Jornada "Dels ajuntaments cap a la independència", MEScat i AxR

MEScat i AxR consoliden vincles de col·laboració amb la jornada municipalista "Dels ajuntaments cap a la independència"

Aquest és el primer acte organitzat conjuntament per les dues formacions polítiques, que comparteixen una ideologia d’esquerres i l’anhel de fer efectiva la República catalana
L’eurodiputat Toni Comín, els exalcaldes de Sitges i Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Serra i Ezequiel Martínez, i els diputats al Parlament Aurora Madaula i Pere Albó han protagonitzat una jornada de debat sobre la força del municipalisme en la construcció de la República catalana

L’auditori de les Cotxeres de Sants s’ha quedat petit aquest dissabte 15 d’abril per la convocatòria de la jornada “Dels ajuntaments cap a la independència”, organitzada per Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat) i Acció per la República (AxR). L’acte ha servit per evidenciar la bona sintonia entre ambdues formacions polítiques, que treballen per la construcció de la república catalana de forma transversal i des de tots els nivells territorials.

La presentació i moderació de la jornada ha anat a càrrec de Maria José Chacón, exconsellera municipal del districte de Ciutat Vella de Barcelona i membre d’AxR. Els coordinadors generals de MEScat i AxR, Josep Serra i Oriol Izquierdo, han donat la benvinguda a les persones assistents. Amb el propòsit de contextualitzar la jornada en el moment històric actual, Josep Serra ha subratllat la correlació entre justícia i llibertat, tant pel que fa als drets individuals com als col·lectius: “Sense justícia no hi ha llibertat; sense llibertat no hi ha justícia”. Oriol Izquierdo ha destacat la trobada com el primer fruit de la col·laboració entre MEScat i AxR, “dues petites organitzacions que treballen per la independència del país amb sensibilitat d’esquerres”, i ha vaticinat que no serà l’últim acte conjunt. Ha defensat que cal treballar dia a dia, sense esperar, per assolir l’objectiu de la independència.

Des de Bèlgica, l’eurodiputat i vicepresident del Consell de la República Toni Comín ha començat la seva intervenció celebrant aquesta trobada de MEScat i AxR: “Em fa molt feliç i és molt més rellevant del que puguem imaginar”. Comín ha identificat tres temes clau:

Fugir del marc mental unionista. El món local no es pot desvincular del procés d’independència: «Durant la campanya electoral del 28 de maig, no s’ha d’aparcar el procés». Fer-ho, explica, és «posar-se en el marc mental dels partits unionistes, que contraposen la independència –com objectiu retòric– als problemes reals de la gent. I això és un error descomunal».
Diferenciar Barcelona de la resta de municipis. «Barcelona s’ha de pensar i explicar com a capital de la República; el futur de Barcelona només podrà ser esplendorós si és la capital d’un Estat.
Què pot fer la independència pels municipis i què poden fer els municipis per la independència? No es pot perdre de vista que una Catalunya independent proporcionarà els recursos necessaris per millorar la vida dels veïns i veïnes dels pobles i ciutats i ajudarà a disminuir els nivells d’infrafinançament dels ajuntaments. Comín també ha definit com a «despropòsit» la superposició d’administracions locals: municipis, vegueries i províncies.

L’eurodiputat, que va ser cessat de la Conselleria de Salut per l’aplicació de l’article 155, desmenteix l’argument que, en un moment de bloqueig com l’actual, els ajuntaments no poden fer res per la independència. Ben al contrari, identifica 5 propostes: avançar cap a la sobirania energètica a través de la creació de Comunitats Energètiques Locals; assegurar un consum institucional desconnectat de les empreses de l’IBEX 35; implementar polítiques de defensa de la llengua: reglaments d’usos lingüístics, acompanyament a les escoles per fer front a possibles sentències del 25%; pagar els impostos a l’Agència Tributària Catalana; i desenvolupar a nivell municipal el full de ruta establert al document Preparem-nos del Consell de la República.

L’experiència dels exalcaldes

Amb l’objectiu d’aportar experiència i exemples de bones pràctiques per als candidats i candidates a les properes eleccions municipals, el programa de la jornada ha continuat amb una taula rodona formada pels exalcaldes de Sitges i Sant Joan de Vilatorrada.

Jordi Serra, exalcalde de Sitges i membre de la Coordinadora Nacional de MEScat, ha identificat tres fases a l’hora d’encarar unes eleccions municipals:

La decisió de participar en les eleccions. És imprescindible fer una reflexió prèvia abans d’acceptar formar part d’una llista electoral, ja que és necessari calibrar què implica, a què s’haurà de renunciar i, amb honestedat, valorar les pròpies capacitats: “caldria un examen per accedir a administrar un poble”.
La campanya, que consta del programa i dels missatges que volem transmetre. Cal explicar amb honestedat el que pensem, el que volem i el que podrem fer.
El govern. Serra adverteix que augmenten els coneguts i amics, però només l’entorn més íntim ens dirà la veritat. Alhora, recorda que tot és provisional: “Quan pleguem, hem de deixar el càrrec millor de com l’hem trobat”.

Serra ha destacat l’honestedat com a principi rector de les tres fases: «en tot moment cal honestedat amb un mateix, amb la família, amb els companys i amb la societat».

Quan era alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez va negociar la instal·lació del centre penitenciari Lledoners en uns terrenys del municipi. En principi, construir una presó al costat de casa és una mesura impopular, però a les següents eleccions municipals va treure majoria absoluta del 60%. Va ser una decisió valenta que l’equip municipal va saber explicar, tant als veïns com a la resta de partits polítics, i va tirar endavant amb el suport necessari. L’exalcalde, que actualment és síndic de MEScat, ha basat la seva intervenció en el principi de confiança. “Ara ―es lamenta― s’ha perdut la confiança mútua entre partits, imprescindible per desenvolupar els projectes”. No obstant, la fragmentació del sistema polític català provoca que els partits polítics es vegin abocats a fer coalicions, sovint de tres o més partits, per accedir al govern municipal. Martínez avisa: “cal confiança, compliment dels acords i avaluació d’aquests acords; cal saber administrar la situació amb molta prudència, ja que si no hi ha confiança, no hi ha acords, no s’aproven pressupostos, no es fan projectes i, al final, el poble retrocedeix”. L’alcalde ha advertit els candidats que han de fer programes pragmàtics adaptats als recursos disponibles.

La veu dels diputats

El diputat al Parlament Pere Albó, exalcalde i actual regidor de Sant Feliu de Guíxols, ha defensat el paper rellevant del món local en els processos de canvi: “aquesta democràcia tan imperfecta que tenim, si té alguna perfecció és del govern local”. Albó ha reivindicat la figura d’un altre exalcalde de Sant Feliu, Josep Vicente, que afirmava que «no hi ha res que sigui aliè a un alcalde», per defensar que des dels ajuntaments es pot fer de tot, fins i tot política internacional a partir dels agermanaments de municipis. “Podríem dir que l’ajuntament és una institució proto-política”, ha conclòs el diputat. Des de l’ajuntament es coneix la realitat del territori i, reprenent el fil dibuixat per Toni Comín, Albó ha afirmat que aquest coneixement es pot posar al servei d’una causa. Pere Albó, que es presenta de cap de llista de MEScat a les eleccions municipals, ha posat com exemples de gent que treballa des del món local amb vocació de traspassar fronteres dues persones nascudes a Sant Feliu de Guíxols: Isabel Vila, la primera dona sindicalista de Catalunya i primera dona directora d’una escola, que va treballar pels drets dels infants; i Josep Irla, el president de la Generalitat a l’exili.

La també diputada i secretària segona de la Mesa del Parlament, Aurora Madaula, d’Acció per la República, ha reivindicat la feina dels ajuntaments com a cabdal. Als principis de política honesta, política útil i política empàtica que lluïen al rollup de MEScat, Madaula hi afegeix la necessitat de fer política coherent: “Ser coherent és imprescindible per dormir bé”. La diputada, que és historiadora de formació, s’ha referit a la persecució política patida pels catalans després de l’1O: “No és rebel·lió, sinó revolució per poder fer la independència. Quan hi ha una ideologia al darrere, parlem de revolució”. Pel que fa a les eleccions, ha reblat: “Ens presentem perquè volem canvis, i els canvis són revolució”. Madaula s’ha mostrat d’acord amb les intervencions anteriors i ha volgut destacar la necessitat de transparència: “Som representants dels electors, servidors públics; la gent ha de demanar explicacions i els polítics les han de donar de forma clara. Si hi ha alguna cosa que no es pot fer, cal explicar-ho. Si no, la democràcia s’empobreix i creix el populisme i l’extrema dreta”. Madaula també és membre del govern del Consell de la República i ha afirmat que vol la independència per millorar la vida de les persones: “No vull fer una Espanya en petit, hem de ser més innovadors”. A la pregunta sobre què proposa el Consell de la República als ajuntaments, respon seguint tres eixos:

Signar convenis amb el CdR per reconèixer-lo com a institució republicana i, dins de la campanya «Consum institucional», evitar tenir tractes amb les empreses de l’IBEX 35
Acceptar com a vàlida la Identitat Digital Republicana (IDR) a l’hora de fer tràmits i evitar l’ús del DNI
Promoure la sobirania energètica per escalfar l’aigua de les instal·lacions municipals, enllumenat públic, etc.

La jornada ha finalitzat amb un dinar on els assistents han pogut continuar el debat sobre la gestió dels governs municipals, les expectatives, les experiències i la necessitat de continuar treballant, també des dels ajuntaments, per assolir la independència. Com ha reblat Oriol Izquierdo: “Fem el camí fructífer i interessant, però fem-lo curt i ràpid”.