Article de Manel Ferran Sostres, Regidor de MES, Moviment d’Esquerres de Mollet, un Breu apunt històric del socialisme a Catalunya D’on venim. No cal... Opinió: Breu apunt històric del socialisme a Catalunya

Article de Manel Ferran Sostres, Regidor de MES, Moviment d’Esquerres de Mollet, un Breu apunt històric del socialisme a Catalunya

D’on venim. No cal enganyar a ningú. Només cal dir que aquell PSC que es va fundar al juliol de 1978, unificant les formacions polítiques del PSC (Congrés), el PSC (Reagrupament) i la Federació socialista Catalana (PSOE), amb uns principis, amb uns valors, i per a la defensa d’un drets, ja no és el mateix. El PSC actual és un altre, amb uns altres principis, uns altres valors i defensant uns altres drets.

I el que va ser abans. A l’abril de 1977, ja convocades les primeres eleccions democràtiques, que es va fer necessària la unitat dels socialistes catalans. Això donà lloc al “Pacte d’Abril”, l’acord d’unitat del socialisme que l’abril de 1977 van signar el PSC (Congrés), la Federación Socialista Catalana (PSOE) i socialistes independents.

L’objectiu de l’acord era doble, per una banda configurar una candidatura d’unitat socialista, “Socialistes de Catalunya”, de cara les eleccions del juny d’aquell any i, per una altra banda, l’obertura del procés constituent del PSC amb un document mare que va serví per articular el futur protocol d’unitat.  

El text de l’acord assegurava que “la unitat dels socialistes catalans” s’acordava sobre sis principis fonamentals, dels quals el cinquè era ben clar:

El reconeixement del dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol“.

De fet, el text era ben explícit ja que recollia: “l’exigència constitucional d’una estructura d’estat que garanteixi a Catalunya l’aprofundiment de la seva autonomia, més enllà dels nivells previstos en l’Estatut del 1932 i d’acord amb les necessitats reals d’aquest moment, i aboni el procés d’autonomia de les diferents nacionalitats i regions diferenciades de l’Estat espanyol”.


Un acte electoral de les eleccions de juny de 1977, les primers en concórrer

junts PSC i PSOE. Foto: Fundació Campalans

La candidatura “Socialistes de Catalunya” va guanyar clarament les eleccions del juny de 1977 per davant del PSUC i del Pacte Democràtic de Catalunya, candidatura a la qual es va integrar el PSC (Reagrupament). Això, segurament, va afavorir el camí a la unitat, que culminà l’estiu de 1978 amb la creació d’un sol Partit dels Socialistes de Catalunya. Un acord, doncs, que va donar magnífics resultats, on els socialistes catalans en el document de base pel protocol conjunt definitiu no van deixar mai de banda l’ambició nacional expressada a través del dret a decidir.

“El PSC sorgit de la unificació tindrà plena sobirania en l’establiment del seu programa de govern, adequat al grau d’autonomia assolit per Catalunya en cada moment històric, en la perspectiva del ple exercici del dret a l’autodeterminació”, sentenciava el document de bases per l’acord del PSC-PSOE.

Aquest va ser el nou partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) que va tenir com a primer secretari en Joan Reventós.

És en la segona dècada del segle XXI quan comencen a aparèixer importants divergències en el sí del partit, tant en qüestions internes d’organització i participació com les referides a l’encaix territorial nacional de Catalunya a Espanya.

Es produeix l’anomenada diàspora del PSC, on líders i dirigents del partit l’abandonen, Joaquim Nadal, Antoni Castells, Montserrat Tura, Ernest Maragall, Toni Comin, Joan Ignasi Elena, entre d’altres. Aleshores apareixen nous espais o moviments socialistes encapçalats per antics lideratges del PSC. Entre ells destaquem:

  • Nova Esquerra Catalana (NECat), liderada per Ernest Maragall.
  • Moviment Catalunya liderat, per Jordi Martí, Marina Geli, Montserrat Tura i Antoni Castells entre altres.
  • Avancem, liderat per Joan Ignasi Elena.

El 24 de gener de 2015 neix MES, Moviment d’Esquerres, de la confluència de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. I és a les immediates eleccions municipals d’aquell any, on per primera vegada participen com a formació política socialista sobiranista i d’esquerres.

Tot i la urgència en la participació dels comicis, els resultats són molt esperançadors obtenint més d’un centenar de regidors i tres alcaldies.

 

Acte de presentació de candidatures a les eleccions municipals de maig de 2015,

les primeres on ha concorregut MES, Moviment d’Esquerres.

 

I acabem amb un apunt d’actualitat. On som i a on anem. MES, Moviment d’Esquerres és on es manté l’espai de retrobada dels hereus directes del socialisme catalanista que un dia van representar Pallach, en Joan Reventós i en Pasqual Maragall, entre molts d’altres, i que va trobar durant anys el seu espai en una de les dues reconegudes “ànimes” que confluïen en el PSC.

Finalment, tot i que MES, Moviment d’Esquerres, partit socialista sobiranista de Catalunya, lamentà la deriva del PSC, partit ex-socialista que rebutja el republicanisme i el dret d’autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l’Estat espanyol, sempre tindrà les portes obertes a totes les persones, vinguin d’on vinguin, que defensin el dret a decidir, un socialisme república de progrés i una política d’esquerres transformadora de les nostres ciutats i del nostre país.

 

Manel Ferran Sostres i Bordas, novembre de 2018.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook