Municipis de MEScat: objectius, eines i recursos, per Ennatu Domingo

Intervenció d’Ennatu Domingo a la Convenció Municipalista de MEScat independentistes d’Esquerra

Bon dia a tothom,

El context polític de les municipals del 2027 serà dràsticament diferent al del 2023. Però hi ha molt reptes que es mantenen, perquè malauradament les institucions públiques no han aconseguit donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Catalunya continua afrontant reptes socials i econòmics molt importants. A Catalunya malgrat que el PIB ha crescut un 9,6% des del 2023, el poder adquisitiu dels ciutadans està estancat des de fa més de 20 anys per culpa de la inflació i l’alt cost de vida.

Per això avui parlaré sobre el programa electoral de MÉSCat. Perquè necessitem un projecte que sigui capaç d’engrescar els ciutadans, que sigui elaborat des dels municipis i des de la proximitat. La classe treballadora i la popular de Catalunya necessiten respostes reals als seus reptes.

Evidentment, cada municipi té les seves característiques i reptes però des dels municipis de MESCat jo tinc la convicció que sabrem escoltar i trobar-hi solucions.

Els sondejos de prediccions electorals poden estar cuinats però els estudis d’opinions no s’equivoquen en les prioritats dels ciutadans.

L’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions dels ciutadans, de manera transversal.

Poder accedir o no a un habitatge avui és un element diferencial de progrés.

A Catalunya, el preu mitjà del lloguer ha augmentat més d’un 40% en l’última dècada. Moltes famílies destinen més del 35% dels seus ingressos al pagament del lloguer. I en especial la gent jove hi destina el 60%. Per això, malgrat tenir estudis i feina, molts joves no poden construir un projecte de vida independent.

Però no hi ha recepta fàcil per a una crisi d’habitatge d’aquesta magnitud. Cal entendre el país i dissenyar polítiques integrals.

Per més que alguns insisteixin en regular el mercat. Això no servirà de res, si no s’amplia el parc públic d’habitatge. Perquè a Catalunya el parc d’habitatge no arriba al 2%, mentre països com Àustria o els Països Baixos superen el 15%.

Per això cal acabar amb la burocràcia, facilitar la compra de sol per construir. Rehabilitar habitatges buits.

La segona preocupació és el model econòmic que mereix Catalunya

Catalunya és una societat rica, malgrat que els recursos que generem marxen a Madrid i no tornen. Necessitem un model econòmic de valor afegit i sous dignes, crear ocupació digna, impulsar la formació professional i garantir oportunitats reals.
Perquè aquesta és la millor política social.

Ara fa vint anys era impossible pensar que la pobresa estaria al centre del debat públic i polític. Avui la situació de pobresa de les famílies catalanes és un drama.

Prop d’un 25% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social. I la pobresa infantil afecta aproximadament un de cada tres infants.

Avui, moltes famílies que s’identifiquen com a classe mitja o treballadora, han de triar entre pagar la llum o omplir la nevera. Perquè no són prou pobres per rebre ajudes però tampoc es poden sustentar pels seus propis mitjans.

Per això cal reforçar els serveis socials municipals, impulsar ajuts d’emergència i sobretot aplicar una fiscalitat progressiva que protegeixi qui més ho necessita.

Perquè una societat justa no és aquella on la riquesa s’acumula en una minoria sinó aquella on ningú es queda enrere.

La tercera prioritat és donar resposta al repte demogràfic

Mentre alguns, de manera molt irresponsable, parlen de la Catalunya dels 10 milions, , nosaltres volem garantir oportunitats per tots els 8 milions de ciutadans de Catalunya.

El sistema de salut i social ha estat sota pressió les darreres dècades, per múltiples crisis, però fonamentalment per l’infra-finançament crònic. Per garantir que les persones tinguin una vida digna hem de redimensionar els serveis i recursos al repte demogràfic que tenim per davant.

Allà on ens hem de posar les piles és en avançar-nos al repte de l’envelliment de la societat catalana.

Els darrers Governs no han estat a l’alçada. Han gestionat malament les residències durant la pandèmia i ho segueixen fent avui. Milers de persones han mort esperant les ajudes.

Cal escurça les llistes d’espera en els àmbits socials i sanitari. La setmana passada el Govern va anunciar el Pla Cura. Un titular més del Govern, perquè només es podrà fer això, amb més residències, i molts més serveis d’atenció domiciliària, i recursos econòmics.

Perquè cuidar la gent gran és cuidar la nostra dignitat col·lectiva.

La quarta prioritat és treballar per una societat més feminista i igualitària

Més que hem avançat en les reivindicacions feministes, les dones continuen cobrant menys que els homes de mitjana, per fer la mateixa tasca.

El sistema de les cures recau en les dones, qui assumeixen majoritàriament les tasques de cures no remunerades.
I la violència masclista continua sent una realitat intolerable.

Per això la perspectiva feminista i de gènere ha de ser una política transversal.

Necessitem més polítiques de conciliació, perquè una dona no hagi de renunciar el creixement professional per davant de la seva maternitat.

I finalment, no podem ignorar l’emergència climàtica

Els últims anys han estat dels més calorosos registrats mai. Els municipis han hagut d’aplicar restriccions d’aigua i adaptar infraestructures sota pressió.

Des dels municipis cal aposta per energies renovables, el transport públic i de xarxa, i la rehabilitació.

Des dels municipis hem de garantir l’equilibri territorial. No pot ser que un municipi de menys de 15.000 habitants hagi d’assumir el 5% del Plater.

Per avançar amb tots aquests objectius, nosaltres defensem una política útil, propera i honesta, i que no deixi a ningú enrere.

El compromís de MESCat és clar:

Volem una Catalunya

Igualitària
Socialment justa,
democràtica,
I sostenible.

Moltes gràcies.