La reindustrialització d´Europa
Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat a La Vanguardia el 10 de setembre de 2020.
En un món amb tanta incertesa, es torna a valorar la importància de la indústria com a font d’innovació, creació d’ocupació de qualitat, alta demanda de serveis i oportunitat per diversificar cap a sectors de futur.
EI coronavirus ha posat en evidència fets coneguts, però als quals no es posava remei. El material sanitari que urgia per poder controlar l’epidèmia -mascaretes, kits de protecció, respiradors o antibiòtics- es produïa només a la Xina. En una situació d’emergència no teníem estocs ni capacitat productiva per atendre demandes vitals per la salut. És una situació que no es pot repetir. La UE haurà d’assegurar que en casos d’emergència generada per qualsevol mena de crisi disposa dels estocs i capacitat de producció suficients. També és conegut que les cadenes logístiques de components que es fabriquen en països llunyans, quan per raons diverses tallen els subministraments, obliguen a aturar les línies de producció.
La progressiva introducció del model de producció Indústria 4.0, en què conflueixen la digitalització integral, la intel·ligència artificial i la robotització, redueix els costos i en especial el de la mà d’obra, amb l’avantatge que la flexibilitat del procés productiu permet produir sèries curtes amb un cost marginal baix.
En les darreres dècades, la globalització es va traduir en una dura competència entre empreses; una competència que ara s’accelerarà a causa de la reducció de vendes pel coronavirus. Forçades a reduir els costos de producció, moltes indústries van traslladar els seus centres a països asiàtics i del nord d‘Àfrica. En aquests països els salaris eren baixos; les condicions de treball, precàries, sense sindicats que els protegissin; i les exigències mediambientals eren inexistents. Això els permetia practicar un dúmping laboral, social i mediambiental. Amb el temps la qualitat dels productes, les condicions de treball i sanitàries ha millorat i la diferència de costos respecte a la UE ha disminuït, fet que facilita el retorn d’indústries que en el seu dia es van deslocalitzar.
Presidida per Ursula von der Leyen, la Unió Europea ara vol recuperar la capacitat industrial perduda, però especialment en els sectors de futur. Al mateix temps s’haurà de garantir la disponibilitat de productes vitals en casos d’emergència, sigui sanitària, alimentària, energètica, digital o qualsevol altra.
És una bona notícia que la UE recuperi iniciatives industrials i que disposi de finançament per encarar reptes com l’escalfament del planeta, impulsar l’economia verda, la transició energètica o la digitalització de l’economia i la societat. Tots són sectors que creen riquesa, ocupació i milloren la qualitat de vida. En definitiva, cal reindustrialitzar Europa, cosa que permetrà recuperar el lideratge o colideratge d’alguns sectors estratègics.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona