La inflació serà benvinguda
Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat a La Vanguardia el 6 de desembre de 2020.
Els preus estan baixant. És lògic en un moment de pandèmia, forta paràlisi econòmica en sectors significatius, atur elevat i elevada incertesa. La UE, el BCE i els governs estan fent esforços gegantins per estimular el creixement econòmic, crear ocupació, ajudar els més vulnerables i evitar el risc de deflació, fet que deriva en dèficits elevats i augment del deute públic.
Tradicionalment s’havia considerat que un nivell d’inflació del 2% del PIB era saludable per facilitar el creixement i donar estabilitat a l’economia. De fet, l’únic objectiu del BCE és garantir l’estabilitat dels preus. També és un dels objectius de la Reserva Federal americana.
Atès que l’economia no reacciona prou als enormes incentius creats, caldrà prendre noves mesures. Ara sembla que l’objectiu dels bancs centrals de mantenir la inflació per sota del 2% és insuficient i que és necessari anar més enllà. El tret de sortida l’ha donat la Reserva Federal americana, que el mes d’agost va anunciar que el seu objectiu serà que la inflació se situï en el 2% com a mitjana històrica. És a dir, que com que la mitjana dels darrers temps ha estat per sota del 2% es crearan més estímuls fins que s’arribi a aquest nivell.
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, tampoc no s’ha quedat curta. Recentment ha declarat que el BCE prepara una revolució en la política monetària, revisant el seu objectiu. Considera que el BCE ha de “compensar” els anys de baixa inflació amb períodes en què la inflació creixi per sobre del 2%.
A la vista del fracàs de les polítiques convencionals per estimular l’economia, s’han anat aplicant mesures heterodoxes, com ara el Quantitative Easing, interessos negatius pels préstecs, suspendre el Pacte d’Estabilitat de la UE per controlar el dèficit o aprovar paquets astronòmics d’ajuts. Però no n’hi ha hagut prou.
La “nova normalitat” postpandèmia obligarà a ser molt flexibles i alternar mesures “no convencionals” per gestionar l’economia. Hem entrat en un arriscat terreny desconegut en què el criteri de prova i error serà la guia.
Augmentar la inflació per sobre del 2% no és inert. D’entrada, disminueix el valor real de l’endeutament, fet útil per reduir l’immens deute acumulat. A títol orientatiu, una inflació del 3% durant 10 anys redueix el valor real d’un deute amb un 34%. Però en surten perjudicats els creditors, els petits estalviadors, els pensionistes, o el personal que treballa i no pot evitar perdre poder adquisitiu. Caldrà recórrer a solucions justes.
Les mesures preses de moment han servit per donar un respir a la societat, a l’economia i estabilitzar les primes de risc. De moment, cal agrair l’immens esforç que estan fent, i que hauran de continuar fent, la UE i el BCE per intentar sortir d’una situació que fins fa poc era inimaginable. Nosaltres, sort en tenim de la Unió Europea.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona