Sant Jordi 2021: Els escriptors de Moviment d'Esquerres

Gaudim dels llibres, de les roses i de la cultura. Molt bona Diada de Sant Jordi!

Us compartim els llibres que els nostres companys i companyes de Moviment d’Esquerres han publicat recentment. Els hem preguntat per què escriuen, què busquen en la lectura i quins llibres recomanen per a aquest Sant Jordi:

 

Per què escrius?

Ramon Creixell

Formo part d’una entitat que publica llibres de coneixements locals, en disciplines diverses. Hi faig una tasca més d’editor que d’escriptor, per bé que en els 5 opuscles que hem publicat fins ara, hi ha alguns textos meus. Els reptes, els patiments i els plaers de l’escriptura no em són del tot desconeguts, però el qualificatiu d’escriptor em va molt gran.

 

 

Rosaura Serra

Tota la vida m’ha agradat escriure, des de petita, que ja tenia facilitat per a les redaccions a l’escola. Suposo que és una conseqüència del fet que també m’agrada llegir.
Havia redactat molts escrits a la meva vida laboral, havia fet col·laboracions a revistes o webs, però fins fa tres anys no havia tingut l’ocasió, ni el temps, ni la situació mental per escriure una novel·la. Ho vaig fer amb “Pedres Roges”, publicada el 2019, i en vaig gaudir molt. L’experiència va ser molt enriquidora. Mentre escrivia, de vegades, tenia la sensació que viatjava en el temps i que era jo qui vivia la història.
En l’actualitat tinc començada una altra novel·la, també històrica, que comporta molta investigació, i com que no volia estar tant de temps sense publicar, he fet un llibre de relats curts, que no és una feina tan intensa, i que publico aquest mes d’abril.

 

Jordi Serra

Suposo que la resposta que s’acosta més a la realitat és: per casualitat.
M’explico, la meva filla gran escriu prou bé (molt bé mirat amb ulls de pare), però li costa molt dir que una història està acabada. La repassa i la modifica en un procés inacabable.
Tot comentant aquest tema amb ella, li vaig dir que durant un viatge que jo estava a punt de fer escriuria una novel·la. I efectivament m’hi vaig posar i a la tornada vaig haver de confessar que la raó estava de part de l’escriptora (la filla) i no pas del diletant (jo). Però en fi, ja que havia encetat l’aventura i que a més m’agradava, vaig seguir i encara segueixo.
Confesso que el meu mètode de creació és, em temo, poc acadèmic. Segons l’escriptora (filla) cal començar triant un fil argumental, definir escenaris i personatges de manera rigorosa I després posar-s’hi. Doncs jo ho faig diferent. La història és la que marca l’argument, els escenaris i els personatges i jo em limito a posar-hi les paraules.
Evidentment la jubilació hi té una responsabilitat important. Sentir-te propietari del teu temps et permet fer coses que mai no t’hauries plantejat durant la vida laboral.

Ara em ve al cap una pregunta que em van fer durant una presentació del meu llibre: “Què passa amb els jubilats, que us agafen tantes ganes d’escriure?” La classificació dels jubilats és complexa però es pot intentar. En primer lloc podem estudiar els sedentaris i els actius, però cadascun d’ells té molts subgrups. Començo pels sedentaris:  Tenim els sedentaris ludòpates; és a dir els de la botifarra, els del dòmino, els del ramiro, els del rumi i tants d’altres. Els sedentaris cinèfils. Els addictes a determinats programes de televisió. Els sedentaris actius a les xarxes i ELS MOLT ACTIUS. Seria interessant comprovar el percentatge de Facebook WhatsApp i altres similars ocupats pels, teòricament, analfabets digitals. Els sedentaris del tèxtil, és a dir, punt de creu, pachtwork, cadeneta, mitja, boixets i altres tècniques sofisticades. I no oblidem al grup dels que tenen vocació de Conseller de Territori i Sostenibilitat, o de Regidor d’obres o com a mínim de Caporal d’obres, són els que segueixen amb interès i dedicació tots els treballs que és fan al poble o al barri, aconsellen els millors mètodes i troben els defectes evidents del projecte o de l’actitud dels treballadors. Els lectors de novel·les (aquest és un col·lectiu que hauríem de mimar).

