Reivindiquem el Primer d'Octubre

El referèndum d’autodeterminació celebrat l’1 d’octubre de 2017 va ser el moviment reivindicatiu democràtic i pacífic més important de la nostra història. Va suposar un punt d’inflexió en la lluita cap a la independència. L’1-O fou un moviment promogut per la societat civil. No va ser un moviment dirigit des de les forces polítiques i les institucions; aquestes es van posar al servei del moviment democràtic de base. És per aquesta transversalitat, pel consens majoritari que va generar i per la complicitat de la ciutadania catalana i institucions, que Moviment d’Esquerres en reconeixem el seu mandat.

I és la força de base d’aquest moviment el que assegura que el pas que es va fer no té retorn. Ja som en una nova situació. No és possible la tornada enrere.

L’1-O, l’Estat Espanyol va ser derrotat democràticament a Catalunya. La violència exercida contra els votants -que va escandalitzar tot el món- i el posterior discurs del rei Felip VI que avalava l’actuació de les forces policials espanyoles van trencar qualsevol lligam emocional de moltes persones amb Espanya.

Moviment d’Esquerres va impulsar la campanya “Sí, decidim” amb els eslògans “Socialistes pel Sí” i “Socialistes per la República”. Quatre anys més tard, amb molta feina per fer i més de 3.500 persones represaliades en el conjunt de Catalunya, continuem reivindicant amb la mateixa força i determinació el dret a decidir. Perquè volem una República justa, social, solidària, ecologista i feminista. Una República moderna i empàtica amb els seus habitants que situï, sempre, les persones al centre.

Foragitem les pors, els desconcerts, el desànim i els retrets. Posem totes les energies a construir, amb generositat, respecte i empenta. La República és l’objectiu més gran i més lloable al qual podem aspirar.

I perquè encara ens emociona, ens enorgulleix i ens trasbalsa tot el que vam viure el Primer d’Octubre, volem compartir els records individuals d’algunes persones membres de Moviment d’Esquerres, que ben bé poden esdevenir universals:

El millor i el pitjor de mi

Estava de guàrdia al Cap de Sarrià de Ter.
El primer a rebre fou un nen de 14 anys.
No els ho perdonaré mai.
Aquell dia, em van fer treure el millor de mi per als ferits i el pitjor, per als uniformats.
Ni oblit ni perdó; i, si pogués, els esborraria del món.
Cal dir que hi va haver un moment que era impossible atendre tanta gent.
El civisme, la cura d’uns amb els altres i com s’ajudaven els ferits… No té nom. Em trec el barret davant dels que van evitar el caos que es podia haver format, ja que érem dues persones per atendre més de 40 ferits/contusionats que es van presentar en menys d’una hora.
ADMIRABLES TOTS ELLS

Helena Faixeda. Sarrià de Ter

Impressionant

Buf.
Soc un privilegiat. A Palau (Girona), malgrat els impediments i els boicots tecnològics i les pors al «que venen que venen»… vaig poder sentir orgull (en el context). Vaig poder votar abans de dinar, hi era des de les 9:30. Em quedo amb la gent. IMPRESSIONANT. Molts familiars i amics no van ser tan afortunats. Per tot plegat, i tant: Ni oblit ni perdó,
Abraçada.

Carles Arnal. Palau

David contra Goliat

Recordo anar, quan encara era de nit, cap a l’escola que em va tocar. Estava una mica atemorida, ja que ni era el meu barri ni coneixia ningú, però a l’entrada de l’escola hi havia esmorzar per a tothom: cafès, xocolata, galetes, pastissos… i, sobretot, un ambient acollidor i de germanor. A l’hora prevista vam començar a votar sense problemes, ens arribaven notícies dels conflictes a altres llocs i els nervis anaven en augment. Talls d’internet, ens tornàvem a enganxar i anar fent, notícies que venien els piolins…!! I res… ja anàvem agafant posicions i van arribar uns bombers de Bilbao, crec, a donar un cop de mà, em vaig abraçar a la bombera i vaig plorar… Quins nervis! Que venen! Les urnes precintades i a vessar de paperetes van desaparèixer de la vista! Continuava la festa a l’escola, gent jugant al dominó… Vaig sentir algú dir que no era legal amagar les urnes, el que no pot ser legal és que ens les prenguin ni ens estovin per votar! A l’hora que tocava, vam desprecintar davant dels presidents de les taules, vam fer el recompte, Sí!! Havíem guanyat !! Tot i que al final no vam ser assaltats, vam patir moltíssim per tot el que escoltàvem per ràdio i telèfons. Ahhhh… i controlats per una parella de paisà, tres o quatre cotxes més avall.
Així que difícilment oblidaré l’1 d’octubre, i més en arribar a casa i veure per la TV totes les atrocitats que l’Estat espanyol va ordenar fer contra persones de totes les edats, indefenses, que l’únic que volíem era votar.
L’esperit festiu, creatiu, democràtic i de justícia, contra l’imperi dictatorial de la força i la brutalitat. “David contra Goliat”.
Foto

