Orgull de poble - MES Santa Coloma de Farners
Quatre anys d’aquell primer d’octubre memorable. Quin orgull de poble, quina fermesa, quanta emoció! Defensant pacíficament amb la paraula, amb les mans, amb el cos i amb tot l’enginy del món el col·legi electoral on s’havia d’anar a votar. Dones fent mitja, els gegants i la geganta ballant, fusters traient portes, cuineres i cuiners preparant menjar, restaurants obsequiant amb xocolata calenta, amants de la cuina portant pastissos, informàtics a l’aguait, tractors i busos formant una tanca, atrevits organitzant la logística, tertulians debatent propostes de país, l’Ajuntament liderant… No es va voler ni intuir, en el judici, que hi havia un poble mobilitzat, un poble entossudit que volia decidir.
Vam votar, hem de ser conscients de la gran gesta, tot i tenir un President de l’Estat espanyol manifestant a tort i a dret que no, que el referèndum no se celebraria. Que poc coneixia el tarannà, les ganes, la convicció d’una Catalunya que volia pronunciar-se, que volia expressar el seu dret de posar una papereta en una urna!
El col·legi, ben protegit, va romandre obert tot el cap de setmana. Van arribar les urnes, va haver-hi cens universal. Una munió de gent fent cua des d’altes hores de la matinada amb una alegria immensa, amb un neguit i preocupació infinita per les imatges ensangonades que arribaven al llarg del matí de poblacions veïnes, amb vidres trencats, portes esbotzades per una policia amb una fúria grandiosa cap a una ciutadania pacífica que volia exercir la democràcia.
Sí que es va celebrar el Referèndum, sí que es va realitzar la votació. I ara encara n’estem pagant les represàlies.
S’ha produït un judici farsa. S’han dictat unes sentències injustes. S’està patint un exili forçat. S’han imposat unes multes estratosfèriques. Continua una repressió bestial contra càrrecs electes, representants polítics, persones per manifestar-se. Per estar al costat d’un govern que es va atrevir a plantar cara a un opressor que va sortir amb el crit del «a por ellos», s’ha rebut de valent.
No tenim por. Es va demostrar que un poble unit ho pot aconseguir, i és el que cal tornar a fer. L’onze de setembre a Sta. Coloma de Farners i arreu del país es va continuar demanant la independència. «Ni oblit ni perdó» clamava un dels càntics més corejats a la manifestació de la Diada. Tot i les circumstàncies, una pandèmia brutal, uns partits desunits, un cansament palpable, la gent va tornar a sortir al carrer, va tornar a esperonar els dirigents i el govern.
Moviment d’Esquerres hi érem, hi som i hi serem. No defallim. Seguim tossudament, amb voluntat ferma, treballant per assolir la República catalana. El nostre objectiu és aconseguir un estat independent que vetlli per una educació de qualitat, una sanitat eficient, una justícia social equitativa, una economia pròspera, una lluita contra el canvi climàtic; amb ajuntaments ben finançats que estiguin al servei de la ciutadania i que busquin el benestar de les persones. Colze a colze serà possible!
Article de MES Santa Coloma de Farners publicat a la secció “Tribuna Oberta” de la revista Ressò de Santa Coloma de Farners.
Moviment d’Esquerres Santa Coloma de Farners