“Reatado y bien reatado” (o la proposta de Llei de secrets oficials)
Se n’han fet ressò alguns mitjans i m’ha vingut de gust anar a tafanejar-ho a l’hemeroteca de La Vanguardia. I efectivament, segons es pot comprovar a segona plana, van coincidir informativament les notícies de l’aprovació de la llei de secrets oficials amb l’assassinat de Martin Luther King. Això passava el 5 d’abril del 1968.
La maquetació del diari fa intuir una d’aquelles escenes a la redacció que comença al crit de “pareu rotatives”. I llavors una altra de “ja és impossible… buscarem un forat a segona plana”.
“Washington, 5. (Urgente)” es pot llegir a l’encapçalament de la notícia. I ens porta a imaginar que el “forat” es va aconseguir retallant les explicacions de l’aprovació de la llei de secrets oficials, que es troba just al costat. Evidentment tot això m’ho faig jo però… no us sembla que “si non e vero e ben trobato”?
Com han canviat les coses, oi? Una notícia d’aquella transcendència s’hauria estès amb segons avui a les xarxes, ho tractarien ininterrompudament les cadenes de notícies de format 24 hores – breaking news i tot el demés. El rumor s’hauria confirmat com a verídic en minuts o, com a molt, en poques hores. Del que va succeir a Memphis n’hauríem tingut tot tipus de detalls i impressions a l’aparell de mòbil que portem a la butxaca.
No deixarem de dir que aquesta immediatesa hauria generat perills, comentaris poc aprofundits i interessats. El costat tenebrós d’aquestes noves tecnologies també s’hauria posat a funcionar, com no.
En la mateixa línia, el 2008 Barack Obama guanyava les seves primeres eleccions i es convertia en President dels Estats Units. Malgrat la immensa feina que queda per fer i malgrat massa dubtes i anades i vingudes, és cert que amb el nomenament de Barack Obama es va convertir en realitat (almenys en part) aquell somni de Martin Luther King. Van haver de passar 40 anys.
No podem reflexionar en el mateix sentit, però, amb l’altra notícia d’aquell 5 d’abril de 1968.
La Llei de Secrets oficials ha continuat congelada en el temps i vigent encara avui a finals del 2022, és a dir, 54 anys després.
I el que és pitjor, més de mig segle després, els principis que van inspirar aquella llei franquista no s’han posat en qüestió quan s’ha presentat al Congrés del Diputats una nova proposta de llei.
I és que la llei de secrets oficials és una columna vertebral de les estructures del “atado y bien atado” que ens va deixar el franquisme. Amb expressió que ha fet fortuna, del règim del 78.
Si existeix avui encara alguna matèria en la que la neguitosa expressió “raó d’estat” pugui ser utilitzada i acceptada per la majoria de la població és si va lligada a “seguretat nacional” i “secrets oficials”. En això, reconeguem-ho, algun imaginari creat a Hollywood ha fet molt mal.
El la darrera comissió d’estudi del model policial del Parlament de Catalunya vam poder preguntar sobre aquesta qüestió a algú que en sap molt, el Sr. Òscar Roca Safont, director del departament de prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
I, segons ens va explicar, la mitjana de temps de desclassificació d’informació automàtica a Europa és de 30 anys; a Romania és de 100 anys; i a España i Turquia és indefinida.
A la vegada, l’obligació de revisar aquesta decisió és molt deficient a Espanya. En molts països és cada cinc anys i també és comuna la pràctica de replantejar-ho quan hi ha una sol·licitud concreta. En qualsevol cas hi ha un consens generalitzat en què els tempos han de ser més curts.
I malauradament també hi ha un consens en què la nova proposta de llei de secrets oficials no compleix les expectatives que hauríem de tenir al 2022.
No ho diem només els diputats “hiperventilats” del Parlament, sinó que el propi Consejo de Transparencia i Buen gobierno (gens sospitós de ser independentista) ha emès dictàmens en aquest sentit. Fins el punt que aquest organisme veu que es podria limitar el dret a la informació de la ciutadania empitjorant el que preveu la vigent llei franquista, actualment en qüestions com els fets del 23F o els GAL ja que la norma obre la porta a ampliar el número d’anys en algunes qüestions.
I també és més inquisitorial ja que les multes (fins a 3 milions d’euros!) seran governatives i no judicials.
En definitiva, la proposta presentada per modificar la llei de secrets oficials és un REATADO I BIEN REATADO.
Pere Albó
Diputat al Parlament de Catalunya