Close

Regidors i regidores de MES parlen de les polítiques municipals en una taula rodona

MES, Moviment d’Esquerres va reunir dissabte 14 de setembre alguns dels seus regidors i regidores a la taula rodona “Construïm les polítiques municipals des dels valors d’esquerres“. La taula rodona va tenir lloc durant la jornada de treball que es va celebrar a Mont-roig del Camp.

Teresa Garcia, ex tinenta d’alcalde de MES a Santa Coloma de Farners, va actuar de moderadora i va destacar que des del municipalisme cal mantenir els valors fonamentals de llibertat, igualtat i fraternitat com a defensa del benestar de totes les persones.

Rosaura Serra, actual regidora a l’oposició a l’ajuntament de Cervelló, va focalitzar la seva intervenció en els feminismes transversals. A part de prioritzar les polítiques d’igualtat, cal que la regidoria d’aquesta àrea impulsi el treball conjunt i lideri la transversalitat en tot l’ajuntament, principalment amb les regidories d’Ensenyament, Educació i Esports, Joventut i la policia local (seguretat ciutadana). Serra va reivindicar per a l’àrea de la dona una dotació pressupostària adequada a les necessitats i reptes de cada municipi.

L’amfitrió de la jornada, Manel Vilajosana, regidor a l’ajuntament de Mont-roig del Camp, va parlar de turisme sostenible. Atès que el treball és un dret civil bàsic, Vilajosana considera que el repte és aconseguir la plena ocupació, amb treball digne. MES, Moviment d’Esquerres té com objectiu la defensa de la qualitat del treball; per tant, cal adoptar mesures que ajudin al perfeccionament professional i a la millora del personal. El turisme és un dels motors econòmics del sector serveis. El regidor va plantejar la necessitat de desenvolupar un model de turisme sostenible, que valori els costos que genera aquesta activitat a la població local i que pugui reduir el rebuig a  l’activitat perquè, entre altres motius, provoca l’augment dels preus dels serveis bàsics. Igualment, cal definir polítiques que gestionin millor la massificació que actualment hi ha a diferents destinacions turístiques, tendint a una més alta qualitat de l’ocupació, i exigir un respecte escrupolós del medi i de l’entorn receptor.

Jordi Fortuny, segon tinent d’alcalde, conseller de Serveis Econòmics, Serveis Centrals i Personal de l’ajuntament de Tarragona, va explicar que cal posar ordre als consistoris, començant pels tributs i taxes: “no es tracta de fer més retallades, sinó d’anar a recaptar allà on no es cobra, sense excepcions, i gestionar millor els recursos”. Pel que fa als recursos humans municipals, cal fugir dels “vestits a mida”, adequant la plantilla a les necessitats reals i no pas a les conveniències de l’equip de govern de torn. De la mateixa manera, és imprescindible igualar salaris entre homes i dones. Fortuny va posar com exemple la primera mesura presa a Tarragona, consistent a dotar de plantilles legals les llars d’infants municipals, perquè “cal posar ordre mimant tot el sistema educatiu, donant confiança i buscant els recursos, que n’hi ha, allà on n’hi hagi; cal fer polítiques d’esquerres començant pel mateix ajuntament”.

Com a representant de la Paeria de Lleida,  Jordina Freixanet, actual segona tinenta d’alcalde, regidora de Govern Obert i Qualitat Democràtica i Institucional, va defensar que cal apostar per la “revolució de les petites coses als ajuntaments”, destacant el “feminisme, més enllà de la igualtat”, la “sostenibilitat” al 100% en tots els nivells i la “modernització de l’administració”. Per impulsar aquesta revolució, Freixanet també va defensar que MES, Moviment d’Esquerres sumi, al partit vermell (reivindicatiu del socialisme i de les persones), el color lila del feminisme, el color verd de la sostenibilitat i el color groc de la sobirania nacional. La regidora també va fer seves les paraules de Jordi Fortuny, afirmant que quan va entrar a la Paeria va tenir una sensació de desgovern i irresponsabilitat dels governs anteriors. Freixanet va acabar la seva intervenció declarant que “som la llavor del canvi”.

En el torn de debat, les intervencions van apuntar diferents idees: En el capítol de recursos econòmics, Manel Sostres va proposar buscar nous models de finançament, demanant a l’Estat que ampliï la repercussió de l’IVA als municipis de més de 50.000 habitants (ara només reben aquest ingrés els ajuntaments de més de 75.000 habitants). En la mateixa línia, Josep M. Monfort va reblar proposant fer més justos i progressivament més equitatius tots els impostos. Ezequiel Martínez es va queixar que els ajuntaments estan infrasubvencionats i va reivindicar polítiques de racionalització per tal de desfer els vicis que s’han anat cronificant en els ajuntaments on ha governat durant molts anys un mateix partit.

Teresa Garcia va recollir la idea de Jordina Freixanet i va afirmar que cal tenir cura dels detalls: “quan un nou govern arriba a l’ajuntament, abans de dedicar-se a fer macroestructures, hauria de preocupar-se per conservar millor les infraestructures que ja té el municipi”. L’exregidora de Santa Coloma de Farners també va defensar l’aplicació del model de Ciutat Educadora. Maria Josep Udina va reforçar el missatge reivindicant que aquest concepte, ideat, posat a la pràctica i difós per Marta Mata i Pasqual Maragall, va més enllà de l’educació dels infants i els joves: la ciutat s’ha d’organitzar de manera que eduqui també a les persones adultes, a través de la participació en les decisions municipals, del coneixement de la ciutat i de l’acolliment de les persones nouvingudes. Vicent Villena va recordar que quan la gent participa, s’implica i es compromet, de manera que se sent corresponsable del bé comú. A més d’empoderar la ciutadania, la participació ciutadana evita problemes i costos, ja que quan se sotmet un projecte a aquesta forma de democràcia participativa, els veïns i veïnes són els que coneixen millor les característiques de la ubicació on s’ha de fer la intervenció. Jordi Fortuny va posar sobre la taula el debat sobre l’externalització dels serveis, arribant a la conclusió que la clau és el seguiment exhaustiu d’aquests serveis esternalitzats. No obstant, va denunciar que no es fan suficients inspeccions.

Alfons Palacios, president de Moviment d’Esquerres, va tancar el debat recordant que des de la crisi de 2008 s’ha devaluat el treball, mentre l’economia especulativa va guanyant pes en l’economia global. La cultura d’aconseguir beneficis fàcils ha portat a un auge del populisme de dretes. Cal no oblidar els valors de l’esquerra tradicional, alhora que és necessari buscar la manera de fer-los arribar a una classe treballadora que no s’identifica com a tal: “hem de diferenciar el gruix de la gent normal de les elits, i hem d’empoderar aquesta gent”. Palacios va fer un repàs de les principals reivindicacions que ja descriu la ponència de MES “Som gent d’esquerres”:

  • Dret a l’habitatge, que implica disposar de més parcs d’habitatge gestionats pels governs municipals.
  • Sostenibilitat per aturar el canvi climàtic, que suposa l’aplicació de polítiques de mobilitat sostenible, ciutats auto-abastides, etc.
  • Gestió de l’espai comú, relacionat amb els nous drets civils.
  • Lluita intensa per eradicar les bosses de pobresa, amb la creació d’un Observatori de la pobresa per conèixer realment la situació i plantejar les polítiques adequades.

 

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies