S’ha dit i repetit que vivim immersos en la política emocional. Hem sentit reiteradament que la por és una pulsió fonamental per explicar alguns... OPINIÓ: Resultats 28A: És l’hora de la complexitat

S’ha dit i repetit que vivim immersos en la política emocional. Hem sentit reiteradament que la por és una pulsió fonamental per explicar alguns dels resultats polítics més preocupants dels darrers temps en diversos països del nostre món. La por a la incertesa ens fa ser més vulnerables a la temptació de la simplificació, i així veiem, arreu del món, el creixement d’opcions polítiques populistes que propugnen solucions simples a problemes extremadament complexos. La por al futur actua com un incentiu per creure que es pot tornar a un passat idealitzat de sòlides seguretats que, d’altra banda, no ha existit mai.

El dilluns 29 d’abril, però, una sensació d’alleujament ha predominat en l’ambient arreu de l’Estat espanyol: hem resistit col·lectivament la temptació. Amb una altíssima participació, i una implicació especialment significativa de les generacions joves, la ciutadania va parlar el dia 28 i ho va fer contra la involució democràtica, contra la recentralització, contra el retrocés de les polítiques de gènere i el masclisme, contra el racisme i l’arribada de la versió hispànica de l’”Associació del rifle” a aquest territori que està entre els més segurs i pacífics del món, i contra una llarga llista d’altres pulsions regressives. I sobretot, contra la temptació de la simplificació.
La por va jugar un paper important en aquest resultat. Segur. Però va ser la por a l’onada reaccionària, afortunadament, i no la por al futur.

El resultat electoral ha estat clar en molts sentits, però no ha estat simple. Hi ha un partit i un bloc clarament guanyador i un altre clarament perdedor. Però hi ha hagut un mandat democràtic de diàleg i consens. Caldrà pactes per governar. Caldrà aplicar solucions complexes, afortunadament. El missatge de la ciutadania és clar: és el temps de la política, de la bona política, de la política de la complexitat.

Han perdut les opcions que oferien falses dreceres, camins ràpids de liquidació de l’adversari que, a dia d’avui, ha quedat ben clar que no porten enlloc. Els conflictes polítics no es poden negar, ni tampoc resoldre per vies impròpies. Cal deixar enrere la indolència política que ha desplaçat cap a altres institucions els problemes que calia afrontar democràticament.

La ciutadania ha reclamat política, i esperem que la resposta estigui a l’alçada d’aquesta reclamació. Cal política, i de la millor. Això requerirà molt temps, i talent, paciència infinita i tenacitat. El diàleg democràtic de qualitat requereix, en primer lloc, reconeixement. Una part molt important de l’enquistament de la situació política a Espanya i a Catalunya prové de la manca de reconeixement de l’altre. El diàleg democràtic requereix, per descomptat, voluntat de parlar, sí; però, sobretot, d’escoltar, de posar-se al lloc de l’altre, d’intentar entendre les seves raons, els seus motius, per trobar equilibris més sofisticats entre les diferents parts. Molta feina per davant, doncs.

Quan el gran sociòleg, filòsof, antropòleg i humanista francès Edgar Morin va venir a Barcelona per ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, l’any 2010, va fer un discurs memorable recordant-nos que la profunda crisi que vivim requereix un pensament complex com a antídot contra la simplificació i el pensament únic.

Morin, que ha treballat extensament sobre el concepte de pensament complex, parlava, l’any 2010, de “ (…) l’exemple polític de la democràcia, per a la qual les coses han de ser separades, diverses i relacionades, atès que es requereixen conflictes d’idees, separacions de poders a fi d’impedir la instal·lació d’un poder homogeneïtzador i monolític. En el cas de la tolerància, no solament es funda en el necessari i fecund reconeixement de diversitat, de pluralitat, de conflictes d’idees i de diàleg, que assumeix els antagonismes, les contradiccions i els conflictes diversos, sinó que la mateixa idea de democràcia també és plurívoca”.

Un dels pensadors més interessants del nostre panorama actual, el filòsof Daniel Innerarity, va ser fa pocs dies a Barcelona en una jornada de debat organitzada pel Centre d’estudis de l’autogovern, on va explicar quin hauria estat el seu propòsit si hagués assumit el paper, que finalment no va poder exercir, de “relator” en un procediment de diàleg i negociació sobre les sortides polítiques al “procés” català. En gran part la seva proposta es basava en propiciar un entorn serè, que permetés aflorar i gestionar tota l’enorme complexitat d’un conflicte que es presenta massa sovint de manera esquemàtica i hipersimplificada. Quin relator millor es podria trobar que Innerarity, que ha escrit sempre a favor de la política complexa i matisada, i en contra de la simplificació i la polarització?

Ara la ciutadania ha parlat i ha decidit que és l’hora de la complexitat. Caldrà que tots els actors polítics convocats aportin tot el talent, la voluntat, el temps, …. per estar a l’alçada d’aquesta ciutadania que, només cal comparar amb molts països del nostre entorn, ha estat capaç de conjurar la por a la incertesa i mirar el futur amb confiança. Un capital preciós en els temps que estem vivint que no es pot malbaratar.

Pia Bosch
Secretària d’acció política de MES, Moviment d’Esquerres

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook