"Sí Sí, SocialiSta", l'Apunt Setmanal. Signa Gemma Rubio

[spacer]

Hores d’ara, encara amb els ulls plens d’emoció, és impossible qualsevol redacció sense fer menció de la signatura oficial de la convocatòria del referèndum del 9-N. Ja hi som. Si les mirades internacionals estaven fixades en la nostre nació, ara la premsa d’arreu s’ha fet ampli ressò de la cita. Coratge i valentia companys! Estem davant un trencament dels estats tradicionals clàssics.

Els catalans que creiem en el Sí Sí com a opció, perquè creiem que la independència és la via per a la construcció d’un nou país, de la nova Catalunya que desitgem, forjant present i deixant un llegat de futur, també creiem que ens hem d’ajudar de les eines per a la construcció d’una Catalunya justa per tots.

Aquest Sí Sí ha d’anar acompanyat d’un debat social que trenqui tòpics i la demagògia política fins ara utilitzada. Si la vida és plena de matisos, la política també. Hem d’obrir la ment; fer-ho aporta una major riquesa de conceptes i discrepàncies per la pròpia complexitat humana.

“No serà fàcil”. I tant que no! Cal treballar fort.

En aquest debat social hem d’incloure el debat sobre polítiques “esquerra-dreta”, un concepte que ha quedat obsolet, parlem ara de liberals versus socialdemòcrates.

És hora de que els “antics socialistes” omplim el nou espai socialdemòcrata català amb noves maneres de fer política i amb nous models de partit, De regeneració democràtica ja n’hem parlat en reiterades ocasions des de NECat, parlem ara de dues àrees Claus: l’ensenyament i la salut.

Han d’estar l’educació i la sanitat al servei del capital? Escoles i centres de salut poden gestionar-se com a empreses? Si una empresa sense beneficis tanca, tancarem centres educatius i centres de salut?

Estem contra la mercantilització de l’ensenyament i de la sanitat. Educar persones i salvar vides no poden estar íntegrament subjectes econòmics, equiparables a una fàbrica de cotxes. No parlem de canvis de models, parlem d’adaptacions reals i particulars o peculiars a les necessitats de la diversitat geogràfica de la nova Catalunya. No tots els centres són iguals, ni tots els alumnes, ni totes les famílies, ni tots els pacients necessitats de recursos socials i/o sanitaris. Catalunya té una peculiaritat territorial complexa que fa el repte difícil alhora que interessant.

La visió empresarial per se dels gestors obstaculitza aquesta llibertat de pensament. Cal trobar l’equilibri entre gerents, professionals i usuaris;  i es per això que cal convidar per una banda la comunitat educativa i als professionals de centres de salut i per altre als usuaris (clients) d’ambdues àrees perquè el disseny resultant sigui vàlid.

Ja tenim la vía -la independència-, i l’eina -votar en referèndum-, ara ens calen les polítiques per a la construcció del nou país, la Catalunya propera -ens les aportarà la nova socialdemocràcia catalana-.