L'efecte "cocido madrileño". Pere Albó
Són innumerables els eufemismes que tots plegats fem servir a diferents nivells per descriure les pràctiques que estan arrasant amb la democràcia espanyola.
Així hem parlat de policia “patriòtica”, de guerra “bruta”, de periodistes “afins”, d’empreses del “llotja del Bernabeu”, de jutges “x”, del Borbó de l’a por ellos… i un llarg etcètera.
Ara en proposo un altre que els intenta englobar a tots: l’efecte cocido madrileño.
La concentració del poder fàctic a Madrid ha contribuït, sens dubte, al sentiment d’impunitat previ al règim del terror contra tot el que fes olor de catalanitat i ha activat totes les palanques del poder que necessiten d’aquests eufemismes per descriure la desviació del que és (o hauria de ser) la seva funció principal.
La primera lliçó que podrien aprendre de tot plegat, si de veritat volguessin millorar i esmenar alguna cosa, és que la descentralització/federalització/desconcentració de les institucions de poder ajudar a evitar el que podríem anomenar aquest efecte de cocido madrileño.
Però no n’aprenen.
Els diaris d’aquests dies posen la pell de gallina: presidents de la generalitat, inspectors de policia, l’alcalde de Barcelona, el fiscal en cap de Catalunya, presidents del Barça, grans empresaris però massa independents del BOE. Fins i tot la Sagrada Família i un banc Andorrà.
I tot finançat a través d’un entramat d’empreses amb seus a Panamà, Regne Unit i l’Uruguai.
No existeix cap personalitat amb rellevància social que s’hagi estalviat la indigestió d’aquest cocido madrileño. Si per mala sort o per culpa de les corresponents responsabilitats t’has trobat davant del cocido… doncs a tragar.
L'”a por ellos” es refereix a aquells que van tenir la dignitat de no tragar aquest cocido madrileño.
La recepta és coneguda arreu: cigrons, botifarra, cansalada, fideus, l’os per fer el brou. I l’ingredient estrella: el xoriço (molt de xoriço!!).
Serà difícil, i més en els temps que corren de postveritat, demanar responsabilitats a tots i cadascun dels ingredients que fan possible el poti-poti.
I és que al final el cocido agafa entitat pròpia molt més enllà de cadascun dels seus ingredients.
Però no oblidem els cuiners: el cheff Rajoy i el cheff Jorge Fernández Diaz.
Per higiene democràtica han de respondre. Però una altra angoixant notícia d’avui també explica que “la cúpula judicial i els fiscals eludeixen investigar la guerra bruta d’Interior”.
Potser han quedat com hipnotitzats amb el xup-xup i l’oloreta del seu cocido.
I amb el gust inconfusible del xoriço.
Tu ja m’entens.
Intervenció de Pere Albó a la comissió d’Interior
Podeu veure tota la intervenció de Pere Albó al canal youtbe de MEScat.
Pere Albó
Diputat de MEScat