Per una Europa que representi la solidaritat dels seus ciutadans

Vint-i-quatre hores després de la posada en marxa de l’acord entre Turquia i la UE per la repatriació dels refugiats, més d’un miler de persones han arribat a les costes de Lesbos. Malauradament, durant la travessa, han mort dues nenes menors de 3 anys i dos homes. Tots ells eren conscients de l’acord que possiblement els impedirà quedar-se, però tot i així, arriben il·lusionats i convençuts que podran tenir un futur millor.

Es tracta d’un fet que demostra que ni les amenaces, ni els filats o murs, ni el fred, ni la possibilitat de morir ofegats aturen a aquests herois que fugen de l’horror de la guerra. Uns herois que es mereixen no només un tracte digne, sinó també la certesa que podran viure en un país segur i que els garanteixi el dret d’asil de forma plena. Una condició que Turquia no compleix actualment.

Davant aquesta situació de desconcert, s’agraeixen iniciatives com la que ha impulsat el Govern de la Generalitat per acollir a 4.500 refugiats a Catalunya. Considerem que es tracta no només és un deure legal i moral, sinó que mostra el compliment i el respecte pels Drets Humans que prenem com a centre de qualsevol política de país.

També cal tenir un especial reconeixement a la tasca de totes les ONG que actuen tant des de Grècia com des de molts altres punts del continent, per ajudar els refugiats. Entre elles, moltes catalanes com Proactiva Open Arms, Acció Contra la Fam, CIEMEN, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Creu Roja, Metges Sense Fronteres, i un llarg etcètera. Gràcies a elles més de 30.000 persones han rebut atenció després de llargues penúries per arribar al continent. Una vegada més es demostra el gran poder de la societat civil organitzada.

A Grècia segueixen havent-hi 50.000 refugiats bloquejats, i  no sembla que l’acord recent generi cap solució immediata. Una falta de responsabilitat d’una Europa que mostra la seva feblesa davant les dificultats, traslladant el problema cap una altra banda en comptes d’afrontar-lo i donar-hi solució.

Sembla que els líders europeus s’han rendit davant l’amenaça i l’augment de popularitat dels partits xenòfobs. Uns partits que s’aprofiten de la situació de vulnerabilitat de moltes persones com a conseqüència de la crisi, per inculcar-los un sentiment d’odi i menyspreu cap als refugiats, a qui culpen dels seus problemes.

Però aquesta no és la única Europa, n’hi ha una altra que representa la voluntat de la seva ciutadania. Una ciutadania que és solidaria i que està disposada a acollir aquests milers de persones, perquè sap que ells també van ser refugiats i gràcies a la generositat dels pobles que els van acollir, són qui són avui en dia.