Municipalisme per la sobirania: una estratègia de país des dels ajuntaments

En un moment clau de redefinició del moviment independentista, és urgent impulsar una nova estratègia que sumi força, credibilitat i reconstrueixi el govern independentista. Aquesta estratègia pot començar des d’un lloc sovint infravalorat però decisiu: els nostres ajuntaments. El municipalisme sobiranista ha de ser el motor que reactivi el procés, posant la governança local al servei d’un projecte nacional compartit.

Però aquest impuls no serà possible sense una cultura de pacte i de confluència entre els partits independentistes. És imprescindible que les forces sobiranistes facin un esforç actiu per sumar en lloc de dividir, pactar en lloc d’enfrontar-se i governar plegades amb un objectiu comú: construir sobirania des de baix.

1. Una estratègia nacional des del territori

Per fer realitat aquest horitzó, cal desplegar una estratègia compartida per garantir governs municipals independentistes amb cinc objectius clau:

• Assegurar presència a tots els municipis, promovent candidatures de confluència independentista allà on sigui necessari sumar.
• Establir pactes prioritaris de govern municipal sobiranista entre partits independentistes, per sumar una majoria.
• Acordar programes de mandat conjunts, centrats en els interessos de la ciutat i orientats també al país i a l’enfortiment de la sobirania territorial, que permetin un desenvolupament estable del pacte i ordenin l’acció de govern més enllà de les sigles.
• Promoure estratègies compartides entre ajuntaments i també amb governs supramunicipals independentistes, generant sinergies amb capacitat de transformació nacional, reforçant estructures polítiques i de gestió amb orientació sobiranista.
• Construir un programa marc per facilitar acords de coalició, centrats en el sobiranisme, el benestar comú i la justícia social, que garanteixi governs sobiranistes amb solvència, amb respostes als reptes del segle XXI i amb una visió transformadora i inclusiva per a tota la ciutadania, independentista i no independentista.

2. Girona: exemple de govern de coalició i municipalisme sobiranista

Una experiència real d’aquesta estratègia és l’acord de govern entre Guanyem Girona ―integrat per MEScat Girona―, ERC i Junts. Tres formacions amb projectes ideològics diferents han estat capaces de construir un govern estable, plural i amb capacitat de lideratge institucional. Aquest model és replicable i pot esdevenir una eina clau per articular governs sobiranistes arreu del país.

En un context de fragmentació política i descrèdit institucional, Girona s’ha convertit en un referent viu del que significa construir sobirania des de l’àmbit local. L’acord demostra que, malgrat les diferències, es poden establir compromisos programàtics amplis i concrets en àmbits clau com la transformació urbana, els serveis públics, les sobiranies i el benestar. Aquest pacte no és merament tàctic: es fonamenta en interessos compartits i una mirada estratègica del municipalisme com a motor de canvi.

La clau de l’èxit ha estat un pacte de govern , basat en la solidesa que permet un govern de majoria amplia de regidors obtingut amb la suma dels tres partits polítics , i acordar el Pacte dels 64 punts, un programa de mandat clar, acordat entre les parts, que permet governar amb responsabilitat compartida, visió estratègica, assignació de recursos i calendari d’accions.

Aquest model és replicable i pot esdevenir un patró per articular governs locals sobiranistes arreu del país. La seva força rau en la motivació i voluntat de la coalició independentista i en la capacitat de generar consensos entorn a un programa compartit, amb una visió estratègica del municipi i dels reptes del segle XXI, i una visió transversal sobiranista.

3. Una governança estructurada, oberta i amb horitzó de futur

L’èxit del pacte gironí es fonamenta també en la seva arquitectura institucional:

• Pacte estable i majoritari orientat al govern de la ciutat.
• Pla de mandat amb accions compartides orientades a la transformació, el benestar comú i la sobirania nacional.
• Voluntat de govern estable i sentit de responsabilitat de ciutat i de país.
• Compromisos concrets recollits en 64 punts, amb sistemes de seguiment i rendició de comptes.
• Mecanismes de gestió, avaluació i transparència (comitè estratègic mensual i actualització pública).
• Governança participativa amb espais d’escolta activa.
• Visió estratègica de ciutat vinculada a l’àrea urbana, alineada amb l’Agenda Urbana 2030 i amb visió de país.

4. Pla de mandat: 64 punts prioritaris d’acció compartida

El pla de mandat ha estat una eina clau per a facilitar un pacte de govern de confluència de tres partits amb diferencies ideològiques, s’estructura en 64 punts que donen resposta tant a les necessitats ciutadanes com als reptes estratègics nacionals:

• Transformació urbana i habitatge: Impuls de projectes estratègics d’urbanisme, transformació de l’espai públic amable , mobilitat sostenible, accessibilitat i accés a l’habitatge.
• Educació, cultura, lleure i esport: com a instrument de cohesió social, igualtat d’oportunitats, inclusió i preus públics assequibles.
• Acció climàtica i sobirania energètica: aposta per la sostenibilitat, resiliència climàtica, comunitats energètiques i transició verda.
• Serveis socials, salut i cures: model d’atenció integrada, ciutats cuidadores i inclusives.
• Protecció dels drets nacionals: Creació de la regidoria de llengua Catalana, foment de les tradicions i cultura popular.
• Governança oberta i administració eficient amb propostes orientades a la modernització tecnològica, la participació ciutadana.
• Drets i justícia social: Amb impuls de projectes nous com l’oficina antidiscriminació.
• Economia de proximitat i innovació: impuls a l’emprenedoria local i la innovació , foment del comerç i aposta per models de desenvolupament arrelats al territori.
• Aquests camps poden esdevenir un punt de partida d’un pacte de país des del món local, adaptat a cada realitat municipal.

Així mateix, Girona ha anat incorporant la lògica de les sobiranies, de forma transversal, en les diferents matèries (sobirania energètica, foment de plaques fotovoltaiques, sobirania alimentaria, lingüística i cultural, social i educativa, enfortir el territori i les entitats arrelades a la ciutat , apostar per la gestió d’empreses publiques i mitjans propis en gestió d’àmbits clau de l’aigua, serveis socials, etc.).

A més, el govern sobiranista de Girona ha permès desplegar polítiques institucionals amb un fort component polític i de valors independentistes i republicans: la desvinculació de la monarquia espanyola, la recuperació de la memòria històrica, retirada d’elements franquistes, la feminització del nomenclàtor, l’agermanament amb ajuntaments com Manacor. Aprovació, promoció de Mocions i intervencions de visibilització de l’impacte de la dependència estatal, en matèria de infrafinançament, dels oligopolis, impacte en la limitació de recursos en la prestació de serveis. També ha acollit jornades sobre sobiranies, república i identitat nacional, convertint-se en espai de referència en el debat sobre el futur polític de Catalunya.

Girona demostra que és possible governar una ciutat amb eficiència, valentia i sentit de país. La seva experiència combina gestió eficient , lideratge compartit i voluntat transformadora. És una mostra de com es pot començar a construir la República des dels ajuntaments, teixint complicitats, assumint responsabilitats i projectant un camí.

Aquest model ha de servir com a base per desplegar una xarxa de governs locals independentistes que situïn les sobiranies, el benestar comú i la democràcia participativa al centre de la seva acció. Des de la proximitat, però amb mirada de país, Girona obre camí.

Un programa d’acords per al municipalisme sobiranista

L’experiència de Girona no ha de ser una excepció. Cal construir un programa marc d’acords municipals sobiranistes, compartit per les forces independentistes, per desplegar governs amb més sobirania de manera coordinada.

Aquest programa pot incloure àmbits com:

• Sobirania fiscal
• Sobirania energètica
• Sobirania lingüística i cultural
• Sobirania alimentària
• Sobirania social i educativa
• Sobirania digital i tecnològica
• Sobirania comunicativa

6. Governar per tothom: reptes compartits i benestar com a eix central

Malgrat les diferències ideològiques, hi ha un terreny comú en el qual es poden construir acords: el benestar, la justícia social i els drets. Un programa comú adaptat a cada realitat municipal, pot incloure un model centrat en els principals reptes de les ciutats del S XXI progressistes:

• Transformació urbana, mobilitat sostenible i habitatge digne
• Educació, cultura i cohesió social
• Acció climàtica i sobirania energètica
• Salut comunitària, ciutats inclusives i cuidadores
• Llengua, cultura i identitat
• Governança oberta , participació i Drets i justícia social
• Economia de proximitat i innovació

Aquest enfocament no només millora la vida de la gent, sinó que consolida el municipalisme sobiranista com un projecte útil i amb capacitat real de govern.

7. municipalisme alineat per la sobirania, una estratègia de país

Perquè l’estratègia independentista avanci amb força en aquesta nova etapa, cal una també una estratègia alineada del municipalisme des dels diferents governs locals ( Ajuntaments, governs locals, diputacions I comarcals, mancomunitats, consorcis ) així com estructures d’acció política independentista com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) o els Consells per la República. Cal que actuïn com a eines motores d’una estratègia alineada, conjunta i transformadora, i assumir un rol actiu de lideratge polític, tècnic i estratègic en l’impuls del municipalisme sobiranista, tant a escala territorial com nacional.

Conclusions: municipalisme per la sobirania, una estratègia de país

El sobiranisme necessita avui recuperar ambició de país, i també guanyar capacitat de govern i confiança popular. En aquest context, en que ja no hi ha governs de majories I la fragmentació independentista és una realitat, la confluència del municipalisme sobiranista es configura com una estratègia central per rellançar el procés des del territori, amb resultats tangibles, compromís democràtic i poder transformador.
La clau passa per construir pactes de coalició estables entre forces independentistes als ajuntaments, orientats a l’interès general i al benestar comú i amb visió de país.

L’experiència del govern de Girona —format per Guanyem, ERC i Junts— és una prova clara inspiradora.

Governar bé des de baix, amb una visió estratègica, responsabilitat compartida i mirada inclusiva, és començar a construir la República des del mateix municipi, i també amb visió de territori . Fer-ho amb pactes de govern de coalició independentista sòlids en les diferents estructures de governs locals, generant eines útils i sinergies cooperatives és la millor garantia per guanyar legitimitat, eficàcia i suport majoritari.

 

 

Gemma Martinez  i Villagrasa

Regidora de Ciutat que Cuida i de Serveis Ambientals i Benestar Animal de l’Ajuntament de Girona

Membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres de Catalunya, responsable de polítiques socials