Close

L'atur no interessa

Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MESMoviment d’Esquerres Barcelona, publicat el 12 de novembre de 2019 al diari La Vanguardia.

Quan periòdicament es donen a conèixer les dades de l’atur, els mitjans de comunicació les publiquen i incorporen alguns comentaris, però poc després tornar a regnar el silenci sobre el tema.

Segons la darrera enquesta del CIS, la primera preocupació pel 56,9% dels ciutadans és l’atur; la segona, amb el 37,8%, és pel funcionament de la política i els polítics; després segueixen els problemes econòmics, amb un 29% . La independència de Catalunya ocupa el vuitè lloc amb un 10,5%.

Si tenir feina és la primera preocupació dels ciutadans, per què no es converteix en un tema permanent del debat polític i de presència en els mitjans de comunicació?

Malauradament ja fa temps que la societat ha assumit, amb resignació, que buscar feina i no trobar-ne forma part de la ”normalitat” del sistema productiu. Ja no aixeca indignació.

Aquest “no debat” per part dels polítics és l’acceptació de la seva impotència per resoldre l’atur estructural espanyol. És llançar la tovallola. El resultat d’aquesta manca de sintonia entre les preocupacions dels ciutadans i la manca d’acció política contribueix al divorci dels ciutadans de la política.

Espanya, un cop més, és diferent. Mentre que a Espanya l’atur és del 14% de la població activa i a Catalunya del 10,9%, la mitjana a la Unió Europea és del 6,2%. A Alemanya l’atur és només del 3,1%; a Holanda, el 3,3%; al Regne Unit, el 3,9%; o a Àustria, el 4,5%.

És cert que s’han viscut moments dramàtics quan, per exemple, l’any 2012 la gent que no tenia feina era el 25% de la població activa. També és cert que en els anys següents la millora econòmica ha permès reduir aquesta xacra. Però estem satisfets del fet que actualment a Espanya hi hagi encara 3.214.000 o a Catalunya 422.000 persones que no troben feina? Quants drames humans hi ha darrere l’atur. Joves preparats que han de marxar a l’estranger, persones que fa més de dos anys que estan a l’atur, dones que es voldrien incorporar al mercat de treball. La conseqüència és: angoixa, desesperació, nits d’insomni i famílies desestructurades.

No tenir feina no és només una qüestió econòmica, és una qüestió social, moral i emocional, que transcendeix la família i la societat. Com hi pot haver cohesió social en un país amb tanta gent en risc de pobresa i de marginació social?

Per encarar el greu problema de l’atur no s’hauria de fer un pacte entre els partits polítics per acordar un Pla de Xoc per crear ocupació? L’educació, la formació, la creació d’empreses, inversions en infraestructures i en nous sectors, com la transició energètica o el medi ambient poden crear molta ocupació. Però hi ha moltes altres polítiques a considerar. Identificar-les i dotar-les de recursos és un dels importants deures dels polítics fins aconseguir que l’atur se situï a un nivell socialment acceptable.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies