La pugna per l'hegemonia mundial 1: Rússia
Putin ha comès un error de càlcul de conseqüències fatals. Pal·liar el desastre exigeix necessàriament realisme i pactes.
Estem immersos en un procés de transició a l’hegemonia mundial. Estats Units defensa continuar sent la gran potència, però es troba amb la creixent rivalitat de la Xina. Rússia, que va ser una gran potència, aspira a ser la tercera potència mundial. Com que Rússia és una aliada de la Xina, els Estats Units vol debilitar-la i contribuir així a frenar el creixent pes polític i econòmic de la Xina. Amb aquesta finalitat, la guerra d’Ucraïna respon a una provocació calculada dels Estats Units per desestabilitzar Rússia.
Fa anys que pregonen l’estratègia que els Estats Units hauria de seguir per mantenir el seu lideratge mundial. Pensaven que “Rússia no és tan forta ni tan feble com sembla”, però en tot cas calia desestabilitzar-la. El think-tank nord-americà Rand Corporation, per exemple, en un informe del 2019 presenta un pla detallat per debilitar Rússia. Aquest pla ha estat portat a la pràctica gairebé al peu de la lletra.
El president de Rússia, Vladímir Putin, va fer un greu error de càlcul. Va creure que la invasió d’Ucraïna seria tan fàcil com ho va ser l’annexió de Crimea el 2014. Va pensar que els Estats Units estaven molt debilitat internacionalment després de la vergonyosa retirada de l’Afganistan i que els països de la Unió Europea, com sempre, estarien dividits. Tampoc no va comptar amb l’heroica resistència dels ucraïnesos, la valentia del seu exèrcit i l’hiperlideratge d’un excomediant i avui president, Volodímir Zelenski.
I ara què? Rússia s’ha empantanegat en una guerra que no pot guanyar. Els Estats Units veuen l’oportunitat de deixar Rússia fora de combat per sempre. Però per fi s’haurà de permetre que Rússia -no ho oblidem: una potència nuclear- no se senti humiliada. Tampoc no es pot obviar que Rússia no està sola. A la condemna de l’ONU a la invasió d’Ucraïna, 31 països es van mantenir al marge de la condemna. Països com la Xina, l’Índia, el Brasil, Indonèsia i altres que globalment superen més de la meitat de la població mundial.
Pal·liar el desastre d’aquesta guerra exigirà realisme i pactes que permetin resoldre la preocupació de Rússia i els països europeus per seguretat. Caldrà un acord entre Rússia i Ucraïna amb el vistiplau dels Estats Units i la Unió Europea. Posteriorment, haurà de signar-se un nou acord de seguretat en el marc de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) recordant la “Carta de París per a una nova Europa” signada el 1990, que posava fi a la guerra freda i proclamava que “l’era de la confrontació i la divisió d’Europa havia acabat”. Finalment, caldria impulsar la col·laboració a nivell mundial per encarar els reptes comuns de la humanitat, com ara l’escalfament del planeta; l’esgotament dels recursos no renovables, desarmament, desnuclearització o noves pandèmies.
Quines lliçons ha de treure la Unió Europea d’aquesta guerra? Primer ha d’entendre que els grans perdedors seran Ucraïna, Rússia i la mateixa Unió Europea, que han estat usats com a peons d’aquest tràgic joc d’escacs entre els Estats Units i la Xina. D’aquí en deriva la necessitat d’emancipació econòmica, política i de seguretat de la Unió Europea, que ha de tenir el seu propi projecte, defensar els seus interessos i estar oberta a col·laborar amb tots els països.
Pel que fa a Rússia, no es poden trencar els ponts per sempre. Són dos models ideològics molt diferents, però amb interessos i espais d’entesa possibles. La pugna per l’hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina ens portarà fortes tensions. Un enfortiment de la Unió Europea li permetria tenir perfil propi i jugar un paper per promoure la col·laboració de les dues grans potències mundials en temes crucials.
Article publicat a la revista Alternativas Económicas, maig 2022.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona