Article de Francesc Raventós, economista, Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat el 28 d’abril de 2019 al diari La Vanguardia. Si es... OPINIÓ: Demografia i polítics

Article de Francesc Raventós, economista, Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MESMoviment d’Esquerres Barcelona, publicat el 28 d’abril de 2019 al diari La Vanguardia.

Si es mantenen les tendències actuals pel que fa a la fecunditat, mortalitat i migracions de la població espanyola, en els pròxims 15 anys, s’estima que s’arribarà a 49 milions d’habitants, 2,4 milions més que ara. Com que el nombre de naixements serà inferior al nombre de defuncions, aquest augment de població només serà possible gràcies a una immigració neta de 3,4 milions de persones.

Una bona notícia és que en aquest període l’esperança de vida augmentarà dos anys, de manera que se situarà en 82,9 anys per als homes i en 87,7 per a les dones. La ja no tan bona notícia és que seguirem tenint una taxa de fecunditat molt baixa -avui és d’1,31 fills per dona- i que, malgrat que es preveu que augmentarà lleugerament, quedarà molt per sota dels 2,1 fills necessaris de mitjana per evitar que la població disminueixi. És evident que caldrà incentivar la natalitat i, entre altres iniciatives, crear més escoles bressol, facilitar la conciliació familiar i donar més ajuts a les famílies.

També es calcula que l’any 2033 a Espanya hi haurà 12,3 milions de persones majors de 64 anys: 3,4 milions més que ara. Actualment, el percentatge de gent gran és del 19,2% de la població, i passaria a ser del 25,2%. Si no augmenta la natalitat, la població envelleix, es redueix la força laboral, baixa la producció i l’economia i, per tant, el Producte Interior Brut (PIB) disminueix. Una població envellida genera una major demanda de serveis sanitaris i assistencials, i no cal dir-ho, augmenta el ja elevat cost de les pensions.

Amb aquestes dades, es veu clar que la immigració és una necessitat vital per al país; però, a més, a la vista de com està el món, hi ha l’obligació moral d’acollir-ne dins d’uns límits assumibles. Un cop són aquí, se’ls ha d’integrar a la societat i tractar-los com els altres habitants.

L’objectiu de la política ha de ser millorar la qualitat de vida dels ciutadans, fet que exigeix disposar d’un Estat del benestar digne. Una societat que haurà d’incentivar la natalitat, atendre una població que envelleix, i que necessita immigrants als quals haurà d’acollir, haurà de disposar de més recursos. La despesa social prevista en el pressupost del 2019 era del 57% del total. El problema és que, malgrat la importància d’aquesta xifra, els serveis públics requereixen recursos a un ritme superior al del creixement del PIB.

En una societat moderna les demandes socials augmenten dia a dia. Què s’haurà de fer per atendre-les? Es podran finançar? Com disposar de més recursos? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals els polítics hauran de donar resposta. Demorar la presa de decisions només agreujarà la situació.

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook