Manifest MES Lleida; "Lleida terra ferma de futur"
El reequilibri territorial com a necessitat urgent.
Deia Ramon Muntaner en la seva crònica: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e, en la terra ferma Lleida”, en al·lusió directa al paper de punt de trobada i referència de la capital del Ponent de Catalunya. Durant molts anys va ser així, però el segle XX i el que portem del XXI contradiuen allò que la història ens ha deixat en la memòria. Lleida ha estat sempre un territori de frontera. La història ens recorda que la seva capital ha estat una de les més (sinó la més) colpejades per conflictes i guerres al llarg de la història. Volem defensar els trets diferencials de Lleida com un valor comú de la identitat de la cultura catalana i treballar per un autèntic equilibri territorial en tots els àmbits: infraestructures, educació, cultura, teixit productiu…
Les Terres de Lleida, que signifiquen més del 37% del territori de Catalunya, tenien l’any 1900 el 20% de la seva població. Avui tot just arriben al 5,5% concentrats en bona part a la capital i al seu interland. Després de trenta cinc anys de govern autònom la tendència no s’ha invertit. Lleida, i altres comarques de Catalunya, continuen sent, poc o molt, la “ventafocs” d’una Catalunya que veu com es debilita el sector agrari, tot i estar ben lluny de l’autosuficiència alimentaria, i es conforma en convertir part de les nostres terres en espais de cap de setmana. Una paradoxa que ens ha fet saltar directament des del sector primari al terciari, sense esglaons intermedis, i que, a sobre, ha despoblat el territori de forma sagnant, en especial pel que fa als joves i al seu talent. Això no és bo ni per Lleida ni pel país.
La nova Catalunya-Estat necessita cercar l’equilibri perdut, no pas per recuperar la seva història (que també), sinó per corregir la irracionalitat d’un espai nacional que no es pot permetre escletxes com ho són les socials i les territorials. No volem continuar amb les polítiques de la “subvenció”, que tant nefastos resultats ens han donat, sinó la de la necessària subsidiarietat per bastir un país més equilibrat. No parlem únicament de les Terres de Lleida, sinó d’altres territoris i comarques que viuen, i pateixen, una situació similar.
Una de les qüestions que políticament ha estat mal aplicada en els darrers 35 anys de democràcia a Catalunya, és la de la distribució de les inversions en infraestructures. Massa sovint en governs de dreta, de centre o d’esquerra, el criteri que ha prevalgut a l’hora de decidir l’execució de les inversions ha estat la del pes polític o el grau d’influència del polític de torn que governa aquell territori en qüestió. L’experiència no ha estat pas reeixida.
La gent que vivim a comarques hem vist que a Catalunya, no només s’exerceix un centralisme exclusivament metropolità, sinó que n’existeix un altre als territoris allunyats de Barcelona on és pateix una concentració de recursos cap a les capitals en inversions innecessàries, prescindibles, supèrflues i inútils. Això encara es nota més en temps de “vaques primes”. Aquells representants electes o territorials que tenen certa influència política (a nivell de l’estat, de la Generalitat o les diputacions), i incontestable, ho utilitzen per xuclar el màxim nombre possible de recursos cap a la seva àrea geogràfica, independentment de les necessitats de conjunt de tot el territori. El resultat és prou evident; un país cada cop més dispers i menys homogeni.
Per solucionar aquesta problemàtica cal un compromís nacional que sorgeixi d’un debat, un estudi i un treball que posi damunt la taula les necessitats objectives d’inversió del nostre país i que, públicament i amb total transparència, es realitzi una agenda d’actuacions i d’inversions en base a criteris de justícia territorial. Volem viure amb dignitat de la terra i en la nostra terra, conscients de les dificultats que té la pagesia, però també de les que tenen altres sectors cada vegada més nombrosos. Volem viure de l’activitat econòmica productiva sense dependre de la subvenció d’una o altra administració.
Des de Lleida considerem imprescindible construir un projecte col·lectiu i il·lustrador, que mobilitzi les moltes capacitats dels ciutadans (i que sovint han de deixar les nostres terres per a poder expressar-les), compatible amb diferents visions del país, garantint la cohesió social i l’equilibri territorial i obrint possibilitats de progrés i creixement personal de tots el qui hi viuen i hi treballen. Reclamem doncs, que la cohesió territorial, de la mateixa manera que la cohesió social, sigui des d’un bon principi un objectiu indefugible en la pràctica política de MES, Moviment d’Esquerres.
En el moment de la confluència entre els diversos moviments socialistes, Moviment d’Esquerres (MES) a Lleida, neix amb la vocació de ser un punt de trobada i participació de totes i tots els que volen fer una Catalunya i una Lleida millors, en la direcció i la voluntat que sigui més justa, més lliure, més culta i més equilibrada. Sabem que això implica canvis profunds, sense oblidar quines són les nostres arrels, principis i encara tradicions a servar com a patrimoni. Canvis estructurals que afecten especialment a la manera de fer i d’entendre la gestió pública i que demanaran acords amplis amb moviments socials, organitzacions polítiques i ciutadanes en general. Una entesa que seria bo que es produís abans de les eleccions en base a idees pragmàtiques, però a la que no renunciarem un cop les urnes hagin expressat el seu mandat democràtic.
MES, Moviment d’Esquerres Lleida