Close

Qui sembra vents... Reflexions sobre el 10N

Article d’opinió d’Alfons Palacios, president de MES, Moviment d’Esquerres.

“Qui sembra vents, recull tempestats” o “Qui sembra vicis, recull prejudicis” dos refranys catalans, el primer també espanyol, que descriuen la situació en la que estem.

La primera reflexió dels resultats del 10-N és sobre la inconsciència i la irresponsabilitat de Pedro Sánchez

Si es mira el tauler polític sorgit del 10-N, és pràcticament idèntic al del 28-A.

L’únic canvi rellevant que s’ha produït és l’enfonsament de Ciudadanos i la reorganització dels escons a la dreta i l’extrema-dreta que ha dut a una modesta recuperació de posicions del PP (continua perdent una cinquantena d’escons respecte el grup que tenia a principis de 2019) i a VOX com a nou partit refugi de la dreta més intransigent en lloc de Ciudadanos.

Cal preguntar-se, i preguntar al president del govern espanyol en funcions, si era necessari tornar a portar el país a unes noves eleccions. El mandat continua sent essencialment el mateix i la situació de bloqueig persisteix
Pedro Sánchez, els seus col·laboradors més pròxims i el PSOE han estat tremendament inconscients i irresponsables i és difícil entendre què pretenien; malgrat que els resultats són molts similars als de fa set mesos, el joc esperpèntic de les restes del sistema electoral deixa afeblit el PSOE –que baixa-, també a Unidas Podemos, que continua sent el seu principal soci potencial i enforteix el PP i, sobretot, l’extrema-dreta de VOX. Intentar repetir ara el que Pedro Sánchez no va ser prou valent de fer després del 28A tindrà una lectura en clau de govern més feble perquè traeix els propis eslògans i consignes del PSOE per justificar la impossibilitat de formar govern.

L’únic argument raonable és que s’han repetit eleccions per fer fora Ciudadanos del tauler polític; però aquest argument també és irresponsable, perquè l’alternativa és una força que pretén tornar l’Estat a una situació territorial pre-constitucional; una força política que té ara la possibilitat de bloquejar qualsevol proposta dialogada de futur per sortir de l’atzucac on es troba l’Estat espanyol.

El desastre electoral de Ciudadanos té, d’entrada, dues lectures; la primera és sobre el límit que té un projecte polític que no està basat en la lleialtat i la fidelitat a uns ideals d’importants capes de la població i de militants. Els projectes mediàtics tenen un recorregut vulnerable. La segona és constatar el poder que tenen les elits polítiques, financeres, mediàtiques per crear i destruir projectes artificialment i construir relats de màrqueting polític per a oferir a la població com si es tractés d’un producte comercial més.

La segona reflexió del 10-N és sobre la intransigència

Som on som perquè som en un país amb una forta intransigència. Sovint condemnem els partits per la seva ineptitud per trobar situacions de pacte, una cosa habitual a la resta de l’Europa civilitzada en la que som. Però els partits tenen molt poc marge de maniobra perquè importants sectors dels seus militants i dels seus votants veuen com una traïció qualsevol pacte amb l’adversari.

Som en un Estat que ha anat derivant a situacions preocupants d’intransigència, on es vol vèncer, però no convèncer, on es vol imposar i no dialogar, cridar i no escoltar. On és inacceptable cedir i consensuar per a poder construir projectes col·lectius entre diferents. On s’ha perdut el respecte per al que no pensa com nosaltres.

I la intransigència és el senyal del fet que som en una democràcia malalta. O, potser, d’esperit, ja no som en una democràcia, que és el valor col·lectiu associat al diàleg, al respecte, als consensos, a la construcció de projectes col·lectius.

Quan el que canten els militants i els votants d’una formació política que celebra uns bons resultats és “A por ellos” o quan es proposa il·legalitzar les idees dels altres, és evident que la democràcia espanyola està en perill.
Alguns han posat per davant del joc democràtic conceptes com la unitat d’Espanya… …o la independència. La defensa a ultrança de la unitat d’Espanya ha arreplegat milions de vots, fins i tot per damunt dels valors democràtics. Per contra, l’opció del republicanisme i l’independentisme català és absolutament democràtica i condiciona el seu projecte a la victòria a les urnes. No hi ha cap valor per sobre de la democràcia, per sobre de les idees legítimes dels altres, del respecte als altres.

La tercera reflexió és sobre la insuficiència

Dèiem que l’independentisme català és absolutament democràtic i condiciona el seu projecte a una victòria democràtica a les urnes.

Les eleccions tornen a reflectir que el sobiranisme –l’aposta pel dret a decidir- i el rebuig a la sentència del Suprem són àmpliament majoritaris a Catalunya. El sobiranisme sí, però l’independentisme continua sense arribar al 50%.
El sobiranisme és majoritari, l’independentisme no.

Podem fer una lectura del 10-N en el que les forces republicanes han avançat. És cert, els republicans hem millorat una mica els percentatges i hem aconseguit un escó més.

Un escó al que es podria haver afegit quatre més, un a cada demarcació, si s’haguessin sumat els vots en una candidatura conjunta com proposava Moviment d’Esquerres i que hauria elevat el nombre d’escons de 23 a 27. Però mai no sabrem els efectes que haurien sumat o restat en una candidatura conjunta. Però siguin 22 com va ser el 28-A, o 23 el 10-N o 27 els escons d’una possible llista unitària, el percentatge continua per sota del 50% elecció rere a elecció. Tampoc sabem si aquest repunt del vot republicà és perquè s’ha convençut a més gent o perquè el vot republicà és menys abstencionista.

Tanmateix, ningú no sap com serien els percentatges en un referèndum explícit d’independència.

Cal que, sense renunciar a cap dels nostres projectes, siguem conscients que la majoria la tenim al voltant del consens sobre l’Amnistia, la Llibertat dels presos polítics i el dret de l’autodeterminació i que el primer propòsit és forçar una negociació que ens permeti aconseguir els tres reptes. Potser aquest ha de ser l’eix de les forces sobiranistes catalanes a la nova legislatura.

I, en paral·lel, continuar explicant-nos arreu per a què el projecte republicà acabi esdevenint majoritari.

Alfons Palacios
President de MES, Moviment d’Esquerres

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies