Passos perduts - setmana 17/01/22
Prèvia: Dijous 23 de desembre
S’aproven els pressupostos de la Generalitat
Foto: Canal Parlament
Les sessions s’han vist afectades altre cop per la pandèmia. Això significa deixar al 50% l’aforament del Ple del Parlament i incentivar tant com es pugui que les comissions es facin telemàticament.
Malgrat que en principi no havia de ser així, els estralls de l’Òmicron van provocar que finalment hagués d’assistir al ple dels pressupostos.
Els pressupostos de la Generalitat i l’anomenada llei d’acompanyament han entrat en vigor l’1 de gener del 2022, després de ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). I això no passava des de fa 12 anys, el 2010.
Dilluns 17 de gener
Els períodes de sessions (el tercer de la legislatura)
Doncs el cert és que malgrat que ho hem sentit a dir moltes vegades, hem descobert com es concreta això dels períodes de sessions.
I és que al Parlament de Catalunya hi ha dos períodes de sessions: un que va del 16 d’agost al 31 de desembre i un altre que va del 15 de gener al 31 de juliol. Durant aquests períodes, el Parlament es pot reunir en sessions ordinàries, que habitualment tenen lloc de dilluns a divendres.
Així doncs el Parlament va iniciar el tercer període de sessions d’aquesta legislatura amb trenta-cinc iniciatives legislatives en tràmit.
Dimarts 18 de gener
Prejubilacions de luxe
Foto: Canal Parlament
Molta polseguera ha aixecat la publicació dels privilegis salarials dels quals disposen els funcionaris del Parlament, que des del 2008 els permetia acollir-se a prejubilacions de luxe gràcies al règim de llicència per edat, amb un cost per a les arques de la cambra d’1’7 milions d’euros anuals.
La despesa s’abonava des de l’etapa com a president d’Ernest Benach. La Mesa del dimarts va acordar per unanimitat obrir negociacions amb el Consell de Personal, l’òrgan que exerceix la representació col·lectiva dels treballadors, a fi d’extingir la llicència d’edat del personal funcionari del Parlament.
Dimecres 19 de gener
Comissió d’interior
La comissió va debatre sobre la necessitat de crear un protocol específic d’actuació dels Mossos d’Esquadra en els desallotjaments habitacionals, que posi especial atenció en els casos en què aquests desallotjaments afectin a persones vulnerables. Actualment la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial està elaborant un informe, encarregat pel Parlament el juliol de 2021.
Per excloure a la intervenció de les unitats de la BRIMO i l’ARRO en tots els desallotjaments habitacionals, caldria modificar primer la llei d’”enjuiciamiento civil” espanyola.
Dijous 20 de gener
Comissió de la sindicatura de comptes: S’acomiaden els síndics
Foto: Canal Parlament
El Ple de la Sindicatura compta actualment amb cinc dels set membres que el formen d’acord amb la Llei 18/2010, reguladora de l’òrgan fiscalitzador, i tots cinc es troben en funcions a l’espera que el Parlament aprovi la renovació per a la que finalment s’ha aconseguit l’acord polític.
Els síndics Jaume Amat i Jordi Pons han complert dos mandats com a membres de la Sindicatura, des de l’any 2007 fins avui; els síndics Joan-Ignasi Puigdollers i Emma Balseiro exerceixen aquesta funció des de l’any 2011, i Miquel Salazar es va incorporar a la institució l’any 2013. El càrrec de síndic major l’exerceix Jaume Amat des de l’any 2011.
Divendres 21 de gener
La Junta Electoral ordena retirar l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà
La Junta Electoral (JEC) mana al Parlament que retiri l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà sense esperar que sigui ferma la sentència que el condemna a mig any d’inhabilitació.
La retirada de l’acta de diputat de Pau Juvillà es basa en un concepte controvertit, que és el de la inelegibilitat sobrevinguda. La Junta Electoral ja el va fer servir per prendre l’escó a Quim Torra.
La cambra va aprovar un dictamen abans de Nadal en què deia que no retiraria l’escó a Juvillà mentre no hi hagués sentència ferma, un posicionament amb el vot a favor dels tres partits independentistes, els comuns i el PSC.
Comissió d’estudi sobre el model policial
Es debat sobre la necessitat que els cossos de seguretat tinguin més formació per combatre la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+. Aquesta formació hauria d’anar dirigida tant a la prevenció d’aquesta discriminació com a l’atenció, des del primer moment, dels seus diferents efectes: físics, psicològics i jurídics.