestes.
Però les eleccions ja es van celebrar. I el diputat que ara es fa fora no tenia cap situació professional/personal que l’impedís ser diputat ara fa aproximadament uns 10 mesos.
Un cop constituïda ja la institució del Parlament, és una ingerència intolerable que una administració tingui la capacitat de fer-ne fora algun dels seus legítims membres. I molt més de forma sobrevinguda.
Fora d’aquest vist i plau administratiu, i un cop constituïda ja la institució del Parlament (o qualsevol altra), és una ingerència intolerable que una administració tingui la capacitat de fer-ne fora algun dels seus legítims membres. I molt més de forma sobrevinguda.
Una altra cosa és que tots els actes –també els del Parlament– puguin ser sotmesos a un control de legalitat pels tribunals.
El que succeeix, però, és que aquest funcionament (el propi de la tradicional divisió de poders) no serveixi als fins de la repressió que es vol infligir: inhabilitar abans que les sentències siguin fermes i fins i tot abans que pugui haver-hi pronunciament sobre les mesures cautelars sol·licitades.
S’evita així haver d’esperar molt de temps abans no es resolguin el recursos. És a dir, la voluntat és exclusivament repressora a través d’un «àgil» òrgan administratiu.
Tot plegat, una perversió del sistema democràtic, una ingerència intolerable a la sobirania del Parlament.
Les administracions electorals (tal com el seu nom indica) han de garantir el procés que porta a la constitució dels òrgans de representació. Fora d’això, qualsevol altra actuació un cop nomenats els representants és passar de ser garant a botxí.
Quan, a més, tot això ve de resultes d’una condemna per quelcom tan poc lesiu com tenir un llaços penjats a la finestra del despatx de l’ajuntament on el Sr. Pau Juvillà era regidor, la sensació de maltracte i injustícia esdevé colossal.
És lamentable veure com una mala pràctica en comptes de posar-se en qüestió es va fent forta.
Inventada expressament com a eina per interferir en el Parlament, aquesta figura, però, es va obrint camí. És lamentable veure com una mala pràctica en comptes de posar-se en qüestió es va fent forta.
Quan es comença amb aquest vici de vetllar per les essències dels «elegibles», mai no se’n té prou i ja hem vist com del Parlament de Catalunya el virus s’ha escampat també al Congreso de los Diputados.
D’aquesta manera, tenim ja tres antecedents absolutament demolidors de tres diputats (un d’ells, President de la Generalitat) que han esdevingut «inelegibles». Dos per penjar pancartes reivindicatives i el diputat Alberto Rodríguez per secundar una manifestació.
Lamento acabar dient que la involució continua imparable.
Pere Albó
Diputat al Parlament de Catalunya
7 de febrer 2022
[Foto: Julio Diaz, Parlament de Catalunya]