La síndrome d'Estocolm
Article d’opinió de Joaquim Miquel Rigau, President local MES Sant Adrià de Besòs
És un estat en què la víctima d’un segrest desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden ajudar als seus captadors per aconseguir els seus fins.
Aporto aquesta definició arran del ple de l’Ajuntament de Sant Adrià convocat a petició de l’oposició per reprovar el seu Alcalde i el regidor i Tercer tinent d’alcalde investigats en sengles casos judicials –un per prevaricació urbanística i l’altre per desviament de fons públics–.
Doncs bé, resulta que el grup municipal d’ICV-EUIA , teòricament a l’oposició, després d’haver signat la petició de convocatòria del ple –on constava el punt de reprovació de l’alcalde i el regidor–, a l’hora de la veritat li han tremolat les cames i ha sortit a favor dels seus captadors. No feia ni deu dies que en un comunicat el coordinador local d’ICV i el seu regidor havien signat un manifest en el qual “demanaven el cessament immediat de totes les delegacions del Sr. Juan Carlos Ramos més enllà de les lligades als fets investigats”.
Ni des del Govern ni des de l ‘oposició, ICV-EUiA han estat o són capaços de canviar els qui dies passa anys empeny del PSC.
Tot un exemple d’incoherència, ni més ni menys que el de la regidora no adscrita –trànsfuga de MES– que acaba donant el vot a aquells dels que en el seu dia havia renegat –poderoso caballero es Don Dinero–.
Per cert, crida l’atenció quan un llegeix el codi ètic del PSC: “Es compromet a impedir la utilització de trànsfugues per constituir, mantenir activament o canviar les majories de govern de les institucions públiques, a no donar suport a cap iniciativa que provingui dels mateixos, i a desincentivar el transfuguisme polític mitjançant l’adopció de mesures de dissuasió de caràcter reglamentari i protocol·lari tot acomplint el Pacte anti-transfuguisme, regulat pels acords del 7 de juliol de 1998, 26 de setembre de 2000 i 23 de maig de 2006″.
Déu n’hi do, Sr. Callau, els equilibris que ha de fer per mantenir-se en el càrrec, fins i tot oferint a la trànsfuga presidir la comissió encarregada d’investigar aquests fets, i que la síndrome d’Estocolm arriba a tots aquells grups municipals que hi donen suport en aquest nomenament.
De tota manera, es podia haver evitat aquest ple si tal com va dir el secretari d’organització del PSC, s’hagués aplicat el codi ètic amb tota la contundència precisa.