Passos Perduts - Setmana del 12/09/2022
Dijous 15 de setembre
Presentació i debat de l’Informe sobre el Sistema d’Emergències Mèdiques (2016, 2017 i 2018) elaborat per la Sindicatura de Comptes
La gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha de ser eficaç i eficient en un 100%, com ho ha de ser el servei que han de rebre els nostres ciutadans a l’hora d’afrontar emergències que tenen a veure amb la seva salut i tal vegada amb la seva vida. Miquel Salazar Canalda, Síndic Major de la Sindicatura de Comptes, va presentar l’Informe de fiscalització 9/2022, sobre el Sistema d’Emergències Mèdiques, corresponent als exercicis del 2016, 2017 i 2018.
Quan en una Comissió del Parlament et trobes davant el debat d’un informe que fa referència a informes anteriors que ja han estat debatuts, i que molts dels requeriments i recomanacions –que en aquest cas ha fet la Sindicatura de Comptes– encara no han estat corregits, cal que siguem contundents per aplicar les solucions per tal que certes irregularitats no es tornin a produir.
Davant un tema tan sensible i seriós com aquest, ni els polítics ni les administracions podem fallar als nostres ciutadans, i hem d’actuar amb el compliment més escrupolós del procediment per poder assolir l’eficàcia i l’eficiència de les que he parlat al començament.
Divendres 16 de setembre
A la Comissió d’estudi sobre el nou Model Policial
Avui he assistit a la Comissió d’estudi sobre el nou Model Policial. Tot i que per substitució, ha estat un goig per a mi poder fer-ho com a un dels secretaris de la Mesa.
L’ordre del dia prometia, i no ha defraudat; les compareixences previstes han estat molt adients per l’enriquiment del debat que comporta aquest estudi.
Escoltar Laia Serra Perelló, advocada penalista i membre de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, exposant els models d’ordre públic internacionals m’ha donat una idea de l’evolució de la nova cultura policial basada en valors, dinàmiques, esquemes relacionals i una nova concepció de la violència i d’ordre públic en la que es valorarà la contribució democràtica que han de fer els cossos policials més enllà de la gestió tècnica pròpia del servei.
Escoltar Olga Arnau i Sanabra, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, informant sobre l’avaluació de les tasques de proximitat, prevenció i mediació del Cos de Mossos d’Esquadra m’ha portat a copsar com veu el món municipalista el futur de la seguretat local i de les policies locals i com s’han d’abordar els problemes i les percepcions ciutadanes vers la seguretat que no sempre tenen una solució policial. S’haurà de revisar els convenis entre la Generalitat i els ajuntaments, potenciar les Juntes de Seguretat Municipal, revisar els models de formació dels policies locals que es practiquen a l’Escola de Policia de Catalunya, promoure una Llei de convivència i civisme i una nova Llei del Sistema de Policia de Catalunya que reguli millor les relacions entre els cossos de Policia Local i els ajuntaments..
Escoltar Xavier Paz Penche, vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Molins de rei, informant sobre l’avaluació de les tasques de proximitat, prevenció i mediació del Cos de Mossos d’Esquadra m’ha ajudat a entendre la problemàtica actual per gestionar la seguretat policial de proximitat quan només hi ha 217 municipis amb Policia Local dels gairebé 950 municipis que té Catalunya. El marc normatiu actual està obsolet davant l’increment dels actes delictius als quals actualment s’han d’afegir els de ciber-delinqüència i s’ha de revisar. S’ha d’avançar cap al model integral de policia i l’equitat territorial per realitzar el servei.
I escoltar Ester Quintana, representant de l’associació Stop Bales de Goma i Presidenta d’IRIDIA, en nom de les persones afectades per les càrregues policials i la munició que fa servir actualment la policia m’ha fet reflexionar sobre la necessitat de revisar els protocols policials davant la protesta ciutadana als carrers. Portem 10 anys de retard, sobretot pel que fa a la supressió de les “bales de goma i de foam” i l’aplicació del factor de transparència per poder detectar les males pràctiques entre els efectius policials davant una protesta ciutadana que defensi els drets fonamentals de les persones. També m’ha fet reflexionar sobre la possibilitat de crear una oficina d’atenció a les persones afectades per la vulneració dels drets humans emprant un mecanisme independent de control policial que garanteixi la reparació del dany causat i estableixi mesures cautelars i actuacions d’ofici en casos de violència policial. Les disculpes, per si soles, no canvien res; un nou model policial sí que ho podria fer.
En fi, ens queda molta feina per endavant i poder resoldre una de les reclamacions populars més recurrents i la seva problemàtica actual.
Però estic segur que entre tots ho aconseguirem.
Seguim.