Manel Vilajosana, a la revista PinCamp d'Alemanya
[Podeu llegir l’entrevista completa, en alemany al magazine PinCamp]
“La gent té moltes ganes de viatjar”
Manel Vilajosana, regidor de Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i director del Càmping & Resort La Torre del Sol, ha estat entrevistat per una de les revistes amb més tirada del sector del càmping d’Alemanya. Signa l’entrevista Iunia Mihu.
Manel Vilajosana explica en aquesta entrevista que el coronavirus ha afectat tothom, però especialment el turisme, ja que sense poder viatjar és impossible practicar-lo: “És terrible, tant econòmicament com psicològicament. Hem mantingut obert el càmping, sobretot per conservar els llocs de treball de la plantilla”.
“De cada situació, encara que sigui difícil, en pots treure alguna cosa bona”, afirma Vilajosana. Així, el director de La Torre del Sol preveu que algunes mesures, com escrupolós control higiènic, es quedaran: “L’últim any ha estat un procés d’aprenentatge: ara sabem molt millor el que significa la neteja. Les instal·lacions sanitàries sempre han d’estar molt netes. La gent que ve al càmping també ha de poder confiar que tot està ben net, que les instal·lacions són segures. Tenim una gran responsabilitat amb els clients”.
Vilajosana també fa un repàs de les nacionalitats dels campistes: “Ara mateix només són catalans. Però normalment, la majoria prové dels Països Baixos. També ens ve un 10% d’alemanys, quasi un 30% francesos, 15% espanyols i la resta, d’altres nacionalitats. Tenim moltes reserves de clients estrangers per a l’estiu: la gent té moltes ganes de viatjar. Som molt internacionals, això és molt bonic”.
“El càmping i la meva vida estan lligats des de fa molt temps”
Vilajosana explica que, aprofitant que sabia parlar alemany, va començar a treballar de recepcionista en un càmping durant un estiu de fa 35 anys, quan era estudiant de Dret. Un cop acabada la carrera, va exercir d’advocat als Pirineus, al costat d’Andorra. El 2002 va tornar a Tarragona i va assumir la direcció dels dos càmpings que ara gestiona: “El càmping no és només la meva professió, és la meva vocació. Quan parlo amb els meus col·legues, els dic que la majoria de les persones que venen al càmping no són turistes, són viatgers”. I tot seguit, Vilajosana precisa: “Un turista ve a la Torre del Sol i vol platja, piscina, sol, sangria, cervesa, zoomba, aquagym… el viatger va una mica més enllà: també vol conèixer el país i la gent, s’interessa per la llengua, les persones, la cultura i per la gastronomia típica de la terra. No vénen només a Tarragona per menjar el seu menjar: això ja ho tenen a casa seva i és molt més bo. Jo tampoc menjo una paella quan vaig a Berlin!”.
Una mica més endavant, també apunta que fer vacances en una caravana implica més llibertat i la possibilitat de fer amics, a més de gaudir de la natura: “Als hostes també els agrada la proximitat de la naturalesa, són molt respectuosos amb l’entorn, amb la natura. Això és molt important i determinarà el turisme”.
Ell que treballa per proporcionar vacances a la resta, explica que quan té festa li agrada “anar a passejar a la platja, viatjar a l’interior i visitar els monestirs. I també m’agrada molt el cinema. Quan puc, hi vaig un cop a la setmana. A part d’això, llegeixo molt; des de fa poc, quan viatjo també escolto àudio-llibres. Els caps de setmana passo el temps amb la meva família. M’agrada visitar les ciutats i els llocs culturals”. I exposa què significa per a ell viatjar: “Viatjar amplia el propi horitzó. A cada país on vaig, procuro parlar l’idioma propi. L’escriptor i filòsof alemany Herder deia: ‘la llengua dona una mirada determinada del món’. I només es pot conèixer la gent d’un poble quan es domina també la seva llengua. La llengua és l’única forma per conèixer realment les persones, el seu pensament i al seva cultura. Com a mínim s’hauria de provar. Això també és una diferència entre els turistes i els viatgers”.
Finalment, després de 19 anys dirigint el càmping, Vilajosana afirma que ha viscut tot tipus de situacions i curiositats: “en podria escriure un llibre o una sèrie de televisió! Per exemple: un matrimoni. L’home va venir a recepció i va cridar molt enfadat que volia parlar amb el director. Quan li vaig preguntar què passava, em va dir que volia que fes fora del càmping la meva dona. Em sap greu, això no ho puc fer… què ha passat? Aquest matí he anat a la platja i ella no ha volgut venir. Quan he tornat, l’he trobada al llit amb el veí”. També explica el cas d’un altre campista que va aparèixer a la recepció amb una ferida sagnant al cap, demanant que l’assegurança del càmping se’n fes càrrec. Què havia passat? Finalment va admetre que s’havia colpejat amb la finestra dels veïns, mentre intentava espiar què cuinaven, mogut per una molt bona olor. Això és viure al càmping!”.
Podeu llegir l’entrevista completa, en alemany al magazine PinCamp.