Esperança Garrido. Terrassa

La defensa de les meses

Residim a La Vajol, aquell 1-O teníem els 4 néts amb nosaltres. Els nostres fills i parelles, que estaven a la defensa de les meses dels seus llocs de residència, van considerar que a La Vajol hi hauria tranquil·litat.
Personalment, vaig estar quasi tot el dia al lloc de votació. Va haver-hi uns moments de tensió quan ens varen dir que la Guàrdia Civil estava a Agullana (el poble del costat), en varen marxar sense intervenir, però sortiren en direcció a La Vajol. Segurament canviaren d’idea i ens deixaren tranquils.
Pel moment de votar varen venir la meva parella amb els nets.
L’ajuntament del poble (Junts) no va facilitar la clau del lloc de votació, però ens vàrem espavilar i obrirem. L’alcalde va estar tot el dia tancat a casa seva i no es va deixar veure.

Enric Sala i Salip. La Vajol

#Vam Votar i Vam Guanyar

Amb l’emoció que comporta la possibilitat d’aconseguir una antiga reivindicació personal, l’#1Oct2017 #VamVotarVamGuanyar el #referendum d’#independencia. I ara, davant la #repressió de l’Estat espanyol, #persistim amb #paciència i #perseverança per acabar d’assolir la #RepúblicaCatalana. #Seguim
FOTO

Joan Carles Robert. Calafell

Ansietat – Nervis – Tranquil·litat – Alegria – Neguit – Horror – Preocupació – Emoció – Satisfacció

Ansietat i nervis de matinada mentre esperàvem, davant de l’escola, l’arribada de les urnes.
Tranquil.litat en veure les urnes situades al col·legi electoral
Alegria quan va començar la votació
Neguit i horror davant les notícies que arribaven sobre la brutalitat policial a altres col·legis electorals.
Preocupació pels atacs que patia el sistema informàtic que a estones impedia la votació
Emoció en molts moments de la jornada veient el convenciment i la il·lusió amb què votaven persones grans o amb la mobilitat molt reduïda
Satisfacció pel resultat de la votació en aquest referèndum.

Meli Barbero. Girona

Records de l’ 1 O

Vaig arribar al col·legi electoral a 2/4 de 6 del matí, ja estava ple de gent. Colomencs i colomenques portant pastissos i xocolata calenta per a tothom. Tot el dia vaig estar al control d’entrada d’una porta per no col·lapsar el lloc de votació. Per dinar, un entrepà que em portava de casa i menjant amb molt de neguit per les informacions de la violència que s’exercia a diferents pobles del voltant. Al vespre vaig ser el responsable d’ERC-MES a l’escrutini de les votacions que es van efectuar als baixos laberíntics d’una residència geriàtrica. Per no ser descoberts, tothom va deixar els mòbils en un altre lloc. Vam donar els resultats en una pantalla gegant instal·lada al mig de la plaça Farners. I tot seguit cap a casa a seguir els esdeveniments de la històrica jornada per la tele.

Pere Garcia. Santa Coloma de Farners

Sentiments del Primer d’Octubre

Dia d’emocions fortes i contradictòries: Alegria immensa, orgull desmesurat, il·lusió enorme en arribar a poder votar. Incomprensió, ràbia i perplexitat per haver de dipositar la papereta en un col·legi custodiat per un munt de persones. Joia, satisfacció i agraïment infinit amb tanta gentada disposada a tot per tal de defensar la democràcia. Indignació, incredulitat i perplexitat observant les imatges de cares ensangonades, portes esbotzades, vidres trencats propiciats per cossos dits de seguretat. Felicitat grandiosa, eufòria exuberant, goig extraordinari en veure un poble unit i enginyós defensant les urnes i fent realitat el Referèndum. Fermesa, convicció i decisió gegant, passés el que passés, per tirar endavant l’esperit d’aquest dia, lluitant amb totes les forces per aconseguir, pacíficament, la tan esperada República catalana.