Pau Miserachs: “Les cúpules han espatllat els partits”

Pau Miserachs Sala acaba de publicar el llibre La Democràcia Captiva, un volum  que comprèn un seguit d’articles d’anàlisi de la política catalana, espanyola i internacional des de l’octubre de 2015, quan es va constituir el nou Parlament de Catalunya.

Miserachs és advocat però també ha dedicat moltes hores de la seva vida a la política. Abans de La democràcia captiva ha publicat en els últims anys Ni república ni democràcia. De la transició a la indignació, Democràcia potes enlaire; La llei contra el poble, Estudios sobre la propiedad intelectual y la sociedad de la información; Entre la ley y la utopia, i L’estat contra la democràcia.

Ha dedicat gairebé la meitat de la seva vida a la política i l’altre meitat al dret. És compatible?

Sempre m’ha interessat el tema de la política, però molta gent considera que si compagines feina i política, no faràs prou bé la teva feina perquè no hi podràs dedicar prou temps. A més, jo he treballat molts anys amb companyies americanes que et demanen discreció en aquest aspecte i exigeixen que siguem “anticorrupteles” i anticorrupció.

Penso que es pot militar en un partit, dedicar temps a la vida política i treballar alhora. Tot i així, si es té un càrrec entenc que només t’hagis de dedicar a la política, però cal fer-ho amb responsabilitat, en contacte amb la vida real, dedicant temps a mirar i escoltar el que passa en el teu entorn.

Jo, per exemple, he estat hospitalitzat a l’Hospital Clínic. Durant la meva estada he parlat amb molta gent (pacients, metges, infermeres, etc.). Fa uns dies em vaig trobar el Conseller Comin durant l’homenatge a Salvador Allende i li vaig dir que voldria acompanyar-lo a fer visites a hospitals sense previ avís, perquè veiés realment quina és la situació i mancances de la sanitat a Catalunya.

Quines mancances té la política actual?

Els partits només es dediquen a fer eslògans, a parlar amb frases fetes i a discutir en funció dels argumentaris que marca la direcció del partit. Ningú pot sortir d’aquests paràmetres, quan toca dir una cosa és repeteix només això i prou.

La política ha de ser creativa. En un partit hi ha moltes veus i cal donar a totes l’oportunitat de parlar i opinar. En política democràtica no valen les opinions precuinades.

I és necessari també que els polítics parlin amb claredat. Per exemple, hem d’explicar sense embuts què passarà si Catalunya marxa d’Espanya. Hem d’aclarir que haurem d’assumir part del nostre deute i part del deute de l’estat espanyol.

Era millor la política d’anys enrere?

Vaig entrar en política quan encara no es podia parlar obertament de les coses.  Érem tots antifranquistes sota la dictadura. El meu objectiu fou  implantar la democràcia  i anar-la reformant.

Recordo que els partits funcionaven gràcies a les aportacions dels militants. Tothom posava diners de la seva butxaca, i tot es feia com es podia, per exemple, imprimíem els fulletons de publicitat des de la impremta “Mundo Diario” aprofitant la rotativa mentre es tiraven els exemplars durant la nit.

Ara els partits donen prioritat a col·locar gent al preu que sigui. Són capaços de canviar el discurs per encaixar on faci falta. Es creen fidelitats falses i les persones entren en el joc amb l’objectiu d’aconseguir càrrecs. La militància puja si hi ha poder.

Són cúpules que s’han apoderat dels partits, i són aquestes cúpules les que els han espatllat. No són participatives, ni transparents i no deixen lloc al diàleg. I és aquí quan comença la corrupció.

 

Llavors, com ha de ser un bon polític?

Ha de tenir esperit de servei a la societat. Ha de tenir les idees clares i sempre intentar-les aplicar. El que pensa ha d’estar reflectit en les seves accions. Quan es comença a jugar a l’intercanvi de cromos (“jo avui t’ajudo amb això i tu demà em deus un favor”) és quan comencen les traïcions i la corrupció.

 

Per què és tan crític amb la monarquia espanyola?

La figura del rei és el resultat de la constitució, que significava l’única manera de sortir del franquisme, però és una imposició. El Rei s’ha pronunciat contra la independència de Catalunya lligant la seva sort a la de una Constitució que ha acabat el seu recorregut històric

Aquesta constitució té coses bones, per exemple l’ampliació dels drets dels ciutadans i sobretot l’assumpció i la subordinació per part de l’estat als tractats internacionals. La constitució espanyola ratifica la Carta de les Nacions Unides, fet que suposa un dret que està per sobre de la mateixa constitució. I també ratifica el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR), un text que inclou el dret a l’autodeterminació.

Així doncs, l’estat espanyol actualment està actualment il·legalment perquè està infringint una norma supraconstitucional.

 

I quina solució hi veu?

Per mi, l’única manera de solucionar-ho seria que les esquerres s’unissin. Cal acabar amb la fractura anticatalana que ha creat el govern de l’extremadreta del partit popular. I dic extrema dreta perquè si a Espanya no hi ha un partit d’aquestes característiques és perquè està integrat dins el PP, i ocupa l’aparell central del partit.

 

Fa temps que vostè parla de RUI, fins i tot abans que ho fes l’Assemblea Nacional Catalana o les CUP.

Perquè com he dit abans el RUI, segons el dret internacional és un instrument completament legal. Però s’ha d’organitzar bé, cal assegurar que hi hagi observadors internacionals de les Nacions Unides i la Unió Europea. Per fer-lo no cal demanar permís a l’Estat, doncs la Constitució no  el prohibeix expressament i no s’ha denunciat el Pacte de les Nacions Unides de Drets Civils i Polítics de NY de 1966 que reconeix el dret a l’autodeterminació.

 

I creu que les Nacions Unides i la UE estaran disposades a jugar aquest paper?

Les Nacions Unides i els estats democràtics haurien d’enviar observadors, és el que donaria legitimitat al referèndum. El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides seria l’organisme que hauria d’intervenir, però perquè això passi cal fer molta feina, sobretot a nivell jurídic.

En el cas de la UE, hauria d’obrir un expedient de sanció i expulsió a l’estat espanyol per incompliment reiterat dels tractats. No seria res de nou, perquè és un mecanisme legal que ja s’està aplicant a Hongria. Europa ha d’estirar les orelles a qui impedeix l’exercici dels drets humans i s’aparta dels valors i principis del Tractat de la Unió fet a Lisboa el 2007.

 

Veient tot el que està passant amb els refugiats molta gent ja no els veu com a garants dels drets humans…

L’estructura del a UE és deficient. Els tractats de la UE no han desenvolupat sistemes participatius i hi ha una gran falta de diàleg entre les parts. Si seguim així Europa corre el risc d’implosionar.