Parlem del riu Besòs, fem memòria
La canalització del riu Besòs en el seu tram final es va executar com a conseqüència dels aiguats de l’any 1962 que van produir 11 morts i més de 350 desplaçats.
Joaquim Miquel, president local de MES, Sant Adrià de Besòs
Com a conseqüència de la industrialització dels anys seixanta i setanta, el riu va convertir-se en una claveguera a cel obert.
La contaminació i degradació del riu Besòs i del seu entorn és un problema que prové del anys seixanta, especialment pel gran creixement de les poblacions que envolten el riu i el procés d’industrialització en aquestes ciutats.
A finals dels anys noranta, amb l’impuls dels ajuntaments i el consorci, i la subvenció del 80% del cost del projecte mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea, va executar-se el projecte de “Recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs“. L’import total de les obres executades va ser de 37 milions d’euros. El resultat d’aquest projecte i els seus objectius ha estat el Parc Fluvial del Besòs, que ha suposat la recuperació de més de 200 espècies d’ocells, peixos i vertebrats i ha canviat socialment, paisatgísticament i ambientalment la nostra ciutat.
Els seus objectius bàsics són:
- La millora de la qualitat ambiental i paisatgística.
- La millora de l’efluent de l’estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la implantació a la llera d’un tractament terciari basat en la generació de zones humides.
- La millora de la capacitat hidràulica del riu.
- L’aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la ciutadania.
Al mateix temps, es va procedir a l’eliminació de les torres elèctriques que ocupaven la llera del riu i a enterrar els cables d’alta tensió. Aquestes últimes setmanes s’ha eliminat les últimes que quedaven al parc de la Ribera en el darrer tram de Sant Adrià. Convertint el tram final del riu en un parc fluvial.
Joaquim Miquel
President local de MES Sant Adrià