S’ha acabat Saloufest - Però el repte l’hem d’afrontar ara
Article de Manel Vilajosana al Diari de Tarragona
Si hem de fer cas als mitjans de comunicació, s’ha acabat el Saloufest. El passat mes de març van ser els empresaris, l’Ajuntament de Salou i la Generalitat que van posicionar-se públicament amb el propòsit d’eradicar les ofertes de vacances que promouen la nostra costa com a destinació de “borratxera” i “descontrol”. I ara fa poc, les associacions i empreses de la Federació d’Empresaris d´Hostaleria i Turisme (FEHT) de Tarragona han difós un manifest on es comprometen a evitar aquesta modalitat turística que tant mal ha fet a la imatge de Salou i a la seva pretensió d’esdevenir i consolidar-se com un dels principals pols de turisme familiar del sud d’Europa.
Fins aquí res a dir. Potser només un sonor “ja era hora!”. Calia una acció decidida i convincent per part de les administracions públiques i les empreses privades concernides, comprometent-se a evitar -i impedir- que la marca Salou (i per extensió la Costa Daurada) es veiés vinculada a ofertes turístiques que promouen l’alcohol i el sexe com a atractiu principal, encara que sigui sovint amb l’excusa de l’esport. I, cal afegir, que molt sovint s’ha exagerat i magnificat per interessos espuris i pel malaltís sensacionalisme d’alguns mitjans de comunicació.
Les polèmiques de les Saloufest i el miratge del turisme rus (amb la seva fulgurant expansió i el seu sobtat declivi) han posat en evidència les mancances d’un model que no ha sabut acomodar-se a les exigències del turisme del segle XXI, on cada cop més els visitants exigeixen més elements per afegir als aspectes fonamentals de sol, platja i bon clima.
El problema de Salou és que no s’ha sabut -o no s’ha volgut- definir i defensar un model turístic propi. Cal imperiosament que tots els agents implicats, tant del sector públic com privat, es posin de forma immediata a la feina per tal de consensuar, implementar i gestionar un autèntic pla estratègic turístic que posi en valor tots els actius existents -que són molts-, exclogui les males praxis -que també són abundants- i aposti per un model sostenible, implicat en el teixit productiu, sensible amb el sector comercial i que permeti la creació i consolidació de llocs de treball de qualitat i vinculats al territori. Un model que es preocupi de la promoció però que també vetlli (no com fins ara) per la imatge de la ciutat, per la seva estètica, la seva neteja i el seu ordenament. Un model dinàmic que permeti lluitar de forma eficaç contra l’estacionalitat. Un model que faci possible recuperar un prestigi merescut que mai hauria d’haver estat qüestionat.
I els elements per dur-ho a terme els tenim a la mà. No cal inventar-los. Alguns, no per obvis podem deixar de mencionar-los: clima, paisatge, ubicació privilegiada. Amb els matisos que es vulgui, la importància de Port Aventura i el seu poder d’atracció de turisme familiar i juvenil. Un parc hoteler renovat i capaç d’absorbir una demanda molt superior a l’actual, sobretot en baixa temporada. La constant millora de l’oferta de càmping, que ha esdevingut referència a nivell europeu. Les noves instal·lacions esportives (com el complex futbolsalou), aptes i disposades a captar un turisme d’esport d’alt valor afegit. Unes propostes molt atractives d’oci nocturn. I també el cicloturisme -cada cop més nombrós-, la prestigiosa gastronomia de la zona, l’enoturisme vinculat al Priorat i a les altres DO del territori, el turisme cultural en una zona del país amb atractius inqüestionables.
Posar en solfa tots aquests elements, donar-los valor i apostar-hi decididament. Aquest és el repte.