"No es pot creure en un missatge q proclama el terrorisme com únic diàleg. No és aquesta l'ètica del progrés, és antillibertat... “Odi i negació de la llibertat d’expressió” l’Apunt de Pau Miserachs

A propòsit de l’atemptat a CHARLIE HEBDO

L’atac terrorista que ha patit aquest  passat 7 de gener la publicació francesa Charlie Hebdo amb un balança de dotze morts, la majoria d’ells periodistes i dibuixants satírics és una demostració més de l’odi  religiós i de la negació de la llibertat. No hi ha cab dubte de que la publicació ha sigut víctima d’un acte de revenja per haver exercitat i defensat el dret a la crítica sense límit.  Els creatius de Charlie Hebdo han pagat amb la vida el seu amor per la llibertat i la crítica del que ens envolta amb l’humor més satíric.

També han sigut assassinats a sang freda varis servidors de l’ordre, un d’ells que hem vist  executat en ple carrer,  estès ferit a terra, sembla ser musulmà com els seus executors. Els assaltants no han respectat cap llei humanitària si de guerra hem de parlar en la seva actuació i han disparat a mort sense cap pudor ni pietat el policia ferit. S’han mostrat als ulls del món com assassins per molt que cridaven invocant el nom d’un Déu.

L’exercici de la llibertat d’expressió és una via neta per arribar a la veritat de les qüestions, trobar respostes on és vol fer foscor. I els assassins amb l’atemptat contra els periodistes i dibuixants d’un setmanari satíric francés cercaven destruir les llibertats, la tolerància i la crítica amb un acte de venjança.  La força per imposar el silenci. Com en temps del feixisme.  Però ara vestit d’acte religiós.

Com deia John Stuart Mill en el seu estudi  “On Liberty” sobre la llibertat, la veritat es descobreix a traves del debat i la confrontació de les idees. Quan en lloc de debat només parlen les armes per silenciar els “díscols”, no hi ha debat, no hi ha llibertat.

Han volgut fer callar per sempre Charlie Hebdo amb la força de les armes, assassinant la seva gent i amb aquest mitjà la llibertat de pensament I d’expressió.  Han fet a un país civilitzat el que estan fent cada dia al territori de l’Estat Islàmic. La mort dels que no es confessen islàmics radicals és el que els fa notar. És l’ islamisme partidari de la tirania.

L’expressió lliure és un mitjà per millorar la societat, la democràcia, el coneixement, distingir el que és banal del que és important, la tolerància de la intolerància.

Amb l’intercanvi d’idees podem construir una  veritat, desenvolupar idees noves.  En la nostra societat no és admissible ni ha de ser possible que l’ús de la llibertat d’expressió quedi només en mans d’uns quans.  Que l’intercanvi d’idees no pot destruir els valors democràtics tots ho sabem. Els assassins només creuen en la submissió silenciosa o la mort per silenciar qui no els agrada.

La llibertat d’expressió no pot tenir  altres límits  que els drets de la infància, el dret a la intimitat i la imatge, i la protecció de dades de les persones. Però que tot allò que és públic pugui ser objecte de sàtira, de crítica, de tractament humorístic, de profunditat informativa i de denúncia, és una veritat avui indiscutible.

Com deia Mill no és la llei ni les autoritats  els qui han d’intervenir en qualsevol discussió sobre el que es publica emparat en la llibertat d’expressió. És la opinió el que compta.

Avui s’ha volgut crear un altra límit a la llibertat d’expressió: La violència terrorista, la del radicalisme islàmic. Coneixem els límits de l’empresonament per difondre idees contràries a un règim polític donat, la persecució religiosa i ètnica, les morts de civils en moments de guerra, el tancament de diaris i emissores amb qualsevol excusa, la aplicació de la censura del poder i dels monopolis informatius.

El terrorisme islàmic amb aquest assassinat múltiple, volent imposar la tirania de les armes sobre la llibertat d’expressió i destruir-la amb actes de venjança,  ha dessacralitzat una vegada més l’Islam que avui és vol radical i terrorista davant una Europa que és vol lliure. No es pot creure en un missatge  que proclama el terrorisme com a únic diàleg. No és aquesta l’ètica del progrés,  és la antillibertat i el retrocés, la destrucció de la cultura i el coneixement, de l’esclavatge de les dones i la persecució a mort de les creences no islàmiques.

No vivim en la llunyania del que és públic ni del pensament dels altres.    Però cap individu, cap comunitat, cap institució, cap règim, cap religió   poden considerar-se amb el dret de  destruir i eliminar el que no accepta, el que repudia i el que odia.

L’atemptat terrorista produït contra CHARLIE HEBDO és una  greu demostració de com l’interès particular d’un grup sanguinari s’ha volgut imposar contra l’interès general de la llibertat d’expressió per eliminar-la.

La cruel i antihumana projecció del radicalisme islàmic  demostrada amb aquest assassinat col·lectiu de policies,  periodistes i creatius ha de merèixer la condemna més unànime de la nostra societat democràtica.

Cal que els quedi clar als terroristes que per molts atemptats que puguin voler dur a terme contra mitjans de comunicació en el territori on no existeix l’Estat Islàmic, mai no podran liquidar la llibertat d’expressió. Aquest dret reconegut a tots els ciutadans forma part de la nostra identitat col·lectiva.

 

Davant aquest abominable acte, com diu la gent de pensament lliure arreu del món:  TOTS SOM CHARLIE HEBDO

 

 

 

 

ODI  I  NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT  D’EXPRESSIÓ

A propòsit de l’atemptat a CHARLIE HEBDO

 

L’atac terrorista que ha patit aquest  passat 7 de gener la publicació francesa Charlie Hebdo amb un balança de dotze morts, la majoria d’ells periodistes i dibuixants satírics és una demostració més de l’odi  religiós i de la negació de la llibertat. No hi ha cab dubte de que la publicació ha sigut víctima d’un acte de revenja per haver exercitat i defensat el dret a la crítica sense límit.  Els creatius de CHARLIE HEBDO han pagat amb la vida el seu amor per la llibertat i la crítica del que ens envolta amb l’humor més satíric.

També han sigut assassinats a sang freda varis servidors de l’ordre, un d’ells que hem vist  executat en ple carrer,  estès ferit a terra, sembla ser musulmà com els seus executors. Els assaltants no han respectat cap llei humanitària si de guerra hem de parlar en la seva actuació i han disparat a mort sense cap pudor ni pietat el policia ferit. S’han mostrat als ulls del món com assassins per molt que cridaven invocant el nom d’un Déu.

L’exercici de la llibertat d’expressió és una via neta per arribar a la veritat de les qüestions, trobar respostes on és vol fer foscor. I els assassins amb l’atemptat contra els periodistes i dibuixants d’un setmanari satíric francés cercaven destruir les llibertats, la tolerància i la crítica amb un acte de venjança.  La força per imposar el silenci. Com en temps del feixisme.  Però ara vestit d’acte religiós.

Com deia John Stuart Mill en el seu estudi  “On Liberty” sobre la llibertat, la veritat es descobreix a traves del debat i la confrontació de les idees. Quan en lloc de debat només parlen les armes per silenciar els “díscols”, no hi ha debat, no hi ha llibertat.

Han volgut fer callar per sempre CHARLIE HEBDO  amb la força de les armes, assassinant la seva gent i amb aquest mitjà la llibertat de pensament I d’expressió.   Han fet a un país civilitzat el que estan fent cada dia al territori de l’Estat Islàmic. La mort dels que no es confessen islàmics radicals és el que els fa notar. És l’ islamisme partidari de la tirania.

L’expressió lliure és un mitjà per millorar la societat, la democràcia, el coneixement, distingir el que és banal del que és important, la tolerància de la intolerància.

Amb l’intercanvi d’idees podem construir una  veritat, desenvolupar idees noves.  En la nostra societat no és admissible ni ha de ser possible que l’ús de la llibertat d’expressió quedi només en mans d’uns quans.  Que l’intercanvi d’idees no pot destruir els valors democràtics tots ho sabem. Els assassins només creuen en la submissió silenciosa o la mort per silenciar qui no els agrada.

La llibertat d’expressió no pot tenir  altres límits   que els drets de la infància, el dret a la intimitat i la imatge, i la protecció de dades de les persones. Però que tot allò que és públic pugui ser objecte de sàtira, de crítica, de tractament humorístic, de profunditat informativa i de denúncia, és una veritat avui indiscutible.

Com deia Mill no és la llei ni les autoritats  els qui han d’intervenir en qualsevol discussió sobre el que es publica emparat en la llibertat d’expressió. És la opinió el que compta

Avui s’ha volgut crear un altra límit a la llibertat d’expressió: La violència terrorista, la del radicalisme islàmic. Coneixem els límits de l’empresonament per difondre idees contràries a un règim polític donat, la persecució religiosa i ètnica, les morts de civils en moments de guerra, el tancament de diaris i emissores amb qualsevol excusa, la aplicació de la censura del poder i dels monopolis informatius.

El terrorisme islàmic amb aquest assassinat múltiple, volent imposar la tirania de les armes sobre la llibertat d’expressió i destruir-la amb actes de venjança,  ha dessacralitzat una vegada més l’Islam que avui és vol radical i terrorista davant una Europa que és vol lliure. No es pot creure en un missatge  que proclama el terrorisme com a únic diàleg. No és aquesta le ètica del progrés,  és la antillibertat i el retrocés, la destrucció de la cultura i el coneixement, de l’esclavatge de les dones i la persecució a mort de les creences no islàmiques.

No vivim en la llunyania del que és públic ni del pensament dels altres.    Però cap individu, cap comunitat, cap institució, cap règim, cap religió   poden considerar-se amb el dret de  destruir i eliminar el que no accepta, el que repudia i el que odia.

L’atemptat terrorista produït contra CHARLIE HEBDO és una  greu demostració de com l’interès particular d’un grup sanguinari s’ha volgut imposar contra l’interès general de la llibertat d’expressió per eliminar-la.

La cruel i antihumana projecció del radicalisme islàmic  demostrada amb aquest assassinat col·lectiu de policies,  periodistes i creatius ha de merèixer la condemna més unànime de la nostra societat democràtica.

Cal que els quedi clar als terroristes que per molts atemptats que puguin voler dur a terme contra mitjans de comunicació en el territori on no existeix l’Estat Islàmic, mai no podran liquidar la llibertat d’expressió. Aquest dret reconegut a tots els ciutadans forma part de la nostra identitat col·lectiva.

 

Davant aquest abominable acte, com diu la gent de pensament lliure arreu del món:  TOTS SOM CHARLIE HEBDO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook