Article d’opinió de Jordina Freixanet, tinent d’alcalde de Govern obert, qualitat democràtica i institucional a la Paeria. Membre de MES, Moviment d’Esquerres. Publicat al... La Lleida Valenta: què és el Govern Obert? (I)

Article d’opinió de Jordina Freixanet, tinent d’alcalde de Govern obert, qualitat democràtica i institucional a la Paeria. Membre de MES, Moviment d’Esquerres. Publicat al diari Segre el 16/09/2019.

El principal objectiu de l’aliança per al govern obert (https://www.opengovpartnership.org) és reforçar els vincles que uneixen la ciutadania amb els seus governants per establir una major transparència, participació, diàleg, col·laboració i retiment de comptes entre ells perquè els ciutadans puguin ser no només receptors del desenvolupament de les polítiques públiques, sinó també partícips en l’elecció, el disseny, la implementació i l’avaluació d’aquestes.

Per tal de fer possible aquesta transformació de model d’una administració o govern tancada o estàtica a una administració o govern obert o en transformació constant és necessari que repensem totes i cadascuna de les accions, plans, programes, protocols i sistemes de funcionament actual i edifiquem un model nou. Es tracta de repensar moltes petites accions que a cadascun de nosaltres, en el nostre dia a dia, ens permetin tendir i arribar a l’objectiu. Aquest és l’objectiu de la Lleida Valenta, repensar (ad intra i ad extra) l’administració de la Paeria per establir un pla estratègic que ens permeti assolir 4 grans propostes:

Primera. De la translucidesa a la transparència real. Malgrat que l’administració coneix l’obligatorietat legal de fer pública l’actuació administrativa i estableix un seguit d’acompliments detallat a dur a terme, la situació actual és de translucidesa, atès que les dades només són transparents a estricta petició ciutadana o legal, en formats poc operatius i un cop acomplerts els períodes d’informació pública o acomplertes les peticions ciutadanes concretes no s’estableixen mecanismes suficients per fer més eficaç aquesta transparència activa, directa i que ofereixi garanties. La proposta de transformació inclou De l’arxiu presencial a l’e-arxiu: més enllà de la tramitació administrativa individualitzada sense cap valor ciutadà, tots aquells documents, projectes, estudis, circulars, reglaments, propostes, actes de reunions en què es prenen decisions sobre l’actuació administrativa generalista cal posar-los en obert. Del quadre de direcció al quadre de compromisos: l’administració és jeràrquica i inflexible, fet que comporta que els equips no s’agreguin; la proposta se centra a canviar les dinàmiques, i més enllà de les funcions merament executives, totes les actuacions encarades a la transformació de l’actuació administrativa i les propostes de millora s’han de treballar en cercles que superin jerarquies i estructures formals.

Segona.De l’audiència a la participació. Partim de la realitat que la percepció de participació ciutadana queda emmascarada en els tràmits d’informació pública, en algun procés de pressupostos participatius i d’acord amb la incorporació associativa. En tots els casos la queixa és que hi ha poca participació i aquesta està massa encotillada. El cert és que hi ha molt poca consciència real, en l’àmbit administratiu, que la ciutadania ha de tenir un paper actiu i de col·laboració en els diferents àmbits de l’activitat administrativa. Els tràmits d’audiència clàssics parteixen d’una visió un xic paternalista de l’administració, en què sembla que el criteri tècnic estigui renyit amb qualsevol tipus d’intervenció o opinió ciutadana. La proposta de transformació inclou De la informació formal a la informació bidireccional: ens cal un sistema d’informació bidireccional, en què a més de donar les opcions establertes jurídicament es permeti donar a conèixer a la ciutadania de primera mà el que es vol dur a terme, que es pugui preguntar tot allò que generi dubtes i que s’estableixin sistemes de debat i informació que permetin disposar de tota la informació. De la informació informal a la participació formal: cal obrir canals d’informació recíprocs –atemporals i asíncrons i permanentment oberts– i rebre i enviar inputs on es pugui participar en la presa de decisions. De l’escolta passiva a l’escolta activa: es proposa canviar el sistema tradicional d’escolta institucionalitzada a l’escolta que va directament on es genera el debat sense esperar que truquin a la porta de l’administració per iniciar-lo: cal prendre la iniciativa.

La tercera proposta, De l’administració burocràtica a l’administració oberta, i la quarta, Del model gerencial al model col·laboratiu (o intel·ligent), les explicaré al proper article.

Jordina Freixanet

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook