Salut mental de joves i adolescents

 

Els efectes en la salut mental degut a la situació de la pandèmia han causat estralls a tota la població i en els joves i adolescents la situació s’ha fet més evident que mai per ser un dels col·lectius més afectats a nivell econòmic, sanitari i social.

Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Amb les seqüeles derivades de la Covid-19 aquest problema s’ha agreujat. Els resultats d’un estudi elaborat pel Consell Superior d’avaluació del Sistema Educatiu apuntaven que els estudiants d’ESO de centres d’alta complexitat van presentar més angoixa, estrès i ansietat en la tornada als centres després del confinament. En aquest sentit, doncs, la pandèmia ha suposat un factor addicional d’estrès significatiu per a la població en general i més encara per la que patia una patologia mental prèvia. La sensació de no normalitat, d’una llarga prolongació en el temps de la situació i el trencament amb les relacions socials ha generat noves sensacions de preocupació, tristor i malestar emocional accentuades en la gent jove.

No és estrany que els centres educatius, com a espais naturals per a l’aprenentatge, l’educació i la formació integral de la persona, siguin també el lloc on es manifesten més precoçment els senyals d’alerta sobre problemes de salut. Una detecció precoç pot ser la primera acció per iniciar un procés d’ajuda a les necessitats, sovint no expressades, però sí manifestades per mitjà de conductes. L’escola té un paper fonamental no només en la part acadèmica sinó també en la promoció de la salut i el benestar sòcio-emocional. Tractar el tema a les aules i treballar la prevenció i la detecció amb professionals sanitaris especialitzats ajudarà a identificar i atendre les necessitats reals dels joves abans que sorgeixi la patologia mental greu.

Ni el sistema educatiu ni l’atenció primària catalana disposen de suficients psicòlegs i personal amb coneixement per atendre i acompanyar la demanda social i d’usuaris que presenten problemes de salut mental. Tot i que els professionals educatius i de la sanitat pública fa anys que reivindiquen aquesta situació, la pandèmia encara l’ha posat més en relleu.

L’últim informe de salut mental del Defensor del Poble reclama al govern espanyol la urgència d’incrementar el servei d’atenció psicològica que ofereix el Sistema Nacional de Salut. A Espanya, la ràtio de psicòlegs al sistema públic de salut és de sis de mitjana per cada 100.000 habitants, mentre que a Europa la mitjana és de divuit.

El Govern de Catalunya ha de ser conscient d’aquest dèficit i estudiar com posar-hi remei. Recentment, el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va alertar que la gent gran i els joves seran els que tindran més seqüeles en la salut mental derivada de la Covid-19. En el primer dels casos, va explicar que una gran part del col·lectiu de persones d’avançada edat ha patit els efectes de l’aïllament i la solitud. Pel que fa a la gent jove va detallar que, sovint, s’han sentit incompresos des de l’inici de la pandèmia.

El mateix Conseller Argimon va considerar que cal accions destinades a la «recuperació» emocional de la població. Recuperem-la amb actuacions i mesures urgents dotant el sistema educatiu i sanitari de personal i recursos i reflexionant com la societat pot acollir i donar resposta a aquesta nova realitat.

És fonamental promocionar la coordinació i integració entre serveis i agents socials, clínics, educatius, entre altres, per proporcionar uns recursos comunitaris més idonis que permetin atendre tothom sense duplicar esforços. És bàsic poder-se acostar a les famílies des d’una perspectiva global, no parcel·lada.

Cal que ens centrem en el camp de l’atenció preventiva. Creiem que les polítiques i actuacions en aquest àmbit són les que poden evitar amb més efectivitat les conseqüències que els problemes de salut mental provoquen en les persones, famílies i societat en general i, molt especialment, en els joves i adolescents. Per lluitar contra l’aïllament social, la invisibilitat la incomprensió, la ignorància, el rebuig, la discriminació, els prejudicis o la banalització de les malalties mentals és fonamental que es prioritzin les iniciatives de prevenció, acompanyament i promoció, que es visibilitzin i es normalitzin els problemes de salut mental. L’atenció primària i l’escola són la peça clau en la detecció precoç. És del tot necessari que s’hi dediquin més recursos per poder oferir una atenció interdisciplinària de servei públic amb equips formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria.

No oblidem que invertir en salut mental en l’etapa infantil i adolescent és invertir en el benestar general de les persones i de la nostra societat.

 

 

Teresa Garcia i Recasens
Coordinadora general adjunta de Moviment d’Esquerres