MEScat, a favor de la jornada laboral de 37,5 hores
La reducció de la jornada laboral és una conquesta històrica del moviment obrer i una reivindicació central de l’esquerra. És una qüestió de progrés social, justícia i modernització. Aquesta proposta no és nova: forma part del llarg camí cap a societats més justes, que busca que el progrés econòmic repercuteixi en la qualitat de vida de tota la ciutadania. Reduir el temps de treball sense reduir drets ni salaris és una qüestió de dignitat, de salut col·lectiva i de modernització social. És continuar avançant, com abans es va fer amb la jornada de vuit hores, les vacances pagades o la seguretat social.
Reduir la jornada és una conseqüència lògica de l’increment sostingut de la productivitat. Treballem més eficientment que mai, però no repartim millor el temps ni els beneficis. L’increment sostingut de la productivitat de les economies modernes fa que la reducció de la jornada sigui no només desitjable, sinó lògica. Avui produïm molt més amb menys temps i menys mà d’obra que fa dècades, però aquesta millora no s’ha traduït en més temps per viure, sinó en més concentració de beneficis. Si la societat avança però no millora el repartiment del temps, obtenim un desequilibri. Cal corregir-lo, redistribuint els fruits del progrés tecnològic també en forma de temps.
Els països més avançats d’Europa tenen jornades més curtes. No perquè treballin menys, sinó perquè valoren millor el temps i aposten per un model basat en la innovació, la qualitat i el valor afegit. Els països europeus que encapçalen els índexs de benestar, equitat i innovació no són els que treballen més hores, sinó els que treballen millor. Han sabut apostar per un model productiu basat en la innovació, el coneixement i el valor afegit, no en l’explotació intensiva del temps de vida. Reduir la jornada laboral no empobreix un país; al contrari: el fa més sostenible, més competitiu i més just. Valorar el temps, tant com els salaris, és senyal de maduresa democràtica i econòmica.
Tal com està plantejada, la proposta del Govern espanyol genera riscos evidents per a les pimes i microempreses, que són el veritable cor del teixit productiu català. El model econòmic català no és el d’un gran estat centralitzat, sinó el d’una economia basada en empreses petites i familiars, que tenen menys capacitat d’adaptació. Ignorar aquesta realitat és desconnectar-se del país real i comprometre l’èxit d’una bona idea.
Si volem que la reducció de jornada sigui una eina de progrés real i compartit, cal millorar la proposta i fer-la viable per a tothom: treballadors, sí, però també autònoms i petits empresaris. Per això MEScat defensem que la reducció de jornada ha de ser una eina de progrés compartit, no imposat. Compartit entre les treballadores i treballadors que legítimament aspiren a més temps i més qualitat de vida, però també amb els petits empresaris i autònoms que sostenen amb el seu esforç el dia a dia econòmic del país. No es tracta de frenar el canvi, sinó de fer-lo viable per a tothom. Una reforma d’aquest abast ha de néixer amb consens i aplicació intel·ligent, no amb rigidesa tecnocràtica.
MEScat instem el Govern espanyol a negociar durant el tràmit parlamentari, perquè pensem que hi ha marge de millora: Cal incorporar millores com ara la flexibilització raonable de les hores extra per a sectors amb puntes de feina, mesures eficaces de lluita contra l’absentisme i, sobretot, una aplicació progressiva i graduada de la reducció de jornada per a pimes i microempreses. Amb intel·ligència política i vocació de país, és possible millorar la proposta.
Deixar la reducció de jornada només en mans de la negociació col·lectiva és donar un veto a les patronals. Per això, en molts països europeus, aquestes mesures s’han pres per via legislativa. És una responsabilitat pública. L’Estat ha de garantir drets, no limitar-se a observar les negociacions entre parts desiguals. Legislar per reduir la jornada no és imposar: és actuar amb responsabilitat pública davant un repte col·lectiu.
MEScat apostem per una reducció de jornada amb mirada d’esquerres i vocació de país: que posi les persones al centre de les polítiques públiques, però també que entengui que el benestar només s’aconsegueix si tenim una economia productiva i arrelada que pugui sostenir-lo. No volem triar entre treballadors i empreses: volem garantir drets laborals sense ofegar el teixit productiu. Aquesta és la gran tasca de l’esquerra del segle XXI: fer compatibles la justícia social amb la viabilitat econòmica.
Moviment d’Esquerres de Catalunya