MES DONES: Xerrada sobre la violència masclista, orientació jurídica i serveis socials
Dimarts passat en Manuel Monllaó i la M. Mercè Figueras van fer la Xerrada “Tractament de la Violència Masclista, des del punt de vista dels Serveis Socials i dels Serveis Jurídics” al Centre Cívic Joan Fiveller de Sant Adrià de Besòs un acte organitzat per MESDONES, de l’agrupació local de Moviment d’Esquerres Sant Adrià, dins dels actes organitzats pel Dia internacional per a l’Eradicació de la Violència Masclista. La presentació va ser a càrrec de la companya Montse Viñas i la Regidora Isabel Marcuello va incorporar dades concretes de la realitat del municipi.
La M. Mercè Figueras com a ex regidora no només de serveis socials, sinó també de salut o policia ens va parlar dels protocols per actuar en casos de violència masclista, com el que tenim a Sant Adrià i de les accions que ha d’emprendre serveis socials per tal d’ajudar a la persona que detecten que viu aquesta situació. Va parlar-nos de la llibertat com a principal valor que tenim tots i cadascun de nosaltres, i de com no podem tenir llibertat si estem prenent la llibertat de l’altre. Va definir la Violència Masclista i les diferents formes en la que es pot donar, ja sigui amb agressions físiques o sexuals, psicològica, econòmica, social o estructural… totes elles castiguen molt a la persona que les pateix. Ningú ens ha de dir què i com ens hem de comportar les hores del dia, ni vigilar-nos ni limitar-nos, ni ningú és més que nosaltres. Però serveis socials no té l’encàrrec d’obligar a ningú a fer res, té l’encàrrec d’acompanyar, d’escoltar i d’oferir serveis i ajudes dins de la xarxa que tenim al nostre entorn, i sí allà hi tenim psicòlegs, metges, policies, però també hi tenim el servei d’ocupació, les associacions de dones, els centres de formació, i quan cal una casa d’acollida.
En un entorn proper en Manuel Monllaó, advocat i pedagog, ens va apropar a les realitats dels jutjats en termes de Violència Masclista, com es tracta judicialment i quina mena de violència és la que es jutja. Va posar especial èmfasi en que el moment més complicat de la dona és quan posa la denúncia i decideix seguir el procediment endavant i posar fi a la situació que viu; no només s’enfronta a tot un món que desconeix, el judicial, sinó que també està trencant amb el que venia sent el seu món, la vida quotidiana. Aquest, segons ell és el moment en que la dona necessita més ajuda, perquè està en un moment molt vulnerable en el que ha de recomençar una vida, amb una nova llar, i cercar feina que l’ajudi per tal de viure i mantenir-se per si sola, i als fills si és el cas.
Va explicar-nos les dificultats judicials, els pros i els contres d’un sistema que parla de judicis ràpids, que poden tardar una setmana, que parla d’ordres d’allunyament, però que es donen en poques ocasions, i també d’una violència masclista que queda fora dels jutjats i que resta desprotegida, la psicològica. Per ell les dificultats judicials passen perquè hi ha decisions que depenen del dia que pugui tenir qui jutja o valora el cas, encara hi ha massa elements subjectius en el procés. Val voler deixar clar que per ell s’han de tractar amb igual contundència les violències de gènere sigui qui sigui qui les pateixi, i que els casos de maltractaments de nens o gent gran també necessiten aquest tractament; cal eradicar el masclisme del dia a dia però no es pot tolerar la violència i el maltractament en l’àmbit personal a ningú.
En acabar ens vam emplaçar tots a seguir treballant i a seguir col·laborant per fer més sensibilització al respecte i facilitar l’accés a tothom a gaudir de la seva pròpia llibertat, sense limitar la de l’altra com ens havien dit.