Passem als actius: En primer lloc voldria esmentar aquells a qui Déu o la naturalesa els ha premiat amb una quantitat indeterminada de nets. M’atreveixo a dir que més que actius són activíssims. Els podeu veure abans de les nou acomboiant canalla, a quarts d’una altra vegada i un altra cap a les tres i encara a les cinc i d’allí a ballet, o a futbol o a basquet o a anglès o a on la rica inventiva dels educadors els porti. Tenim un altre grup també nombrós, als quals podríem anomenar els “tu que pots”. Aquests acostumen a anar atabalats amb bosses de compres o repartint documents a casa d’advocats o notaris. Els actius pagesos que, amb la seva dedicació, omplen de verdures km 0 als parents o veïns. No podem oblidar els esportistes en les més variades disciplines, marxadors, ciclistes, petanqueros, zumberos, iogeros, estiramentmeros.

Segur que la llista no és, en absolut, exhaustiva, però evidentment no puc acabar sense parlar del grup dels creatius, que és precisament als que fa referència la pregunta. És un grup transversal format per tots aquells als que la jubilació els ha fet entendre les seves potencialitats pictòriques o literàries. De fet la humanitat està a l’espera que, d’entre aquest col·lectiu aparegui un Leonardo o un Sheakespeare. Això encara no ha succeït, però no es pot descartar. Jo també vaig passar la meva etapa pictòrica i no vaig parar fins a farcir les parets de casa amb les meves creacions i col·locar obra pròpia a les parets de les cases dels meus amics. Ara he entrat en l ‘etapa literària i a veure que passa… A veure què n’opineu.

 

Què busques en la lectura?

Ramon Creixell

La lectura és una de les vies d’accés al coneixement i a la bellesa; una de les més plaents i de les més democràtiques -d’un abast potencial més universal.

Rosaura Serra

Llegir per a mi és un hàbit. A casa, quan era petita, compartia habitació amb la meva àvia, i mai faltava un llibre a la seva tauleta de nit. D’alguna manera vaig entendre com a fet ben natural que sempre s’ha de tenir un llibre a mig llegir, i així ho he fet tota la vida. Encara que de vegades passen dies que no tinc temps per agafar el de torn, de seguida que n’acabo un, en busco un altre.

 

Jordi Serra

Una possibilitat és la resposta curta i l’altra la llarga. Optaré per un entremig.
Vaig començar a llegir de petit contes i còmics (en dèiem tebeos). Aleshores vivia a Barcelona, al carrer Tamarit, just davant el mercat de Sant Antoni on tots els diumenges hi havia el mercat de segona mà i això em permetia, cada cap de setmana, en algun moment, passejar entre llibres. Recordo prou l’olor del paper i la munió de gent remenant. Uns buscant el títol perseguit, d’altres amb l’esperança de retrobar el llibre que la censura li amagava o uns tercers buscant companyia per a la tarda del diumenge.

A casa n’hi havia molts, de llibres. I ben aviat s’hi van afegir els de Folch i Torres, Juli Verne, Salgari… tot barrejat amb el Guerrero del Antifaz, Capitán Trueno TBO o, com no, Patufets i altres còmics que els pares havien conservat durant anys.

La lectura m’ha acompanyat sempre. I crec que m’ha ajudat, en alguns moments, a ampliar la comprensió de la societat, en altres a reflexionar, però, sobretot, a viure situacions noves, en escenaris nous i amb nous amics. Quan llegeixo una novel·la que m’agrada m’hi sento transportat i em costa apartar-me’n.

 

Quins llibres recomanes per Sant Jordi?

Ramon Creixell

Els meus suggeriments per a aquest Sant Jordi són dues autores del meu poble:

• “Semiidèntics“, de Muriel Villanueva.  Angle Editorial. És la seva publicació més recent;
• Qualsevol de les traduccions d’Eugènia Vázquez Navarino: Joseph Conrad, Williams James, Lucía Berlín o la Nobel Alice Munro.

A més de l’amic i company Jordi Serra (El briós “El poder sense límits“, Ed. El Cep i la Nansa).

 

Rosaura Serra

• “Yo Julia“, de Santiago Posteguillo. Ed. Planeta. No és una novetat, però fa poc que el vaig llegir, una molt bona novel·la històrica.

 

Jordi Serra

Quin compromís!
En la lectura sóc molt eclèctic. Ara llegeixo, sobretot, novel·la.
Prefereixo no recomanar-ne cap. N’hi ha massa per triar-ne un o uns quants. Cada lector trobarà els seus llibres i quan en trobi un, ho sabrà. Li permetrà viure moltes vides i, amb sort, si no el fa més savi, el farà més feliç.