“Quan invoqueu una benedicció per a vosaltres, tingueu compte! No fos cas que alhora, sabent-ho o no sabent-ho, també imploreu una benedicció contra el...

[spacer]

És evident que no estem en la millor de les èpoques. Ens toca viure grans moments afortunats i desafortunats, similars a altres temps que la història ens mostra, però tornem a ensopegar i caure amb la mateixa pedra.

Els fets de Catalunya, menors, si es té  en compte les desgràcies d’Ucraïna, Síria, Gaza, Irak, Líbia i no oblidem gran part d’ Àfrica… tots elles per falta d’entesa i presa de decisions en les que Europa també hi té molt a veure, i vés per on ara sembla que se’n renta les mans i no és capaç de fer-ne front amb la convicció necessària.

Quan parlem de llibertat en el meu país, Catalunya, tinc vergonya aliena amb tants i tants salvadors de la pàtria. Els problemes que ens afecten,  els nostres,  són els més importants del món: la cobdícia, no tan sols econòmica, també de poder, alguns politics referents i per que no dir-ho, personatges del món del periodisme que pocs politics s’atreveixen a qüestionar. Problemes que davant de la magnitud de la tragèdia fan reflexionar qüestionar i prioritzar

Victòria Camps deia que el tema de la llibertat i la igualtat, paradigma amb que ens hem emmirallat durant molts anys des de la revolució francesa, són fets que hem aconseguit amb un gran esforç i sacrifici, bàsicament de la classe treballadora. Ara toca de pensar amb el tercer àmbit que és el de la fraternitat més ambigú, podríem dir-ne de caire espiritual (que no vol dir religiós) que no revolucionari.

Els que som pacifistes i hem lluitat pretesament per un món millor sense exercits, armes ni violència constantment entrem en la qüestió de si aquestes són o no necessàries per defensar els drets de llibertat i igualtat. La crua realitat i la nostra ingenuïtat ens traeix quant volem que la fraternitat, que jo crec està més arrelada al deure, imperi entre persones i els pobles.

Si, jo també aniré a fer la V de la victòria per la diada, però sempre tenint en compte, com diu Mark Twain en la seva “Pregària de Guerra”, que “Quan invoqueu una benedicció per a vosaltres, tingueu compte! No fos cas que alhora, sabent-ho o no sabent-ho, també imploreu una benedicció contra el vostre proïsme”.

Àlvar Roda

Membre del Consell de Nova Esquerra Catalana

 

 

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook